És dolent mirar porno?
Mirar pornografia no és dolent, però hem de saber que estem mirant.
La pornografia és ficció i no podem pensar que el sexe és com l’ensenyen.
Al porno mainstream normalment no hi veiem preservatius, comunicació, pèl púbic, diversitat corporal, diversitat sexual, en canvi, sovint hi veiem violència, duresa, sexe de molta durada i amb uns patrons normatius rígids i centrats en la genitalitat.
Pensar que aquest tipus de pornografia representa les sexualitats pot fer-nos sentir insegures amb el nostre cos, amb la nostra sexualitat, i generar dinàmiques violentes i rígides a les nostres relacions sexuals, a més de limitar-nos a l’hora de sentir plaer i descobrir allò que ens agrada.
Existeixen moltes maneres per buscar excitació com ara el postporno, la novel·la eròtica, la nostra imaginació o simplement de manera sensorial, experimentant amb el nostre cos.
Si vols més informació sobre aquest tema, pots visitar el Centre Jove d’Acompanyament a les Sexualitats o apropar-te al Punt infoJOVE del teu districte.
Com sé que he perdut la virginitat?
La virginitat és un concepte socialment construït per controlar la sexualitat de les dones. Si pensem en què ha de passar perquè una persona “perdi la virginitat”, la majoria de persones pensem en coit, penetració penis-vagina, …(heteronormativitat) per tant, aquest concepte, genera un imaginari que allò que no és penetració penis-vagina, no és sexe. Aquests imaginaris ens limiten, ens controlen, i en generen por i/o pressió.
Quan tenim relacions sexuals no perdem res, sino que guanyem experiències.
I l’himen? L’himen o corona vaginal és un teixit mucós que es troba a l’entrada de la vagina. La seva forma és diferent a cada cos. Quan la vagina s’obre i es dilata, també ho fa l’himen. La idea de que l’himen es trenca a la primera penetració, a part de ser fals, també genera la idea que la “primera vegada” fa mal i hi ha sagnat. Aquesta idea és errònia i normalitza la violència cap a les dones i la poca importància que es dóna al seu plaer. El sexe no ha de fer mal, i si en fa, pot ser que sigui perquè no volem fer sexe, estem nervioses i tenses, falta lubricació, entre d’altres.
Informació extreta de la Guia Sexualitats i Adolescències LGTBI+ de SexUs
Totes les persones trans s’operen?
TRANS i CIS (com a contraposició) no són gèneres, però tenen a veure amb la identitat de gènere de les persones. Aquests conceptes ens serveixen per anomenar quan les persones es defineixen amb el gènere que se'ls va assignar o no al naixement. Per tant, ens permet assenyalar quan una persona té el privilegi d’encaixar a la "norma de gènere" i quan algú pot patir opressió per no identificar-se amb el gènere que se li va assignar quan va néixer.
El concepte TRANS* (amb l’asterisc) s’usa com a categoria paraigua que engloba totes aquelles expressions i identitats de gènere no normatives. Inclou persones transsexuals, transgènere, travestis, no binàries, i altres variacions del gènere. Hi ha persones dins el col·lectiu TRANS que senten necessari o tenen el desig de fer modificacions corporals en el procés de transició a partir d’un tractament hormonal o procediments quirúrgics, i altres que no. Tots els processos són vàlids.
Si vols més informació sobre com transitar, existeix la Unitat de Trànsit al CAP Numància de Barcelona. També trobaràs un ampli catàleg de serveis (psicològic, jurídic…) al Centre LGTBI de Barcelona.
*Informació extreta de la Guia Sexualitats i Adolescències LGTBI+ de SexUs.
S’ha trencat el condó, què fem?
El condó és un mètode barrera, perquè ens protegeix els genitals al contacte directe amb altres mucoses i, per tant impedeix que hi hagi risc de contagi d’una ITS, tanmateix, també impedeix el pas de l’esperma (en relacions penis-vagina) impedint així el risc d’embaràs no desitjat, o alteracions en la flora vaginal.
Per què es trenca un condó? Costa molt que es trenqui un condó, però no és impossible. Normalment, el condó es trenca perquè l’hem posat malament, l’hem trencat en obrir-lo amb les ungles o dents, l’hem guardat en un lloc on s’ha fet malbé (cartera, neceser, etc.), se’n fan servir dos alhora, no s’ha fet servir lubricant a base d’aigua o perquè està caducat.
Quan es trenca un condó hi ha, doncs, un risc de contagi d’ITS i quan això succeeix podem acudir al Centre d’Atenció Primària (CAP), Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva o al Centre Jove d’Acompanyament a les Sexualitats per realitzar-nos les proves de detecció d’ITS. Tot i això, pot ser que els símptomes o l’aparició de la infecció aparegui de manera tardana, per tant, es recomana fer-se una prova d’ITS anualment per poder detectar a temps i tractar la infecció.
També pot haver risc d’embaràs no desitjat, i en aquest cas, podem acudir al CAP, Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, al CJAS o a una farmàcia per poder demanar o comprar un mètode anticonceptiu d’urgència (també coneguda com la pastilla del dia després o postcoital). Aquesta provoca l’endarreriment de l’ovulació, evitant així que l’espermatozou pugui fecundar l’òvul i produir-se l’embaràs. Poder prendre aquesta pastilla és un dret, i no hem de jutjar ni deixar que ningú ens jutgi per cuidar-nos en un moment de risc.
Que faig si a alguna de les meves col·legues li pilla una “blanca” o un “blancazo”?
Una blanca o blancazo és una baixada de tensió causada pel consum de cànnabis. En el cas que et passi o a algú del teu entorn, cal mantenir la calma, i anar a un espai tranquil i fresc. Es recomana pujar les cames de la persona per portar la sang a la part superior del cos i pujar la tensió.
Si la persona no es recupera seguint aquests passos, cal demanar ajuda al personal sanitari.
Si no sabem si es tracta d’una blanca o d’un coma etílic (perquè s’ha consumit tant marihuana com alcohol), podem agitar o pessigar la persona afectada i, si no reacciona, la persona està inconscient i pot tractar-se d’un coma etílic. En aquests casos, és important trucar ràpidament al 112.
* Informació extreta de la Guia del Porro de l’Asaupam.
Es pot tenir addicció a les tecnologies?
Sí, aquest tipus de comportaments s’anomenen “addiccions conductuals”. Són trastorns que es basen en la dependència d’una activitat que ens dóna plaer. Parlem d’addicció a les tecnologies quan les fem servir de manera obsessiva i repetitiva i no som capaços de controlar el temps que passem davant de la pantalla. Per exemple, si les tecnologies substitueixen altres aficions que abans teníem, o si cada dia anem a dormir tard per estar mirant el mòbil o jugant i dormim poc.
Alguns consells per prevenir una addicció a les tecnologies serien: limitar les hores que passem amb la tecnologia, tenir altres activitats lúdiques i espais on relacionar-se amb altres persones.
Si sospites que podries tenir una addicció a les tecnologies és vital que acudeixis a un centre especialitzat perquè un professional valori si és realment una addicció o no i si cal un tractament específic. Alguns d’aquests centres són:
- CAS Horta-Guinardó
- SOD (Servei d’Orientació sobre Drogues)
- Atenció i Investigació de Socioadiccions
- Associació Catalana d’Addiccions Socials
* Informació extreta de la guia del Consell de la Joventut de Barcelona Les pantalles i tu.
Què puc fer si tinc ansietat, estrés o últimament em sento malament?
A vegades sentim que no arribem a tot, que no podem complir les expectatives que els altres tenen sobre nosaltres, i això ens genera angoixa i estrès. És normal.
Per sentir-te millor segurament necessites parar un moment i reflexionar. Pot ajudar-te focalitzar-te en allò que tu vols i és prioritari per a tu, o et fa sentir bé. El que sents és vàlid i pot ser difícil de gestionar. No cal que ho passis en solitud.
També pot ajudar-te dedicar temps a descansar, fer autocura, organitzar-te i passar-t’ho bé. A més, pots explicar com et sents a gent propera de confiança o a professionals especialitzats que et puguin ajudar a sentir-te millor. Per exemple, pots acudir a l’Aquí t’escoltem, un servei públic i gratuït d’atenció emocional per a joves de 12 a 20 anys. O també al Konsulta’m, un servei de suport psicològic per prevenir els problemes de salut mental dels i les joves.
És normal tenir pensaments intrusius?
Els pensaments intrusius són idees imatges i pensaments que tenim de manera recurrent que no controlem i que a vegades poden ser inofensius, i d’altres ens poden crear molta incomoditat. Aquest tipus de pensaments són normals i la majoria de les persones en tenim, però poden arribar a generar-nos malestar, inseguretat, i angoixa. És important comunicar-los i demanar ajuda, sobretot si aquests pensaments ens poden posar en risc.
Una de les raons per les quals tenim aquest tipus de pensaments és perquè la nostra ment ens està avisant d’alguna cosa que ens inquieta i li hem de posar atenció.
Un dels serveis al que et pots adreçar és l’Aquí t’escoltem, un servei públic d’atenció emocional per a joves de 12 a 20 anys, en trobaràs un a cada districte de la ciutat.
Què faig si m’estan fent “bullying” o algú n’està rebent?
L’assetjament escolar o bullying es dóna quan algú rep violència de manera sistemàtica per algun company o alumne del centre educatiu. Les raons per les quals es fa bullying són moltes i molt diverses, però sota cap concepte justifiquen la violència cap a ningú.
Si estem patint assetjament o veiem algú que n’està patint, és important actuar. Si li fan a algun company i no faig res, estic perpetuant la violència i esdevinc còmplice de l’assetjament. En aquest cas, el que podem fer és no riure els comentaris o insults que es facin sobre el tema o cap a ningú, recolzar a la persona que els està rebent i, sobretot, demanar ajuda a algun referent adult.
En aquests casos hem de comunicar la situació a amics o familiars, al professorat, a la direcció del centre, i, si hi ha una persona del servei Jove Informa’t i Participa al nostre centre, també podem acudir a ella. La seva responsabilitat serà actuar per aturar l’assetjament i reparar el dany causat.
Si estem rebent violència hem de demanar ajuda. En aquest cas, podem també acudir a serveis com l’Aquí t’escoltem per un acompanyament emocional.
Què vol dir menjar bé?
No hi ha una sola manera de menjar bé. Cada persona i cada cos tenen necessitats diverses i accés a diferents aliments i tipus de cuina.
Sí que és veritat que el nostre cos ens dóna pistes i és important posar consciència en com ens senten els aliments que mengem, les nostres digestions i si ens sentim amb energia o no.
El nostre cos necessita aliments, i una diversitat de nutrients molt amplia. Si tenim accés a aliments diversos, podem fer que la nostra dieta també ho sigui. Aprendre allò que ens aporten els aliments pot ser una manera d’entendre el nostre cos.
El que hem de tenir clar és que la manera en què mengem i els nostres hàbits alimentaris poden variar per moltes raons i no estan relacionades sempre amb la forma del nostre cos. No hi ha una forma de cos sana i d’altres de malaltes. La primor no és senyal de salut i la grassor no és senyal d’uns hàbits alimentaris no saludables. No podem assumir l’estil de vida de ningú per la seva forma corporal.
El que podem és acudir al nostre centre mèdic per realitzar-te anàlisis i veure si tenim tot allò que ens cal per estar saludables i veure l’alimentació com una manera de cuidar el nostre cos aportant allò que necessita per funcionar. També podem tenir en compte si tenim una dieta concreta o hi ha aliments que no consumim, buscar un servei específic que contempli la nostra manera de menjar.
És millor comprar un producte que porta l’etiqueta “Eco” o un que porta l’etiqueta “Bio”?
Tot i que tenim la percepció i en alguns llocs podem trobar que hi ha certes diferències entre l’etiqueta “Eco” i l’etiqueta “Bio”, el cert és que, en l’àmbit de la normativa europea, les dues etiquetes es poden utilitzar indistintament i volen dir el mateix. També passa això amb el terme “orgànic”.
I què ha de tenir un producte alimentari per poder ser etiquetat amb aquests termes?
No ser transgènic, no usar productes químics en la seva producció, garantir el benestar animal, i garantir el respecte al medi ambient i a la biodiversitat.
A banda de les etiquetes nacionals i privades, la Unió Europea (UE) té un logotip propi de producció ecològica que garanteix que aquell aliment ha estat produït d’acord amb el reglament d’agricultura ecològica de la UE:
Però hem de tenir en compte que un aliment amb el segell d’agricultura ecològica no té per què ser més sa o més sostenible, ja que aquest segell no regula les qualitats nutricionals dels aliments, com tampoc el comerç just o la producció de proximitat.