Xerrada 'Mares sofertes i dones fatals'

Parlar de cinema és, quasi sempre, parlar d'homes: directors, actors, guionistes, directors de fotografia... Quan pensem en cinema i dones, el primer que ens ve al cap són les actrius: Marilyn Monroe, Katharine Hepburn, Elizabeth Taylor... Però aquestes intèrprets sempre van estar sota les ordres d'homes, representant papers adaptats a una idea de la dona pensada pels homes.Quin és, aleshores, el relat de la feminitat en el cinema? Quin paper han jugat les dones en la seva història? Fins a quin punt les pel·lícules han servit per establir models de feminitat?

Durant dècades, el cinema va estereotipar l'imatge de la dona a partir de la visió masculina de la feminitat. Així, a les pel·lícules clàssiques poden identificar-se molt clarament tres tipus de dona: la mare amorosa, la vamp devora homes i la joveneta ingènua. En aquesta sessió veurem com es constitueixen aquests estereotips a pel.lícules com A Fool There Was (1915), Metrópolis (1926), La loba (1941) o Mujercitas (1949).

A càrrec d’Oriol Rosell.