En la poesia de Wislawa Szymborska, premi Nobel de poesia el 1996, trobem la resposta a aquella màxima d’Adorno sobre la impossibilitat de fer poemes després d'Auschwitz. L'obra poètica de la gran dama de la poesia polonesa, elegantment construïda des de la contemplació del que és petit, comú, sovint invisible, sap somriure greument. Davant l'horror, la incertesa, la crueltat del món, la ironia gens innocent, però plena de tendresa dels poemes de Szymborska és un dels encerts més lluminosos de la lírica del nostre temps. En aquest taller ens endinsarem, llegint, conversant i escrivint, en l’obra d’una de les veus fonamentals de la poesia occidental contemporània. 

Professora: Myriam Soteras