El monument, instal·lat en una zona enjardinada al costat del passeig Marítim de Nova Icària i l’espigó del Bogatell, és un banc d’acer d’11 metres de longitud amb un seguit de lletres encunyades que recullen una part del poema
Cançó de la mort callada, de Salvador Espriu. El fragment que s’hi pot llegir, amb la projecció de les ombres quan hi toca el sol, és el següent:
I sento com la muda
mort dels homes s’emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor
La frase escollida vol evidenciar que les víctimes d’un accident no són només les persones que hi moren, sinó també els seus familiars i amics.
Les principals associacions de víctimes d’accidents de trànsit, P(A)T i STOP Accidents, havien demanat a l’Ajuntament de Barcelona la instal·lació d’un espai memorial en record de les víctimes d’accidents de trànsit.
El monument, instal·lat en una zona enjardinada al costat del passeig Marítim de Nova Icària i l’espigó del Bogatell, és un banc d’acer d’11 metres de longitud amb un seguit de lletres encunyades que recullen una part del poema Cançó de la mort callada, de Salvador Espriu. El fragment que s’hi pot llegir, amb la projecció de les ombres quan hi toca el sol, és el següent:
I sento com la muda
mort dels homes s’emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor
La frase escollida vol evidenciar que les víctimes d’un accident no són només les persones que hi moren, sinó també els seus familiars i amics.
Les principals associacions de víctimes d’accidents de trànsit, P(A)T i STOP Accidents, havien demanat a l’Ajuntament de Barcelona la instal·lació d’un espai memorial en record de les víctimes d’accidents de trànsit.