La Barcelona monumental. A la zona alta de la ciutat s’alça el Monestir de Pedralbes, una joia de l’arquitectura gòtica que dona nom a aquesta ruta.
La plaça de Pedralbes, molt propera al Monestir, destaca per l’harmonia dels seus edificis. Molt a la vora, la plaça del Monestir dona accés al recinte religiós, un temple fundat al segle XIV per la reina Elisenda de Montcada, quarta muller de Jaume II. El lloc era conegut com a Petras Albas, origen del nom Pedralbes.
El claustre, de tres pisos d’alçada, està considerat el claustre gòtic més gran d’Europa, i alberga un preciós jardí medieval d’herbes medicinals i una de les joies de l’art català, la capella de Sant Miquel, que recorda enormement l’estètica veneciana de Giotto.
La carismàtica baixada del Monestir condueix als jardins de la Creu de Pedralbes, presidits per la immensa creu de terme de reminiscències gòtiques situada en una columna de nou cares.
L’església de Santa Maria Reina és una de les obres més originals del noucentisme català. El conjunt, de base clarament renaixentista, recorda la capella Pazzi, obra de Brunelleschi a l’església de la Santa Croce de Florència.
El delicat modernisme de la vil·la Hèlius és una obra de Manuel Joaquim Raspall, arquitecte que es va especialitzar en aquest tipus de vil·les d’estiueig.
A la Casa Bartomeu destaquen els seus bonics jardins distribuïts en diferents nivells. L’industrial Josep Bartomeu va dissenyar tota mena de detalls ornamentals d’inspiració musical a la planta noble, on hi ha una acollidora sala de música. En aquest espai s’han iniciat algunes de les estrelles més rutilants de l’escenari musical català. Entre elles, la soprano Montserrat Caballé.
Un altre punt remarcable d’aquesta ruta és la Torre de Santa Caterina, que ha estat producte de nombroses transformacions. Datada entre els segles XVII i XVIII, presenta alguns elements gòtics que en fan suposar l’origen medieval.
La Barcelona monumental. A la zona alta de la ciutat s’alça el Monestir de Pedralbes, una joia de l’arquitectura gòtica que dona nom a aquesta ruta.
La plaça de Pedralbes, molt propera al Monestir, destaca per l’harmonia dels seus edificis. Molt a la vora, la plaça del Monestir dona accés al recinte religiós, un temple fundat al segle XIV per la reina Elisenda de Montcada, quarta muller de Jaume II. El lloc era conegut com a Petras Albas, origen del nom Pedralbes.
El claustre, de tres pisos d’alçada, està considerat el claustre gòtic més gran d’Europa, i alberga un preciós jardí medieval d’herbes medicinals i una de les joies de l’art català, la capella de Sant Miquel, que recorda enormement l’estètica veneciana de Giotto.
La carismàtica baixada del Monestir condueix als jardins de la Creu de Pedralbes, presidits per la immensa creu de terme de reminiscències gòtiques situada en una columna de nou cares.
L’església de Santa Maria Reina és una de les obres més originals del noucentisme català. El conjunt, de base clarament renaixentista, recorda la capella Pazzi, obra de Brunelleschi a l’església de la Santa Croce de Florència.
El delicat modernisme de la vil·la Hèlius és una obra de Manuel Joaquim Raspall, arquitecte que es va especialitzar en aquest tipus de vil·les d’estiueig.
A la Casa Bartomeu destaquen els seus bonics jardins distribuïts en diferents nivells. L’industrial Josep Bartomeu va dissenyar tota mena de detalls ornamentals d’inspiració musical a la planta noble, on hi ha una acollidora sala de música. En aquest espai s’han iniciat algunes de les estrelles més rutilants de l’escenari musical català. Entre elles, la soprano Montserrat Caballé.
Un altre punt remarcable d’aquesta ruta és la Torre de Santa Caterina, que ha estat producte de nombroses transformacions. Datada entre els segles XVII i XVIII, presenta alguns elements gòtics que en fan suposar l’origen medieval.