Des dels punts més enlairats d’aquesta ruta constatem com la urbanització progressiva de les ciutats en modifica el paisatge. Ciutats industrials, ciutats obreres, ciutats del present i del futur, del coneixement, de la tecnologia. Dels negocis. Aquesta transformació s’endevina especialment des del mirador de Finestrelles.
La ruta que presentem es traça de manera descendent des de la mateixa falda de Collserola i el camí de Finestrelles, just on la ciutat comença a diluir-se amb la natura.
El barri de la Mercè és la primera realització que va dur a terme l’Obra Sindical del Hogar a Barcelona. Ens situem en l’any 1945, època en què la Falange va inscriure els terrenys a nom seu. Amb la democràcia, aquest espai va ser un dels primers elements urbans en què es va fer desaparèixer la denominació franquista. Va voler remarcar la seva vinculació amb la ciutat adoptant el nom de la patrona de Barcelona.
La passejada continua fins a l’Escola Thau, premi FAD 1974 i un clar exemple de la influència de les escoles californianes de principis dels anys cinquanta: escoles sense aules, concebudes com un gran espai o plaça.
Si ens endinsem en el magnífic parc de Cervantes, hi trobarem tot un espectacle. El seu magnífic roserar, format per més de deu mil rosers, exhibeix 220 varietats de roses, i inclou la rosa de Barcelona, d’un color blanc grisenc. També s’hi pot observar una de les escultures del reconegut artista valencià Andreu Alfaro.
Ens aturem al Palau de Congressos de Catalunya, un pragmàtic edifici de base racionalista que va obtenir el Premi Nacional d’Arquitectura l’any 2001. Va ser dissenyat per Ferrater i Cartañá, el mateix equip d’arquitectes que va idear l’adjacent hotel Rey Juan Carlos I, en el qual es pot observar un vestíbul espectacular.
En aquest espai hi havia l’antiga Torre Melina, un antic mas probablement d’origen medieval que va desaparèixer i de la qual se n’han conservat els jardins exuberants.
Acabem aquesta ruta visitant el parc de Can Rigal, un dels espais verds més recents de la ciutat dissenyat sota criteris de sostenibilitat i d’aprofitament energètic que en fan una obra única. La seva vegetació autòctona i les acolorides pèrgoles del passeig central asseguren una experiència irrepetible. Imprescindible.
:
Des dels punts més enlairats d’aquesta ruta constatem com la urbanització progressiva de les ciutats en modifica el paisatge. Ciutats industrials, ciutats obreres, ciutats del present i del futur, del coneixement, de la tecnologia. Dels negocis. Aquesta transformació s’endevina especialment des del mirador de Finestrelles.
La ruta que presentem es traça de manera descendent des de la mateixa falda de Collserola i el camí de Finestrelles, just on la ciutat comença a diluir-se amb la natura.
El barri de la Mercè és la primera realització que va dur a terme l’Obra Sindical del Hogar a Barcelona. Ens situem en l’any 1945, època en què la Falange va inscriure els terrenys a nom seu. Amb la democràcia, aquest espai va ser un dels primers elements urbans en què es va fer desaparèixer la denominació franquista. Va voler remarcar la seva vinculació amb la ciutat adoptant el nom de la patrona de Barcelona.
La passejada continua fins a l’Escola Thau, premi FAD 1974 i un clar exemple de la influència de les escoles californianes de principis dels anys cinquanta: escoles sense aules, concebudes com un gran espai o plaça.
Si ens endinsem en el magnífic parc de Cervantes, hi trobarem tot un espectacle. El seu magnífic roserar, format per més de deu mil rosers, exhibeix 220 varietats de roses, i inclou la rosa de Barcelona, d’un color blanc grisenc. També s’hi pot observar una de les escultures del reconegut artista valencià Andreu Alfaro.
Ens aturem al Palau de Congressos de Catalunya, un pragmàtic edifici de base racionalista que va obtenir el Premi Nacional d’Arquitectura l’any 2001. Va ser dissenyat per Ferrater i Cartañá, el mateix equip d’arquitectes que va idear l’adjacent hotel Rey Juan Carlos I, en el qual es pot observar un vestíbul espectacular.
En aquest espai hi havia l’antiga Torre Melina, un antic mas probablement d’origen medieval que va desaparèixer i de la qual se n’han conservat els jardins exuberants.
Acabem aquesta ruta visitant el parc de Can Rigal, un dels espais verds més recents de la ciutat dissenyat sota criteris de sostenibilitat i d’aprofitament energètic que en fan una obra única. La seva vegetació autòctona i les acolorides pèrgoles del passeig central asseguren una experiència irrepetible. Imprescindible.