Visita guiada a  L'anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall amb la seva autora, Paula Bonet.

L’anguila que arriba a la Fundació Vila Casas és una anguila revisada: l’animal ja ha portat a terme la primera mutació i l’autora ja no vol desaparèixer. Ja no és la petita fulla de salze transparent que travessà instintivament tot un oceà, grimpà per un riu i se soterrà en el fang per tal de no sentir res.

Ara la pintora es reafirma, opina, estripa la tela si cal. La pintora, fins i tot, arriba a intoxicar-se d’aiguarràs; no se n’enorgulleix, però què hi farem. L’anguila és carn que s’arrossega, gràcies a la capa de mucosa que l’envolta i la viscositat del medi per a veladures, sobre la superfície de teles de lli de fins a quatre metres de llargada. Hi recupera una figuració que conviu en harmonia amb les obres abstractes de l’anterior anguila i també amb la paraula, perquè rescata i situa a les parets, al costat de les teles, fragments de textos de la novel·la homònima que va publicar amb Anagrama el 2021.

El cos que fou abusat i violentat a través del sexe i el part, de l’avortament i la sang, sent ara plaer en prendre consciència d’ell mateix. El cos recuperat aixeca miralls amb ambdues mans i il·lumina les violències exercides contra les dones durant massa temps. Després hi tira damunt litres d’aiguarràs. I les anihila.