L’art, tot i la seva bellesa, històricament s’ha utilitzat com a eina per dirigir la societat cap a uns interessos i objectius molt concrets.
Aquest cicle fa un recorregut per la història de l’art, a partir de les classes més poderoses i l’ús que aquestes donaven a la imatge, quelcom que esdevindrà un element propagandístic de primer ordre, capaç de legitimar els seus poders i accions.
La propaganda a Roma: August i el sistema imperial
Dilluns, 4 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. Poble-sec – Francesc Boix. A càrrec de Eulàlia Lorés, filòloga clàssica i catalana
La política d’August va marcar un abans i un després en molts sentits i l’art i l’ús que l’emperador va fer de la imatge per vehicular i legitimar les seves idees en són un bon exemple.
El Gòtic, un nou estil polític i social
Dijous, 7 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. El Carmel - Juan Marsé. A càrrec de Gregor Siles, historiador.
Un recorregut per la Catalunya i la Barcelona dels segles XIV i XV que ens permetrà conèixer-ne la política, les crisis i les conflictivitats socials a partir de les manifestacions artístiques del moment.
Barroc: l’art i l’Església
Dimarts, 12 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. Poblenou Manuel Arranz. A càrrec d’ Alba Vendrell, historiadora de l'art, especialitzada en art català.
Sense l’art barroc, la Contrareforma o resposta catòlica a la reforma protestant no hauria tingut l’evolució que va tenir. Novament, l’art va esdevenir una eina de propaganda política, en aquest cas en mans de l’Església.
Totalitarismes, art i guerra en el segle XX
Dijous, 14 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. Jaume Fuster. A càrrec de Pau Vinyes, historiador, especialitzat en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola
L'auge dels règims dictatorials a Europa va comportar una imposició en la manera de concebre l’art, tot recuperant valors de la Roma clàssica en el cas del feixisme i, en el cas del comunisme, convertint-lo al servei de la dictadura del proletariat.
La música s'ha fet ressò dels valors i anhels de la societat, dels seus conflictes, i, alhora, el poder se n'ha beneficiat com a instrument propagandista, especialment en temps de totalitarismes en els quals les rígides línies estètiques imposades des del poder van generar obres mediocres i fluixes davant les quals alguns compositors van respondre amb obres mestres establint una tensió amb l'ordre oficial.
Nou mil•lenni: el poder i l’art a les teves mans
Dimecres, 20 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. Sant Gervasi - Joan Maragall. A càrrec de Ricard Paradís, historiador amb màster en Estudis Històrics.
Amb l’arribada del 2000, a més d’un canvi de segle i de mil•lenni, apareix un nou paradigma en la manera de comunicar-se; un petit dispositiu anomenat
smart mòbil, que canviarà les nostres vides per sempre. L’art es troba en una disjuntiva: se li apareixen moltes més maneres d’expressar-se, com ara el vídeo o l’àudio, entre altres, que poden arribar a qualsevol punt del món immediat a través de les xarxes socials i altres mitjans telemàtics.
El retrat: la representació de les classes poderoses
Dijous, 21 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. Gabriel García Márquez. A càrrec d’ Alba Vendrell, historiadora de l'art, especialitzada en art català
El retrat esdevindrà, per a les classes poderoses, ja siguin aristòcrates com burgeses, la millor eina per mostrar el seu poder; un mitjà que també anirà canviant segons la geografia, el temps i el personatge que l’utilitzi.
Com es va salvar l’art català a la Guerra Civil
Dilluns, 25 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. Ignasi Iglésias - Can Fabra. A càrrec de Pau Vinyes, historiador, especialitzat en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola.
Recorregut per la tasca de salvaguarda del patrimoni, a càrrec de la Conselleria de Cultura del Govern català, durant la Guerra Civil, així com per la feina duta a terme pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya pel que fa al suport i la difusió de la cultura en la seva projecció més enllà del mateix territori.
Pintura i escultura: una eina del poder durant el noucentisme
Dimecres, 27 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. Joan Miró. A càrrec d’ Alba Vendrell, historiadora de l'art, especialitzada en art català.
Després de la Setmana Tràgica, la política de Catalunya va canviar i, amb ella, l’estil artístic que acompanyaria el nou context. El noucentisme va entrar amb força, amb un programa ideat per Eugeni d’Ors que vertebraria les noves idees polítiques.
La publicitat i la Barcelona del ‘dissenyes o treballes?’
Dijous, 28 de novembre, a les 18.30 h, a la
B. El Clot - Josep Benet. A càrrec de Ricard Paradís, historiador amb màster en Estudis Històrics.
Els Jocs Olímpics del 1992 van implicar canvis socials, culturals i urbanístics per a Barcelona, però també un canvi d’imatge de la ciutat dels anys noranta, que utilitzaria l’art com a vehicle per endinsar-se en un nou marc de modernitat, trencador i completament diferent al de la Transició democràtica.
:
L’art, tot i la seva bellesa, històricament s’ha utilitzat com a eina per dirigir la societat cap a uns interessos i objectius molt concrets.
Aquest cicle fa un recorregut per la història de l’art, a partir de les classes més poderoses i l’ús que aquestes donaven a la imatge, quelcom que esdevindrà un element propagandístic de primer ordre, capaç de legitimar els seus poders i accions.
Col·labora: Tot Història Associació Cultural Obre en una finestra nova
Dilluns, 4 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Poble-sec – Francesc Boix. A càrrec de Eulàlia Lorés, filòloga clàssica i catalana
La política d’August va marcar un abans i un després en molts sentits i l’art i l’ús que l’emperador va fer de la imatge per vehicular i legitimar les seves idees en són un bon exemple.
Dijous, 7 de novembre, a les 18.30 h, a la B. El Carmel - Juan Marsé. A càrrec de Gregor Siles, historiador.
Un recorregut per la Catalunya i la Barcelona dels segles XIV i XV que ens permetrà conèixer-ne la política, les crisis i les conflictivitats socials a partir de les manifestacions artístiques del moment.
Dimarts, 12 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Poblenou Manuel Arranz. A càrrec d’ Alba Vendrell, historiadora de l'art, especialitzada en art català.
Sense l’art barroc, la Contrareforma o resposta catòlica a la reforma protestant no hauria tingut l’evolució que va tenir. Novament, l’art va esdevenir una eina de propaganda política, en aquest cas en mans de l’Església.
Dijous, 14 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Jaume Fuster. A càrrec de Pau Vinyes, historiador, especialitzat en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola
L'auge dels règims dictatorials a Europa va comportar una imposició en la manera de concebre l’art, tot recuperant valors de la Roma clàssica en el cas del feixisme i, en el cas del comunisme, convertint-lo al servei de la dictadura del proletariat.
Dilluns, 18 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec d’ Albert Ferrer, musicògraf i historiador de l'art.
La música s'ha fet ressò dels valors i anhels de la societat, dels seus conflictes, i, alhora, el poder se n'ha beneficiat com a instrument propagandista, especialment en temps de totalitarismes en els quals les rígides línies estètiques imposades des del poder van generar obres mediocres i fluixes davant les quals alguns compositors van respondre amb obres mestres establint una tensió amb l'ordre oficial.
Dimecres, 20 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Sant Gervasi - Joan Maragall. A càrrec de Ricard Paradís, historiador amb màster en Estudis Històrics.
Amb l’arribada del 2000, a més d’un canvi de segle i de mil•lenni, apareix un nou paradigma en la manera de comunicar-se; un petit dispositiu anomenat smart mòbil, que canviarà les nostres vides per sempre. L’art es troba en una disjuntiva: se li apareixen moltes més maneres d’expressar-se, com ara el vídeo o l’àudio, entre altres, que poden arribar a qualsevol punt del món immediat a través de les xarxes socials i altres mitjans telemàtics.
Dijous, 21 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Gabriel García Márquez. A càrrec d’ Alba Vendrell, historiadora de l'art, especialitzada en art català
El retrat esdevindrà, per a les classes poderoses, ja siguin aristòcrates com burgeses, la millor eina per mostrar el seu poder; un mitjà que també anirà canviant segons la geografia, el temps i el personatge que l’utilitzi.
Dilluns, 25 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Ignasi Iglésias - Can Fabra. A càrrec de Pau Vinyes, historiador, especialitzat en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola.
Recorregut per la tasca de salvaguarda del patrimoni, a càrrec de la Conselleria de Cultura del Govern català, durant la Guerra Civil, així com per la feina duta a terme pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya pel que fa al suport i la difusió de la cultura en la seva projecció més enllà del mateix territori.
Dimecres, 27 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Joan Miró. A càrrec d’ Alba Vendrell, historiadora de l'art, especialitzada en art català.
Després de la Setmana Tràgica, la política de Catalunya va canviar i, amb ella, l’estil artístic que acompanyaria el nou context. El noucentisme va entrar amb força, amb un programa ideat per Eugeni d’Ors que vertebraria les noves idees polítiques.
Dijous, 28 de novembre, a les 18.30 h, a la B. El Clot - Josep Benet. A càrrec de Ricard Paradís, historiador amb màster en Estudis Històrics.
Els Jocs Olímpics del 1992 van implicar canvis socials, culturals i urbanístics per a Barcelona, però també un canvi d’imatge de la ciutat dels anys noranta, que utilitzaria l’art com a vehicle per endinsar-se en un nou marc de modernitat, trencador i completament diferent al de la Transició democràtica.