La resistència del llenguatge i la morfologia de la parla són dues característiques presents en tota l’obra de  Teresa Solar Abboud (Madrid, 1985). El seu treball parteix d’una recerca constant de múltiples conceptes presentats com a enormes instal·lacions escultòriques que, aquests últims anys, s’han anat complexitzant a través de formes relacionades amb la resistència, el buit, el cos o l’estructura òssia. Si en un primer moment l’artista partia del dibuix i el vídeo com a eines fonamentals de treball, amb el temps, la seva producció s’ha centrat en la pràctica de l’escultura i els nous materials. Amb ells, ha anat articulant un desplegament de formes que reprenen elements emparentats amb el món orgànic i condueixen a una constel·lació de metàfores relacionades amb els fluxos de corrents, els buits i la connectivitat entre orificis i cavitats.

Aquest projecte sorgeix de l’interès del Museu CA2M i del MACBA per mostrar en una exposició individual l’obra de Teresa Solar Abboud produïda aquests últims anys. Comissariada per Tania Pardo (Directora del Museu CA2M) i Claudia Segura (Responsable de la Col·lecció del MACBA), la idea principal de la mostra és al·ludir a la relació amb la matèria, el llenguatge i la producció corporal a través d’una museografia que varia, canvia i s’expandeix de manera molt diferent a cadascuna de les seves seus.

El projecte arrenca amb la presentació al Museu CA2M, entesa com a «espai de contracció», i posteriorment viatjarà al MACBA, on passarà a la fase d’«espai de dilatació» ampliant-se amb noves peces. En el primer d’aquests dos capítols, titulat  Ocell somni de màquina, es fa èmfasi en dues grans instal·lacions que condensen les investigacions més recents de Teresa Solar Abboud. En el segon capítol, titulat provisionalment  Somni màquina d’ocell s’estableix un diàleg entre ficció i realitat, i s’aprofundeix en les narratives sobre el procés en què es juxtaposen noves formes i acabats plàstics que al·ludeixen al món orgànic, juntament amb remats d’estètica industrial d’acabats llisos i brillants. Combinant obres recents amb projectes primerencs, l’exposició reforça la presència de l’escultura amb la pràctica del dibuix, entesa aquí com a reflexió i organització articulada sobre la percepció i l’experiència de l’origen de cada forma, així com les idees que les orbiten.