L’obra del cineasta italià  Ermanno Olmi (1931-2018) és extensa, proteïforme i evolutiva.

En els més de seixanta anys d’exercici va alternar el documental i la ficció, el realisme d’època i la faula moderna, i l’ús d’actors no professionals amb la direcció d’estrelles del setè art. Tanmateix, en tot el seu ampli ventall expressiu, sobresurt el talent artístic excepcional d’un poeta de la senzillesa i la gent humil que, amb la seva mirada humanista d’arrels cristianes i la capacitat de destriar allò que és superflu d’allò que és essencial, va seduir els jurats més exigents en festivals com el de Venècia o el de Cannes.

La seva carrera s’inicia en una gran empresa hidroelèctrica, on realitza documentals centrats en el món laboral, un tema clau en els seus primers treballs, els quals reflecteixen l’enorme èxode del camp a la ciutat i el procés accelerat d’industrialització a la Itàlia dels seixanta, i els efectes que aquests provoquen en una burgesia incipient.

A partir de  L’albero degli zoccoli (1977), recorre sovint a l’al·legoria per seguir explorant la relació de l’ésser humà amb la naturalesa, la dignitat del treball i l’espiritualitat.

Consulteu programació en aquest  enllaç