Barbara Hepworth, Jean Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Henry Moore, Isamu Noguchi o Jorge Oteiza, entre d’altres.

La pedra té un paper cabdal en l’evolució de l’escultura moderna. Durant el primer terç del segle XX diversos escultors van tornar a la talla directa en pedra, sense cap intermediari. En lloc de fer models en argila o guix, i que després tècnics qualificats creessin l’obra definitiva, van començar a tallar les seves pròpies obres, d’inspiració abstracta, com una nova actitud de modernitat.

L’exposició de la Fundació Catalunya La Pedrera celebra l’estructura de pedra de la Casa Milà —coneguda popularment com La Pedrera— i col·loca a l’interior de l’edifici d’Antoni Gaudí algunes de les talles tardanes de vuit escultors històrics, nascuts entre final del segle XIX i començament del XX: Hans Arp, Louise Bourgeois, Eduardo Chillida, Naum Gabo, Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi i Jorge Oteiza, que van ser pràcticament contemporanis; descriu els seus camins artístics, sovint paral·lels, per explorar aquestes noves vies d’expressió, i n’assenyala punts de confluència. A banda d’aquestes obres abstractes, que entraran en un diàleg profund amb La Pedrera, una secció complementària permet veure que els «pioners» de l’escultura moderna han estimulat la generació següent —Stephen Cox, Luciano Fabro, Barry Flanagan, Cristina Iglesias, Anish Kapoor, Ettore Spalletti i Alison Wilding—, i també que la pedra ha estat inspiració de noves formes conceptuals de treballar. 

Comissariat: Penelope Curtis.