Arriba l’època més freda i fosca de l’any. Els dies són curts i les nits es fan eternes. Les històries de terror sovint troben el seu escenari ideal en aquesta estació de l’any. Aquest hivern ens endinsarem en històries plenes d’intriga, misteri i por. Atmosferes opressives, elements sobrenaturals, personatges complexos que s’enfronten amb els altres i amb els seus propis dimonis... Tot en blanc i negre, resseguint els clàssics del terror. Obres atemporals que continuen exercint influència en l’imaginari col·lectiu a través de personatges i històries que han esdevingut icones culturals. Aquestes figures no són només monstres que protagonitzen les històries que ens faran tremolar, sinó que representen aspectes més profunds de l’ànima humana: la por a l’altre, a la mort, a la diferència, a l’abisme de la nostra pròpia existència. Ens conviden a reflexionar sobre la naturalesa humana i els misteris que l’envolten.

Organitza: Tina Angrill.

Ben entrat el segle XX es publica Sempre hem

viscut al castell una novel·la de terror psicològic

que s’endinsa en la foscor de les relacions

familiars i l’aïllament social, oferint una història

intrigant i inquietant.

La història se centra en la família Blackwood, especialment en les germanes Merricat i Constance, que viuen aïllades en una gran mansió després de la mort de la majoria dels seus familiars per un enverinament misteriós. La tensió entre les germanes i els habitants del poble crea un clima opressiu, amb alguns elements sobrenaturals subtils i una sensació de malestar creixent. Aquest relat retrata el terror d’una manera tènue però profundament pertorbadora.

Amb Toni Hill, escriptor, traductor i editor.