“Traían el pelo suelto y corona de flores” és una peça de teatre físic, amb aires performatius sense text que neix de l’obsessió per les imatges evocades a “La casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca. La intenció és destil·lar el clàssic, contemporani a rabiar, per quedar-nos amb tot allò que sovint ha quedat soterrat per la magnitud de les paraules del de Fuentevaqueros, posant el focus en la poètica de les sensacions i les tensions que emanen de la literatura lorquiana.
Sis intèrprets portaran a terme la litúrgia del dol, reivindicaran la llibertat sexual i s’enfrontaran a l’esdevenir violent de la repressió en aquest muntatge oníric i punyent.
:
A càrrec de Papeles Manifesto
“Traían el pelo suelto y corona de flores” és una peça de teatre físic, amb aires performatius sense text que neix de l’obsessió per les imatges evocades a “La casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca. La intenció és destil·lar el clàssic, contemporani a rabiar, per quedar-nos amb tot allò que sovint ha quedat soterrat per la magnitud de les paraules del de Fuentevaqueros, posant el focus en la poètica de les sensacions i les tensions que emanen de la literatura lorquiana.
Sis intèrprets portaran a terme la litúrgia del dol, reivindicaran la llibertat sexual i s’enfrontaran a l’esdevenir violent de la repressió en aquest muntatge oníric i punyent.