Cosima Dannoritzer

Cosima Dannoritzer: El 70 % dels residus electrònics no es recicla correctament

 

Va néixer a Alemanya, parla sis idiomes i actualment es mou entre diverses ciutats europees, una d'elles Barcelona. A les xarxes socials, es defineix com a escriptora i realitzadora de documentals. El seu últim treball, La Tragèdia Electrònica, és un documental aclaparador sobre el tràfic il·legal de residus electrònics des d'Europa i EE.UU. fins als abocadors de Ghana i Xina. 

 

A què et dediques actualment?

Estic buscant finançament pels pròxims documentals que vull fer. Sempre és un procés llarg...

Et vas trobar amb algun entrebanc a l'hora de realitzar el documental La Tragèdia electrònica?

Sí. Molta gent no volia admetre que existeix un problema amb el reciclatge dels residus d'aparells elèctrics i electrònics (RAEE). A més, algunes seqüències les vam haver de filmar amb la càmera amagada.

Quants RAEE produïm els espanyols a l'any de mitjana?

Moltíssims. Si pensem en el que cadascú de nosaltres té a casa potser no ens sorprendrà tant: un portàtil, un mp3, l'iPad, la tele, diversos electrodomèstics... Els RAEE són el tipus de residus que més creix de tots, avui en dia.

Qui s'hauria de fer càrrec del reciclatge d'aquests residus?

Legalment, la responsabilitat la té el fabricant. Els fabricants afegeixen al preu de compra dels aparells el preu del seu reciclatge. Així, quan la vida útil d'aquests s'acaba, els podem retornar gratuïtament als punts verds, botigues de venta.. per a ser reciclats. Molts fabricants però no participen o no estan registrats a l'estat espanyol...

Quin percentatge de residus s'escapen del circuit legal de reciclatge?

Segons diversos estudis, entre ells de l'OCU i de la Universitat de Salamanca, a l'estat espanyol un 70 % dels residus es recicla informalment, és a dir, a través de ferrovellers, recol·lectors urbans, drapaires o de l'exportació il·legal.

A Europa aquest percentatge és major?

Un informe de la UE ha demostrat que, de mitjana, 2/3 dels residus s'escapen del sistema. La situació a l'estat espanyol és pitjor.

Per què s'escapen del circuit legal de reciclatge?

Perquè es poden guanyar molts diners amb el reciclatge il·legal. Es calcula que el tràfic il·legal d'aquests residus mou ja més diners que el negoci de la droga. Si m'emporto una nevera i agafo només els metalls per vendre'ls, el guany és total ja que no estic gastant diners en el reciclatge dels components tòxics.

Quines implicacions socials i ambientals té aquest flux il·legal de residus?

L' exportació il·legal dels RAEE comporta uns danys ambientals molt severs. Una gran part acaben en abocadors africans o asiàtics, on contaminen la terra i l'aigua i provoquen greus problemes de salut.  A més, si els exportem, estem perdent materials que la indústria necessita i llocs de feina a les plantes de reciclatge. L'exportació és un frau financer, perquè els consumidors paguem uns diners perquè els aparells és reciclin amb garanties de qualitat i no es fa.

El meu ordinador vell pot acabar a l'Àfrica?

A l'estat espanyol, pocs RAEE s'exporten cap a països com Ghana. La majoria es queden al mateix estat, dins d'una xarxa paral·lela a la xarxa oficial de reciclatge, que no disposa d'equipaments ni de coneixements per a gestionar aquests residus professionalment.

Per què les autoritats espanyoles permeten aquest flux?

Les xarxes paral·leles de ferralleries informals tenen molta tradició i no es vol fer l'esforç ni dedicar diners a integrar-los dins del sistema oficial.

Quin consell ens donaries per capgirar aquesta situació?

Allargar la vida útil dels aparells, reparar-los i finalment portar-los al punt verd.  Mai deixar-los al carrer ja que entren dins la xarxa informal.

 


 

A La Fàbrica del Sol s'ha visualitzat el documental La Tragèdia Electrònica i després l'hem estat comentant amb la Cosima Dannoritzer i en Ramon Altadill, d'Electrorecycling. L'auditori ha quedat corprès amb les imatges de l'abocador d'Agbogbloshie a Ghana, l'abocador electrònic del primer món.