Fulvia Ferri

Fulvia Ferri: "Decréixer és posar la vida al centre de les nostres decisions"

 

Va néixer a Itàlia, té 30 anys i en fa quatre que viu a Barcelona, però fa dos que va sortir del centre urbà per tenir lloc per un hort. Experta en decreixement, ha vingut a La Fàbrica del Sol a explicar-nos què implica decréixer i com ho podem dur a la pràctica.

 

Quina és la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar Antropologia a Itàlia i un màster en Transformacions Socio-Culturals a la Universitat d’Utrecht, a Holanda. Treballo a Research and Degrowth centrant els meus esforços a l’Escola d’Estiu internacional sobre Decreixement i Justícia Ambiental.

Què és Research and Degrowth? A què us dediqueu?

És una associació acadèmica dedicada a estudiar el decreixement, però no només investiguem sinó que també creem conscienciació a partir de la difusió dels nostres estudis i la organització d’esdeveniments. Actualment, estem creant una xarxa d’actors locals i internacionals que aposten pel decreixement com alternativa al sistema hegemònic capitalista. Recentment, hem publicat un llibre: “Decrecimiento: Vocabulario para una nueva era”.

Què vol dir Decreixement?

El decreixement és un moviment que demana la reducció de la producció i del consum de la nostra societat. Neix de la critica al model econòmic actual, el qual causa greus problemàtiques ambientals i desigualtats socials. És un sistema que no pot seguir funcionant, ja que és impossible tenir un creixement econòmic constant en un planeta de recursos finits. Decréixer significa tenir un estil de vida que permeti tenir més temps lliure per dedicar-nos a la cura de les persones, les relacions i altres necessitats humanes més enllà del consum material.

Què implica?

Canviar la manera com consumim i com vivim al món. S’ha de prioritzar el consum de productes de proximitat, s’ha de produir i consumir energia local, s’ha d’avançar cap a la sobirania alimentària i traçar una estratègia de residu zero. També s’ha de lluitar contra la obsolescència programada i fomentar el transport públic i l’ús de la bicicleta. Bàsicament, repensar les necessitats que tenim i disminuir l’ús de béns materials que no ens fan falta. I també compartir més amb la comunitat.

És necessari decréixer? Per què?

Sí i urgent! La nostra economia està basada en la utilització de combustibles fòssils, que s’estan acabant, per això s’està invertint en energies renovables, però seguint amb una visió de creixement. És necessari canviar a energies renovables però hem de reduir el consum d'energia. Actualment, estem seguint la paradoxa de Jevons, quanta més eficiència aconseguim, més energia consumim. A més a més estem vivint el canvi climàtic, provocat per la sobreexplotació i contaminació causada pels països més rics, amb conseqüències desastroses per les comunitats que han sigut explotades a nivell de recursos i de força-treball.

Tots els països han de decréixer per igual?

No, al Nord del món hem de decréixer perquè consumim en excés, i és per culpa nostra que hi ha tant CO2 al món i tanta degradació ambiental. Hem de deixar que els altres països puguin trobar una trajectòria pròpia, allunyada de la idea de creixement que hem seguit nosaltres, ja que ens ha causat molts problemes. A Amèrica Llatina existeix la filosofia el Buen Vivir, a l’Àfrica del Sud l’Ubuntu i a la Índia la Democràcia Ecològica Radical, per mencionar les experiències més conegudes entre moltes altres. És important tenir alternatives basades en la sostenibilitat ambiental i social, que respectin les diferencies culturals, contràriament del que passa ara amb la globalització, que imposa un model únic de benestar i progrés que és fals.

Tal com funcionem a l'estat, és viable que decreixem en l'àmbit individual, col·lectiu i de país?

En l'àmbit individual existeix el concepte de la simplicitat voluntària. Viure millor amb menys. Però el canvi individual ha d’anar acompanyat d’un canvi d’organització col·lectiva i una nova economia. S’ha de plantejar a l’esfera política si créixer és sinònim de benestar.

El decreixement s’ha d’entendre com una transició. S’ha d’anar avançant en l'àmbit individual, col·lectiu i polític per aconseguir una vida més justa a nivell ecològic i social, on hi hagi les mateixes possibilitats per tothom independentment del gènere, provinença o classe social.

Qui posa pals a les rodes?

Els interessos econòmics a nivell mundial. El nostre imaginari col·lectiu també té molta força. Veiem el creixement com una forma de progrés. Necessitem treballar per tenir diners, per comprar una casa, un cotxe... Basem la vida en el tenir i ens hauríem de basar en el ser.

Els governs estan prenent mesures a favor del decreixement?

No. En l'àmbit de la salut, per exemple, es necessita una reestructuració. La qualitat de la sanitat depèn del creixement econòmic i no hauria de ser així. D’altra banda, els accidents de trànsit es podrien reduir si es relocalitzés la feina i es prioritzés el transport públic. Les morts causades per la contaminació a les ciutats també es podrien reduir mitjançant polítiques adequades. Treballar menys i compartir feina podria prevenir moltes malalties i accidents de treball i trànsit.

La població ho veu com una necessitat urgent?

No. Es necessita crear una alternativa de vida i d'economia que serveixi com a model, i que signifiqui treballar menys hores per dedicar-se a la cura i a les relacions socials entre persones, donar preferència a la col·lectivitat per sobre la individualitat, prioritzar compartir a posseir... etc.

Quin futur ens espera si no decreixem?

Em fa una mica de por. Ens estem desconnectant del medi ambient. El canvi climàtic produirà cada vegada més catàstrofes naturals, la pèrdua de biodiversitat augmentarà... Socialment és probable que com a ciutadania perdem el control del sistema on vivim (capitalisme) i ens convertim en peces d’una maquinaria sense consciència.

Ens confesses alguna passió?

La acrobàtica aèria i viatjar, però reduint al màxim l’impacte ecològic i evitant el turisme massiu.

 


 

A La Fàbrica del Sol hem parlat amb Fulvia Ferri, investigadora de l'Institut Research and Degrowth per saber si és viable decréixer i què ens pot passar si no ho fem.