Gara Villalba

Hem de començar, perquè ja fem tard, a aplicar adaptacions que millorin l'eficiència en la distribució d'aigua.

És professora del departament d’enginyeria química biològica i ambiental de la UAB i investigadora a l’institut de ciències i tecnologies ambientals (ICTA). Va estudiar enginyeria química i més tard, va introduir-se en el camp de l’ecologia industrial. L’ecologia industrial és una àrea d’investigació multidisciplinària que busca estratègies que millorin el funcionament de sistemes industrials per fer-los més sostenibles.

 

Actualment, ens trobem en una crisi climàtica i per fer-li front des de l'Ajuntament de Barcelona s'ha creat el Grup d'Expertes i Experts d'Emergència Climàtica de Barcelona (GEC). Tu n'ets un dels seus membres. Ens pots explicar què és exactament el GEC i quin és el teu paper en aquest grup?

Bé doncs som 17 científics, a parts igual dones i homes, que aportem expertesa en diferents camps. El nostre objectiu és analitzar i valorar per poder assessorar en les polítiques del govern municipal de Barcelona enfront del canvi climàtic. A més, volem crear sinergia entre ciutadania, acadèmia, investigació i administració. Volem apropar la ciència a la ciutadania, per entendre el canvi climàtic i per entendre que passarà a Catalunya i a Barcelona, que és molt important. Jo sóc la portaveu del GEC i el que aporto personalment en aquest grup és una visió de recursos a la ciutat. Sobretot aigua, energia i nutrients, i el seu impacte. També avaluo estratègies de mitigació i adaptació al canvi climàtic a través del metabolisme d'aquests recursos. Per exemple, un dels projectes més rellevants que tinc ara mateix és avaluar estructures verdes en diferents ciutats, entre les quals l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB), per saber com ens poden ajudar a fer front a aquest canvi climàtic, que de fet ja estem patint.

 

Tu treballes en l'optimització del nexe aigua-aliments i en la circularitat dels recursos en els sistemes urbans. Barcelona té una correcta optimització?

No, diria que no. Diria que encara tenim molt per guanyar per aconseguir el màxim tancament d'aquest cicle de materials. Això és el que ara està molt de moda i s'anomena economia circular. És clar que els materials tenen les seves propietats, no podem fer una reutilització indefinida. Però justament amb l'aigua i els nutrients tenim molt marge de treball a les ciutats i podem reduir molt l'impacte de l'extracció d'aquestes matèries primeres fent aquesta circularitat. Aquí a Barcelona, s'ha guanyat molt amb millores de gestió de residus, per exemple, però encara estem en un model lineal d'utilitzar i llançar. Aquests recursos aigua-nutrients-energia estan intrínsecament lligats, per això parlem d'aquests nexes. Per exemple, les estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) de l'AMB ofereixen una gran oportunitat per aportar energia neta i recuperació de nutrients. I són canvis que gairebé no requereixen infraestructures noves. Es poden implementar i passaríem a produir uns llots amb un contingut molt alt en matèria orgànica que ens permetria fer una recuperació a través de la digestió del metà. I aquest metà el podríem fer servir com a gas natural. Hem calculat que amb la recuperació de nutrients de les EDARs podem arribar a abastir fins a 5 vegades els fertilitzants que necessita l’agricultura peri-urbana de l’AMB. Després també es poden fer altres canvis, que poden ser més costosos. Aquí a l'AMB tenim un clavegueram que és combinat, això vol dir que quan plou, tota aquesta aigua de pluja que no cal tractar acaba a les EDAR, junt amb les aigües brutes. Imagina tot aquest esforç extra d'energia. I no només això, sinó que quan hi ha episodis de pluja d'alta intensitat el que acaba passant és que s'arriba a la capacitat absoluta d'aquestes depuradores, l'aigua es deixa de tractar i es llança al mar tal com hi ha entrat. Amb aquesta càrrega de nitrats i fosfats i altres materials orgànics que no s'estan recuperant i estan desequilibrant ecosistemes. Tot és un cicle que podria ser virtuós i és viciós.

 

El pròxim 22 de març se celebra el Dia Mundial de l'Aigua, un recurs cada cop més escàs, diries que té un paper clau en la crisi climàtica?

Si, fonamental. Especialment per Catalunya. Aquí a Catalunya gaudim d'una gran autosuficiència. Produïm el 40% dels aliments que gastem. I això també significa que necessitem molta aigua per fer-ho. De fet, de l'aigua de Catalunya més o menys un 70% se'n va cap a agricultura. Això vol dir que l'escassetat d'aigua que veurem en un futur afectarà la nostra font d'aliments i a la nostra economia, que depèn de l'agricultura. Segons les simulacions de canvi climàtic per al 2050, tindrem un 11% menys de precipitació, una reducció del 10% de l'aigua que podem rebre de les conques pirenaiques i més  d'un 20% de la que rebem de les conques litorals. A l'AMB, al voltant d'un 80% de l'aigua que rebem, ve del sistema Ter-Llobregat, és a dir, aigües superficials d'aquestes conques que acabo de dir que tindran una reducció molt important. Aleshores, hem de començar, perquè ja fem tard, a aplicar adaptacions que millorin l'eficiència en la distribució, que en cas de l'agricultura és crucial i l'explotació de recursos locals. Sobretot els aqüífers i la recollida d'aigües pluvials.

 

En aquest context de crisi, diries que les ciutats fan un ús eficient d'aquest recurs?

Bé, podria ser més eficient. A l'AMB tenim més o menys un 60% de pèrdues en la distribució de l'aigua per l’agricultura pel fet que es fa a través d'irrigació per gravetat. Hi ha molt per optimitzar encara. Que són bones notícies, perquè ja des de casa podem fer feina per preparar-nos per aquests canvis que estarem veient i sobretot salvaguardar aquesta autosuficiència alimentària que tenim actualment.

 

Quines millores s'haurien de fer a la nostra ciutat per tal de fer-la el màxim d'eficient i, per tant, fer un ús més sostenible de l'aigua?

Ja que a l'AMB tenim tot el tema de les aigües residuals centralitzat, jo faria un enfocament de redissenyar aquestes EDARs per l'aprofitament de nutrients i energia. Això és cabdal. Després la recuperació d'aigües pluvials, i això no només és important perquè reculls aquesta aigua i li pots donar diferents usos, sinó també perquè amb aquesta aigua que podem recuperar també ens estem assegurant que certes substàncies tòxiques no acaben als rius i al mar. I això és crucial. I aquí també entra tot el tema d'infraestructures verdes, que ajuden a tenir una ciutat amb més permeabilitat. Fan de filtre d'aquesta aigua pluvial i minimitzen l'escorrentia deguda a tot aquest espai construït de la ciutat.

 

I com a ciutadans, hi ha alguna cosa que puguem fer? Com podem posar el nostre granet de sorra en la lluita contra el canvi climàtic en aquest context relacionat amb l’aigua?

Doncs justament amb l'aigua crec que hi ha hagut molta consciència per part de ciutadania per fer-ne un ús més responsable. Perquè de fet en els últims deu anys, malgrat l'increment de població, s'ha reduït el consum en les llars de l'aigua, un 10% aproximadament. Penso que hem de seguir en aquesta línia i doblar els esforços. La gent que pot, pel tipus de residència en què viu, pot fer recollida d'aigua de la pluja. És un projecte que moltes famílies s'haurien de plantejar i aprendre'n tots. Els ajuntaments haurien de fer tot el possible perquè això sigui una cosa fàcil i àgil que la gent pugui fer. També hem d'exigir als nostres governants que implementin aquestes estratègies pel que fa a infraestructura que hem comentat abans. Això ha d'estar al número 1. Aquí haurien d'anar els nostres recursos. Perquè la nostra resiliència com a ciutat de cara al canvi climàtic, depèn totalment d'això.

 

Per acabar, als entrevistats dels Fars de Sol, sempre els preguntem el mateix: ens pots dir alguna de les teves estratègies per ser més sostenible?
 

Doncs quant al dia a dia podem fer moltes coses, que ja hem comentat, però un tema que no hem abordat perquè parlàvem d'aigua, és el tema del consum en general. Hem de començar a fer canvis de vida en el consum. El reciclatge no és la solució, hem de consumir menys i sobre tot reduir els embalatges. Com fer aquesta prevenció i reducció són reflexions difícils, perquè vivim en una societat en la qual no tenim temps. I és importat tenir el temps per poder reflexionar sobre què significarà el canvi climàtic per tu, pels teus fills, pels teus néts,  pels recursos que necessitem. Entendre la importància de l'aigua, els nutrients i l'energia a les ciutats i com s'integra això a les nostres vides i quin impacte tenim. Tot això ho hem de reflexionar, no podem deixar que els altres ho facin per nosaltres, i demanar als governants que actuïn.

 

Barcelona, març 2022


Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.