Jofre Carnicer

“Anem tard, però encara som a temps de modificar els escenaris climàtics del futur.”

És professor d’ecologia a la UB (Universitat de Barcelona) i investigador al CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i al IRBio (institut de Recerca de la Biodiversitat). Des de fa uns anys participa en l’elaboració de l’informe del canvi climàtic del IPCC (Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic), en el segon grup de treball que mira l’impacte del canvi climàtic sobre les societats i els ecosistemes, les mesures d’adaptació i les opcions disponibles per atènyer la sostenibilitat en l’àmbit global.

 

Jofre, tu ets un dels científics que ha participat en l’elaboració del sisè Informe de l’IPCC sobre mitigació del canvi climàtic, el qual alerta de que la crisi climàtica és molt més intensa del que es creia. Creus que encara som a temps de revertir la situació actual?

Anem tard, però encara som a temps de modificar els escenaris climàtics del futur. Un missatge clau de tots els informes del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), en anglès és ‘every action matters’, que vol dir que cada acció contribueix i és rellevant, tan les petites (accions personals, canvis en els patrons de consum) com les grans (lleis i polítiques institucionals, acords internacionals, accions d’empreses en múltiples sectors econòmics). Sabem que cada cosa que fem que disminueixi la quantitat de gasos hivernacle emesos a l’atmosfera com el CO2, el metà, els òxids de nitrogen… ens aproxima a un clima una mica més estable i benigne per les properes generacions. Tot i que és ben segur que en el futur tindrem escenaris de canvi climàtic, està a les nostres mans modificar parcialment les trajectòries d’escalfament, és a dir, amb moltes accions podem modular si tindrem un escalfament de més o de menys de 2o C, per exemple. I hi ha molta evidència de que és molt recomanable fer tots els esforços possibles per reduir les emissions, en tots els nivells de la societat i les organitzacions socials (internacionals, governamentals, locals i també promovent canvis en reduccions de consum personal). Cada una d’aquestes accions pot fer una contribució operativa per tenir un clima sostenible per nosaltres i per les futures generacions.

Aquest missatge realment és important i crec que és molt estratègic en el sentit que aquest ‘every action matters’, ens commina a l’acció i ho fa des d’una base científica. Moltes vegades caiem una mica en la temptació de pensar que estem lluitant una batalla perduda i tenim moltes evidències de què no és així. En funció dels esforços que fem en les properes dues dècades a escala internacional, tindrem com a resultat un clima o un altre. Si fem algunes accions i esforços, tindrem un escenari que serà millor que si no fem res; si fem una mica més, tindrem un escenari climàticament més favorable i si fem molt doncs tindrem el benefici d’un clima possiblement força més estable, amb menys escalfament i amb menys impactes d’onades de calor i de diversos extrems climàtics. En resum, és segur que tindrem canvi climàtic en el futur, però amb molt de treball i moltes accions podem modificar o modular quin tipus de canvi climàtic tindrem i apropar-nos a un futur més sostenible a les properes generacions.

 

Aquesta situació de crisi climàtica fa que canviïn els factors ambientals (elevades temperatures, gelades, sequeres i períodes de pluja intensos,…) que afecten a la natura i els seus cicles. Quins efectes tenen aquests canvis a nivell urbà?

En àmbits urbans es produeixen efectes d’illa de calor, que tendeixen a magnificar una mica més els impactes de l’escalfament global. En relació amb aquest efecte, podem esperar que els impactes en ciutats puguin ser una mica superiors que en ambients rurals. A més, la vegetació urbana no sempre disposa de molta profunditat de sòl i en alguns jardins poden ser vegetacions encara no adaptades als nous escenaris climàtics, és a dir, dissenyades a minimitzar l’ús de recursos hídrics a l’estiu i maximitzar l’amortiment d’onades de calor proporcionant ombra i transpiració d’aigua. En els impactes del canvi climàtic, hi ha alguns processos específics de les ciutats i que a més poden interactuar amb altres fenòmens que també passen a la ciutat, com són la contaminació.

 

Com hem de gestionar la natura urbana per tal de minimitzar els impactes del canvi climàtic, i alhora maximitzar els serveis ambientals?

La majoria de ciutats, estan fent plans per reorganitzar-se i Barcelona, amb el Pla Clima, ha estat força capdavantera junt amb algunes ciutats holandeses en intentar crear estructures o augmentar l’arbrat, per exemple. Les comunitats vegetals són importants, ja que aporten funcions essencials, com la transpiració de l’aigua, que també ajuda a termo-regular parts de la ciutat. De fet, hi ha estudis en algunes ciutats de Catalunya, on s’ha vist que algunes zones de ciutats amb més espais verds, poden tenir diferències substancials de temperatura, a vegades d’un o dos graus respecte d’altres àrees que no tenen aquest tipus d’estructures verdes.

Un altre factor que hem de tenir en compte és la resiliència. Resiliència a l’hora de triar un tipus de vegetació i jardineria més ben adaptades als climes que venen i també en l’ús que es fa de l’aigua, que és un recurs que serà escàs i que s’ha d’optimitzar. Cal veure com es poden transformar les ciutats per permetre processos d’adaptació al clima tant per la vegetació, com pels serveis que puguin fer a les persones de regulació climàtica i d’espais de protecció davant d’onades de calor. També s’està planificant al mateix temps canviar el model de transport. I tot això, tots aquests vectors de planificació urbanística s’analitzen de forma conjunta i coordinada en els plans d’acció climàtica de les ciutats.

 

Quines estratègies es poden engegar des del món local? Què podem fer nosaltres com a ciutadans?

Doncs diria que el primer que cal fer és informar-se molt bé de què és el canvi climàtic i intentar pujar el nivell personal de consciència i dedicar estones a formar- se i aprendre més d’aquest tema. La segona acció, amb relació a aquest coneixement après o adquirit, és, per exemple, pensar en quin patró personal de mobilitat i de consum mantenim. Pensar, en el cas que tinguem temps lliure, si volem participar en alguna entitat o en algun procés veïnal o en el nostre lloc de treball per tractar temes d’aquest tipus. I mica en mica procurar ser més conscients de l’impacte global del nostre consum. Cada ciutadà de Catalunya emet de mitjana entre sis i set tones de CO2 anuals, mentre que els nivells de sostenibilitat estarien entre una i dues com a màxim. Per tant, el repte climàtic implica una gran transformació de moltes estructures com son les fonts de producció d’energia o els sistemes regionals de transport, però al capdavall això implica també canvis en les nostres vides i opcions de consum individuals. És a dir, en la mesura de les nostres possibilitats, hauríem de reduir progressivament els nostres patrons de consum i de mobilitat per contribuir a la disminució global de les emissions. I això vol dir canvis progressius en els patrons individuals de vida, però també lluitar perquè hi hagi estructures a escala institucional que ho facilitin activament i hi donin suport. És a dir, que hi hagi millores substancials en els sistemes de transport públic, que hi hagi una millor educació pel canvi climàtic, i altres accions. Per tant, hi ha moltes vies d’acció, i com a societat possiblement ens pot convindre avançar-nos estratègicament i ser ambiciosos en fixar els objectius climàtics i també pensar que pot ser un procés interessant i de canvi personal, no necessàriament veure-ho com un sacrifici o una molèstia en la nostra comoditat diària.

 

Per acabar, als entrevistats dels Fars de Sol, sempre els preguntem el mateix: ens pots dir alguna de les teves estratègies per ser més sostenible?

Per un costat, en l’àmbit de la meva feina m’he dedicat a estudiar el canvi climàtic i m’he implicat en estudis internacionals sobre el canvi climàtic, i també en la presa de decisions a la Universitat per reduir progressivament les emissions a escala local. També en docència, m’he anat implicant des de fa anys en el canvi climàtic i l’ecologia, i en el desenvolupament de la innovació docent en aquest àmbit. En l’àmbit personal faig el que puc en intentar no generar residus, i alhora tenir unes opcions consum que s’aproximin en el possible a la sostenibilitat dins de les meves possibilitats i amb moltes contradiccions diàries.

 

Barcelona, Maig 2022

Si voleu conèixer altres entrevistes fetes per l’equip de la secretaria tècnica de la XEAB podeu consultar l’apartat Fars de Sol.


Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.