La nacra està ferida de mort

Un paràsit microscòpic està portant a l’extinció un dels mol·luscs més gran del món, la Nacra, un tresor marí mediterrani del que n’hem extret seda de mar, carn, nacre i perles.

Si sou aficionats al submarinisme o sou amants del mar potser coneixeu un dels mol·luscs més gran del món, un bivalve que pot assolir més d’un metre d’alçada i viure més de 40 anys. Estem parlant de la Nacra (Pinna nobilis), una espècie similar a un musclo gegant, emblemàtica dels herbeis de Posidonia oceanica i de Cymodocea nodosa, i endèmica del mar Mediterrani.

La nacra és de color bru i s’alimenta de plàncton per filtració. Té més d’un terç de la seva closca enterrada en fons sorrencs que es troben entre els 2 i els 60 metres per sota del nivell del mar. Aquest gegant del mediterrani té uns filaments (el bissus) gràcies als quals es fixa de manera vertical al subsòl, concretament als rizomes de les posidònies i les cymodocees. Del bissus se n’ha obtingut tradicionalment un teixit preuat i molt costós, la seda de mar, que és extremadament lleugera i càlida.

Fa uns anys se’n solien fer guants, barrets i diverses peces de luxe. A causa però de la pesca indiscriminada, en l’actualitat ja gairebé no se’n produeix de seda. Les nacres també ofereixen de tant en tant alguna perla de qualitat.

Antigament, en països com Grècia, Còrcega, Malta i Croàcia les nacres eren recol·lectades per la seva carn. La seva closca s’utilitzava amb finalitat decoratives i s’extreia el nacre, que es feia servir per fer botons en illes com Sicília i Malta. A l’estat espanyol per exemple, es van fer molt populars als anys 70 i 80 els cendrers fets amb la closca d’aquest mol·lusc, fet que el va portar gairebé a l’extinció en el litoral alacantí.

Més enllà però dels usos que n’hem fet, la nacra juga un importat paper ecològic en els ecosistemes marins. La seva presència genera nous hàbitats que possibiliten un augment de biodiversitat i riquesa específica. A més, com a organisme filtrador té un paper bàsic en el manteniment de la transparència de l’aigua.

Malauradament, avui en dia, la nacra es troba amenaçada per la contaminació, la pesca, la desaparició dels herbeis -el seu hàbitat principal-, i els danys produïts pel fondeig d’embarcacions a prop de la costa.

Fa poc però, ha aparegut una nova amenaça. Des de la tardor del 2016, les seves poblacions pateixen una mortalitat massiva que l’estant portant a l’extinció. La mortalitat arriba, segons un estudi liderat pel Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO) al 100% en les costes d’Andalusia, Murcia, València i Balears. De moment, l’única zona que encara no s’ha vist afectada és el litoral català.

Qui és el culpable d’aquesta desaparició? Doncs el responsable és un paràsit microscòpic i letal, un protozou del grup dels haplosporidis que allibera les seves espores en la glàndula digestiva de les nacres fins que aquestes no poden alimentar-se i es moren de gana, tal com descriu per primer cop un estudi del Institut Tecnològic per el Control del Medi Marí de Galícia i després confirma un estudi del COB- IEO.

Davant d’aquesta catàstrofe, el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA) ha engegat una campanya per extreure 215 exemplars de nacra de les costes catalanes, amb la finalitat d’evitar el contagi i poder disposar d’un reservori genètic per a cries en captivitat. Paral·lelament s’estudiaran els poquíssims individus que han demostrat resistència a la malaltia, perquè són molt valuosos ja que podrien ajudar a la repoblació.

Enmig d’aquest escenari tan fosc s’ha encès però una llum. Uns investigadors de l’Oceanogràfic de València han descobert un tractament exitós per fer front al paràsit. Introduint canvis en la salinitat de l’aigua, la temperatura i l’alimentació han aconseguit que els quatre exemplars estudiats sobrevisquin a la malaltia, fita que obre l’esperança a la recuperació de l’espècie. Tot i així, encara queda molt camí per recórrer per salvar les nacres de l’extinció.

La Plataforma Observadors del Mar, ofereix la possibilitat a la ciutadania de col·laborar amb la investigació d’aquest mol·lusc per detectar fins on ha arribat la infecció.

Per on començar?

  • Respecta les praderies de posidònia i cymodocees
  • No llencis cap residu al mar ni a la platja. Tampoc en llencis al vàter o al carrer perquè poden acabar al fons marí. La contaminació malmet els ecosistemes marins
  • Si busseges, no molestis les nacres ni les toquis. Consulta el decàleg de bones pràctiques que ha elaborat La Sociedad Española de Malacología
  • Si vas en vaixell, no fondegis en el seu hàbitat i utilitza els llocs habilitats per fondejar. Tampoc llencis cap residu per la borda

 

Barcelona, desembre 2017