Les ciutats han de fer les paus amb el clima

 

Les ciutats han de fer les paus amb el clima

Les ciutats generen el 70 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. És el moment de decidir entre el creixement sense límits o el benestar de la terra.

Canvi climàtic, escalfament global, contaminació atmosfèrica… són conceptes que ja formen part del nostre vocabulari, però sabem exactament què signifiquen i en què es diferencien?

En aquesta càpsula de sostenibilitat intentarem deixar aquests conceptes ben clars, veure quines relacions existeixen entre ells i apuntarem la idea que les accions per lluitar contra el canvi climàtic no poden ser ambigües políticament, sinó que cal un marc social crític.

Fem servir el concepte canvi climàtic per a referir-nos a la variació global del clima de la Terra. El clima de la Terra depèn de molts factors naturals, com ara la quantitat de radiació que rep del Sol i la manera com es reparteix per la seva superfície, la disposició dels continents i dels oceans, la composició de l’atmosfera, etc. Aquests factors varien al llarg del temps i per tant el clima de la Terra també ha variat. Així, durant la historia del nostre planeta, hi ha hagut nombrosos canvis climàtics que han portat la Terra a viure èpoques més càlides o bé més fredes (les glaciacions).

Els éssers vius que vivim al planeta Terra també podem influenciar en el clima i de fet, ho hem fet en èpoques passades, per exemple fa uns 570 milions d’anys, quan els primers organismes fotosintètics  van canviar  la composició de l’atmosfera iniciant un canvi del clima del planeta.

Actualment però els éssers humans, hem accentuat d’una manera inimaginable fins ara aquestes variacions naturals del clima amb la crema d’una gran quantitat de combustibles fòssils.  L’inici d’aquest canvi de clima que estem patint té l’origen en les nostres accions i provoca que la temperatura global de la Terra augmenti. Aquest fet, el que la Terra s’escalfi, rep el nom d’escalfament global i s’escalfa a causa de l’augment de gasos  i partícules amb efecte d’hivernacle (gasos com el CO2, el metà, els òxids de nitrogen, el vapor d’aigua, l’ozó troposfèric i els halocarbons i partícules en suspensió com el sutge ) que els humans emetem a l’atmosfera.

Alguns d’aquests gasos i partícules amb efecte hivernacle, com l’ozó troposfèric i el sutge també són grans contaminants atmosfèrics i per tant no només perjudiquen el clima (amb les conseqüències dramàtiques que molts informes científics han descrit, com les del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi climàtic, IPCC) sinó també directament a la nostra salut. Per tant, quan s’actua localment per disminuir la quantitat d’aquests compostos a l’atmosfera i guanyar en qualitat de l’aire, s’està fent front també al canvi climàtic. D’altra banda, també s’ha estudiat, i aquest informe del Grup de Lideratge climàtic C40, n’és un exemple, que moltes de les fonts de gasos amb efecte d’hivernacle a les ciutats també produeixen contaminants atmosfèrics.  És el cas del trànsit rodat, la indústria i l’energia utilitzada en els edificis, que funcionen bàsicament gràcies a la crema de combustibles fòssils. Per tant, la lluita contra el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica a les ciutats comparteix causes i solucions.

No obstant, sovint les administracions locals acostumen a actuar sobre la contaminació atmosfèrica quan aquesta és produïda al seu territori i té impacte local. Se centren principalment en els actors contaminants locals (trànsit a la ciutat, eficiència energètica dels edificis, volum d’energia renovable generada al municipi), accions necessàries però no suficients, ja que fer front al canvi climàtic suposa un canvi en aquesta lògica d’actuació.

La recent Declaració d’emergència climàtica de Barcelona, ha fet però un pas més enllà i Barcelona ha començat a plantejar-se que ha d’actuar també per disminuir les emissions associades a la importació de productes produïts fora de les seves fronteres i per exemple ha plantejat accions claus per reduir l’impacte del port i l’aeroport no només pensant en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades amb les seves infraestructures sinó també amb les rutes de mercaderies i passatgers.

Les ciutats no funcionen sense tots els productes que vénen de l’exterior. La roba que portem ve d’indonèsia, la tecnologia que comprem de la xina i el gas l’importem d’Algèria, per posar uns exemples. Per tant, si volem apropar-nos a la realitat del nostre impacte sobre el clima, entendre’l – i actuar- per disminuir-lo, cal de tenir en compte els gasos amb efecte d’hivernacle generats en la producció dels productes i serveis que es consumeixen a la ciutat independentment de si es produeixen dins o fora la ciutat.

Un estudi publicat fa poc al Journal of Cleaner production i que analitza el portal Contaminació Barcelona mostra que si a Barcelona emetem al voltant de dues tones per persona i any –2,11 tones CO2 equivalent/any a l’any 2017-, si tenim en compte les emissions associades al consum per fer funcionar la ciutat, aquesta quantitat és més que triplica.

Les ciutats consumeixen incansablement, com nosaltres, per tant sembla evident que cal reduir aquest consum superflu de recursos amb polítiques públiques encaminades a fer front al canvi climàtic i a la contaminació de les ciutats.  Les accions de la Declaració d’Emergència Climàtica de Barcelona van en aquesta línia i aposten per un canvi de model de consum i econòmic, entre altres actuacions.

Reduir el consum, implica repensar també el model de sobreproducció que tenim i contraure’l i el World Watch Institute ja ho apunta en el seu últim informe on diu: “Salvar el clima requereix reconsiderar els mecanismes del capitalisme”.

La Declaració d’emergència climàtica de Barcelona senyala que només cinc països emeten gairebé el 60% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i només vint empreses multinacionals, el 35%. La justícia climàtica significa que qui té més responsabilitat cal que faci més esforços i que les mesures que es prenguin per fer front al canvi climàtic no recaiguin sobre els més vulnerables. És ara o mai.

 

Per on començar?

· Consumeix productes de proximitat, ecològics, reduint el consum de carn i el d’envasos

· Consumeix només allò que necessitis

· Repara, reutilitza i recicla

· Sempre que puguis evita el vehicle privat i desplaça’t a peu, en bici o en transport públic

· Contracta energia verda

· Enverdeix el teu balcó o terrat i participa dels horts comunitaris

· Si pots, aïlla bé la teva casa i informa’t de com pots estalviar energia als Punts d’Assessorament Energètic

· Participa en esdeveniments, projectes i moviments que fan front a la crisi climàtica com Fridays For Future o Exctinction Rebellion.

 

Barcelona, novembre 2020