Lluís Abad

Lluís Abad: "El paradís de moltes cultures és el jardí"

 

Lluís Abad nat al barri d’horta, fill de Sant Feliu del Llobregat, viu i treballa pels jardins. És modest, té un gran coneixement sobre plantes i cultura i es defineix pel que fa. Complirà 55 primaveres aquest any.

 

Quina és la teva trajectòria professional?

Vaig estudiar jardineria a l’Escola de Jardineria de Barcelona, ara l’Instiut Rubió i Tudurí. Tot i que la meva passió per la jardineria va començar a la infantesa, jugant al patí de casa meva i visitant els parcs de la ciutat amb la meva família.

L’Escola de jardineria va ser un paradís. Els que estudiàvem aleshores vam tenir la sort de gaudir d’un bon professorat, recordo especialment Joan Pañella i Bonastre, que ens va ensenyar a estimar les plantes i sobretot, a les persones que en gaudeixen.

A l’acabar,  vaig fer les oposicions per ser jardiner de Parcs i Jardins i vaig començar a treballar a la mateixa escola en un departament que es deia Index Seminum. Recollíem llavors de totes les plantes que creixien als jardins de Barcelona, les emmagatzemàvem per fer una llista i la oferíem a centres i institucions d’arreu del món.

Més tard, vaig ser professor de l’Escola de Jardineria,  fins el 2001. Especialment tinc un gran record dels cursos de jardineria per aficionats.

També he treballat en la restauració del Parc del Laberint i un cop finalitzada, em vaig incorporar a la seva Direcció de Manteniment, a la vegada que portava la Direcció de Manteniment del Jardí de la Tamarita i del Turó Park.

Passats uns quants anys em van destinar a l’Àrea de Projectes i Obres on vaig treballar fins l’any 2008. Això m’ha permès treballar als jardins més importants de Barcelona. Moltes vegades fent restauració, d’altres fent jardins nous.

En què treballes actualment?

Des del 2008 sóc el Secretari Tècnic General del Concurs Internacional de Roses Noves que es fa a Barcelona des de l’any 2001.

També formo part de la Comissió de millora dels Jardins Històrics i Temàtics, de la Comissió de catalogació d’arbres d’interès local i treballo com a tècnic de suport en feines de la Direcció d’Espais Verds.

Per què es fa un concurs de Roses noves a Barcelona?

Barcelona ha tingut un lligam amb les roses des de fa segles. A finals del S.XIX la ciutat comptava amb nombrosos jardins privats on es plantaven rosers. En aquesta època van començar a sorgir els primers viveristes, que produïen roses i creaven les seves pròpies hibridacions.

A principis del segle XX, Jean Claude Forestier, arquitecte paisatgista, va crear el primer roserar públic de Barcelona, el Roserar Amargós, això va fer augmentar l’estima per les roses a la ciutat. Més tard, al 1929 Barcelona va crear el seu primer concurs de roses noves. Es van donar a conèixer més de 140 roses noves, provinents d’arreu del món. Finalment, el concurs es va aturar per la Guerra Civil.

No va ser fins als anys 60, que les roses van tornar a adquirir importància a la ciutat quan Lluis Riudor, director de Parcs i Jardins de Barcelona, va promoure el roserar del Parc Cervantes (1965). Actualment allà hi creixen uns 10.000 rosers de 2.000 espècies i varietats diferents.

Finalment, l’any 2001 es va tornar a realitzar el Concurs Internacional de Roses Noves donant més importància a la ciutadania, que en definitiva és la propietària del roserar i per això és un concurs obert a la participació ciutadana.

Quina importància tenen les roses de Barcelona en la biodiversitat urbana?

Les roses contribueixen a l'existència d'una determinada fauna no només a nivell d’insectes sinó també d’aus. Al roserar del Parc Cervantes hi viuen cucuts i garses, aquestes últimes són molt útils per controlar la processionària del pi.

Una rosa només necessita sol, aire i terra fèrtil.

Més enllà de la biodiversitat, el jardí públic aporta equilibri emocional i vital, ens ofereix un espai de relació i de coneixement, de relax, en front del soroll, del fum, del brogit. També és un espai de cultura. El jardí és un espai d’aspiració i visualització.

Quantes roses autòctones hi ha a Catalunya? S’han perdut varietats de roses durant els últims anys?

 Una quinzena, algunes són molt rares, altres més corrents. Quant a roses silvestres no se’n han perdut significativament. En canvi, sí que s’han perdut varietats de roses de jardí, perquè aquelles varietats que tenen més dificultats de conreu o que són més sensibles a les malalties les deixem de cultivar.

Totes les roses fan olor?

Hi ha roses silvestres perfumades i d’altres que no. D’altra banda, les roses destinades a floricultura i floristeria sovint fan molt poca olor quan arriben al consumidor, ja que poden portar tallades un mes i mig i es troben al final de la seva vida.

La floricultura i la floristeria busquen plantes que siguin molt productives, normalment es cultiven en hivernacle, en condicions forçades. No busquen la màxima durabilitat dels rosers sinó la màxima rendibilitat.

Ara hi ha roses de molts colors. Com es fan? El seu cultiu té un major impacte que una rosa convencional?

Les roses poden ser de molts colors: blanques, vermelles, morades, roses, grogues… Però hi ha dos colors que en el món de les roses no existeixen: el blau i el negre.

Tot i així, mitjançant l’enginyeria genètica s’està intentant crear roses blaves. Estic a favor d’aquesta tècnica sempre i quan es mantinguin les condicions de laboratori i els resultats es mantinguin aïllats, perquè introduir roses intergenètiques a la naturalesa pot tenir greus conseqüències per aquesta. No crec que sigui correcte que juguem a ser déus de la creació.

Per què creus que les roses són tan atraients?

Per agradar als insectes, tot i que nosaltres ens beneficiem d’aquesta seducció. L’objectiu de les roses, com el de totes les espècies, és perpetuar-se, i per aconseguir-ho han de distingir-se de totes les altres i és per això que tenen aquest aspecte i aquesta olor tan característica. La seva olor dolça i reconfortant crida l’atenció dels insectes, així com també la de les persones. Els insectes i les persones tenim més característiques en comú de les que ens pensem!

L’explosió floral de les roses al roserar del Parc de Cervantes és com un ball de festa major.

És possible un Sant Jordi amb roses ecològiques, locals i justes? Què caldria fer?

És possible comprar una rosa ecològica, local i justa, però costaria 20 euros.

Catalunya té la capacitat per conrear els 7 milions de roses que es venen per Sant Jordi, però s’hauria d’invertir en uns recursos i unes instal·lacions de les que no disposem actualment. D’altra banda, caldria fer una estratègia comercial per convèncer al públic que una rosa ecològica, local i justa pot valdre el mateix que un llibre.

Una rosa que ve de l’Equador, de Colòmbia o Kènia, ens costa poc econòmicament, però hi ha costos ambientals i humans, que sovint, estan lluny de ser justos. Ja que regalem les roses per expressar amor, podem començar a plantejar-nos si aquest sentiment ha d’arrossegar aquest cost.

Més enllà de les roses, tens alguna altra passió?

Les Persones! La jardineria per a mi és afició i professió però el que més m’agrada és poder-ho compartir amb les persones.

 


 

A La Fàbrica del Sol s'organitzen visites guiades al Roserar del Parc de Cervantes i també a molts dels parcs i jardins de la ciutat.