Pau Ortínez

Pau Ortínez: "L’aigua no és un recurs sinó un bé comú d'ús compartit"

 

Va néixer a Igualada fa 27 anys. Va estudiar Enginyeria de la Construcció i es va especialitzar en la temàtica de l’aigua. Des de fa 3 anys està implicat a la plataforma ciutadana Aigua és Vida.

 

Què és Aigua és vida?

Som una plataforma d’entitats que defensa la gestió no mercantil de l’aigua. Està formada per entitats veïnals, sindicals, ecologistes, de cooperació internacional...

Quina és la situació actual de l’aigua a Barcelona? En mans de qui està?

Fa quasi 150 anys que està en mans de l’empresa Aigües de Barcelona (Agbar), dels quals 140 se’ls ha passat sense contracte. Al 2010 es va saber que el servei s’havia prestat sense pactar cap condició, sense cap conveni, i per solucionar-ho, el 2012, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va adjudicar la gestió de l'aigua a Agbar, però no es va fer amb un concurs públic, sinó que es va adjudicar a dit, per tant, ha passat de ser una situació no regulada a una situació mal regulada. Aquesta adjudicació a dit va ser recorreguda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar l'adjudicació i Agbar va fer una apel·lació al Tribunal Suprem, que és l’última instància en aquest àmbit. Actualment estem esperant la resolució del Tribunal Suprem. Si falla a favor d’Agbar, l’empresa podrà continuar donant el servei durant 30 anys més, si no, hi haurà una oportunitat per a la gestió pública de l’aigua.

Per què cal que l’aigua sigui pública? Quins són els avantatges per a la ciutadania i el medi ambient?

Per un criteri ètic: els béns comuns gestionats públicament busquen un benefici compartit per a tothom. Per un criteri econòmic: hi ha una part important del rebut de l’aigua que es dedica a publicitat, know-how, a sous de directius...a altres conceptes que no són pròpiament l’aigua. Si la gestió fos pública els diners no s’invertirien en aquests aspectes i això podria abaixar una part del preu del rebut. Per criteri democràtic: fins ara la transparència sobre el servei ha estat nul•la, no sabem com es reparteixen els diners destinats a l’aigua. És necessari un control democràtic. Hem de poder participar de la gestió d’aquest servei. Per criteri ambiental; trobem necessari que una part del preu de l’aigua sigui per recuperar aqüífers, millorar el cabal dels rius...

Existeix algun inconvenient?

Tenim el repte de fer participar la ciutadania en el control d’un servei públic. Per a nosaltres la remunicipalització de l’aigua ha de ser el camí d’una nova participació ciutadana. La ciutadania ha de marcar les línies de treball de la gestió de l’aigua en termes de pobresa energètica, inversions i protecció ambiental.

Quins problemes us heu trobat per tirar endavant la campanya de la remunicipalització de l’aigua?

Aigües de Barcelona i altres organismes han presentat instàncies judicials per impedir la pregunta presentada a la multiconsulta de l’Ajuntament de Barcelona. Però nosaltres seguim endavant i ja estem en la fase de recollida de signatures. Ens sembla molt poc democràtic que s’intenti impedir una pregunta no vinculant. A més, estan destinant una gran quantitat de diners a millorar la seva imatge. Ja sabíem que ens trobaríem Agbar en aquest camí, però potser no ens esperàvem que fos tan d’hora.

Vosaltres aposteu per la nova cultura de l’aigua (NCA)? Què implica?

Sí, apostem perquè tothom pugui participar en les decisions de gestió de l’aigua. També apostem perquè aquesta gestió es faci en un àmbit municipal no estatal, perquè llavors és molt més fàcil de controlar. Ambientalment la NCA implica recuperar el màxim d’aqüífers possibles, no perdre aigua als diversos punts de la xarxa, etc. Hem de protegir l’entorn. Si podem aprofitar i reutilitzar l’aigua del Llobregat per abastir Barcelona en comptes de portar-ne des d’algun embassament dels Pirineus millor, tot i que això pugui suposar un increment dels costos.

Ets partidari de l’aigua de l’aixeta o de l’aigua embotellada?

De l’aigua de l’aixeta. Les grans empreses de refrescos guanyen més diners amb l’aigua embotellada que no amb el seu propi producte. Defensem l’ús de l’aigua de l’aixeta (com la campanya Progrifo) per un tema de qualitat. Si la gent beu aigua de l’aixeta es preocuparà de la seva qualitat i per tant la exigirà a l’empresa que ho gestioni. D’altra banda, econòmicament l’aigua de l’aixeta és gratuïta i en canvi l’aigua embotellada té uns costos molt elevats. Per últim, l’ampolla té un gran impacte ambiental al convertir-se en residu.

Com estan, a dia d'avui, els projectes de transvasaments?

Durant molts anys s’han fet polítiques a favor dels transvasaments, però ara ja no se’n parla. El Pla Hidrològic Nacional del 2000, pactat entre PP i Convergència proposava el transvasament de l’Ebre cap al País Valencià. Ens hi vam oposar, perquè entenem que els transvasaments són per garantir l’accés a l’aigua, no per construir camps de golfs, urbanitzacions i regadius, com es volia fer. El govern de Convergència també demanava el transvasament del Roine i ens hi vam oposar perquè significava una pèrdua de sobirania. Tenim aigua pròpia i som capaços de gestionar-la, per tant no calen els transvasaments. Actualment es fan vendes de bosses d’aigua provinent dels rius. També hi estem en contra perquè són micro transvasaments.

Ens confesses alguna passió?

Els bars i les nits.

 


 

A La Fàbrica del Sol En el marc del Dia Mundial de l’Aigua amb diverses entitats i equipaments de la ciutat coorganitzem l’Aiguart, un cicle d’activitats per avançar col·lectivament cap a una nova cultura de l’aigua.