Rosa García: "Vull un estil de vida sense necessitats imposades"

Nascuda a Nou Barris, la Rosa García és llicenciada en Biologia i Doctora en Educació Ambiental per la UAB. La seva vocació pel medi ambient comença des de ben petita, quan amb tan sols 15 anys es va convertir en una de les impulsores de la implantació dels contenidors de recollida al seu barri, Torre Baró.

Ens pots explicar una mica la teva trajectòria?

Vaig compaginar els últims temps de la carrera amb feines específiques d’educació ambiental i va ser, a partir de la implantació de la separació de l’orgànica a Mercabarna, a través del CEPA (Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius), que he anat alimentant la inquietud sobre la generació de residus, que és la meva passió.

Amb quin propòsit es decideix crear Rezero?

Entitats, ecologistes, empreses i municipis vam prendre la decisió al 2005 de crear una institució catalana per promoure específicament polítiques i accions de reducció de residus.

Quines són les campanyes més rellevants de Rezero?

Fem campanyes estratègiques, generem debat i impulsem iniciatives legislatives, la més coneguda és Catalunya Lliure de Bosses, portant al Parlament la proposta de 20 cèntims per bossa. Exercim també, en sentit positiu,, com a lobby ambiental.

A nivell de campanyes estratègiques estem desenvolupant el projecte Rewine, que fomenta la reutilització al sector del vi. Apostem per la recuperació dels sistemes de dipòsit i retorn d’envasos amb la campanya Retorna. Treballem el malbaratament alimentari a partir del projecte Pont Alimentari i Remenja’mmm, impulsem una xarxa de comerç responsable a Catalunya a través del nostre segell de garantia Comerç Verd i just surt a la llum la nova campanya de consum conscient #josoccoco; entre altres projectes.

Quines conseqüències patim a causa de l’excés de residus?

Provoca mancança de recursos naturals, amb les conseqüències econòmiques i socials que això comporta. També és un problema cultural, estem ensenyant a les noves generacions el consum sense reflexió. L’Estat espanyol és el segon país en consum d’ansiolítics. Som grans consumidors i continuem sent infeliços, per tant ens hem de replantejar si el model de consum actual ens convé.

Actualment existeixen regulacions per tal de reduir els residus a Catalunya? Són suficients? Què proposeu des de Rezero?

Existeix una Proposta de Llei Catalana de prevenció de residus, però la regulació actual és insuficient. S’ha de millorar en fiscalitat ambiental, apostar per la reutilització, regular la obsolescència programada… No haurien de sortir al mercat productes que no siguin reutilitzables, reparables, reciclables o compostables, i si surten haurien de pagar fortament per l’impacte que causarà la generació de residus.

I Barcelona?

Barcelona avança cap al residu zero. S’està millorant el reciclatge de la fracció orgànica i s’estan fent mesures per la prevenció de residus i en el foment de la reparació de materials i bescanvi d’objectes.

Ja sabem que la solució és la Reducció, però què en penseu del sistema predominant de recollida selectiva i reciclatge de Catalunya? Com es podria millorar?

La prevenció és la base de la gestió de residus. El model actual de recollida selectiva està estancat i cal canviar-lo recuperant el sistema de dipòsit de devolució i retorn d’envasos i creant un model més recuperador, substituint el contenidor groc per un contenidor de material on puguin anar altres elements a part d’envasos.

Actualment, els costos generats pels residus que van a parar al contenidor gris i papereres els assumeix l’Ajuntament, és a dir, la ciutadania, que també paga de manera encoberta la gestió de residus dels envasos que compra a causa del punt verd. El punt verd és un símbol que contenen els envasos reciclables i que indica que els fabricants paguen per la gestió dels residus que han posat al mercat, però el preu final del producte que comprem inclou normalment el cost d’aquesta gestió. Per tant, la ciutadania paga dos cops per la gestió de residus.

Bons hàbits o polítiques públiques per arribar a Rezero? És possible el residu zero a Catalunya?

La responsabilitat ha de ser compartida però no igual per a tots els agents. La ciutadania té part de responsabilitat a l’hora de triar el model de consum i a l’hora de gestionar els residus que genera. Les empreses han d’assumir la responsabilitat ambiental dels seus productes i les institucions han de garantir un model més eficient.

Es pot arribar al residu zero a Catalunya. Una setantena d’administracions estan adherides a l’Estratègia Residu Zero. Hi ha empreses que modifiquen els seus processos productius per aconseguir aquest objectiu amb els avantatges ambientals i competitius que això suposa. Cada cop hi ha més gent descontenta amb el model de consum actual i opta per un estil de vida responsable amb el medi, un exemple és la Bea Johnson, una dona que pot acumular els residus de tot un any en un petit pot de vidre.

Últimament es parla molt sobre economia circular. Hi aposteu? En què consisteix i com es pot implantar?

La prevenció de residus és economia circular. Apostem per l’economia circular des d’una mirada transversal, de responsabilitat compartida i esperem que no es perverteixi el terme com va passar amb el de sostenibilitat, ja que últimament tothom l’utilitza.

A La Fàbrica del Sol col·laborem juntament amb Rezero i altres entitats en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.