Jordi Solé: “L’Oceà és un actor clau en la regulació del clima de la terra.”

Far de Sol. Des de la XEAB hem parlat amb el Jordi Solé, professor de la UB i membre del Grup d'Expertes i Experts d’Emergència Climàtica de Barcelona (GEC).

“L’Oceà és un actor clau en la regulació del clima de la terra.”

És professor agregat a la Universitat de Barcelona (UB), a la Facultat de Ciències de la Terra, Departament de Dinàmica de la Terra i l’Oceà i les seves línies de recerca són l’estudi del clima, l’oceanografia, i dins l’oceanografia, la interacció entre ecosistemes i variables físiques. A més, estudia també la transició energètica a energies renovables i és membre del Grup d’Expertes i Experts d’Emergència Climàtica de Barcelona (GEC).

  • En el context de crisi climàtica que vivim, l’Ajuntament de Barcelona ha creat el Grup d’Expertes i Experts d’Emergència Climàtica de Barcelona (GEC). Tu n’ets un dels seus membres. Ens pots explicar una mica quin és el teu paper en aquest grup?

Bé, en principi el GEC és un grup molt heterogeni i la idea és que jo hi pugui contribuir en les meves àrees d’expertesa, és a dir, en les interaccions de l’atmosfera i l’oceà i quin és el paper d’aquest en el clima i en el canvi climàtic; també què passa amb els ecosistemes marins quant a plàncton, es a dir, la producció primària a escala de microorganismes, i després tota la part d’impacte i potencial de la  transició renovable. Aportar coneixement sobre quin rol poden jugar les energies renovables en general, tant a terra com sobretot a mar, i en particular, les energies renovables marines. No només pel que fa a la recerca que desenvolupo en aquesta línia, sinó també quines son les recomanacions del grup III de l’IPCC en aquests aspectes per poder-les integrar en l’assessorament que fa el GEC, ja que he estat revisor del seu darrer informe.

  • Tu estudies els oceans, la seva ecologia i les seves dinàmiques. Ens pots explicar com afecta un canvi en els oceans en l’àmbit global? Sabem que els mars i oceans tenen un paper important en la regulació de la temperatura del planeta, per exemple, podríem dir que son clau en la lluita contra la crisi climàtica?

Aquí cal dir que hi ha efectes molt clars, el que passa és que l’oceà té un comportament molt diferent del de l’atmosfera, tot i ser un fluid també. Té més capacitat d’emmagatzemar calor i segueix uns cicles diferents. El que ha passat fins ara, és que l’oceà ha tingut una resposta que no és tan ràpida com a l’atmosfera, a causa de la distribució de corrents i com es distribueix l’energia que va capturant l’oceà. Aquesta capacitat d’emmagatzematge de calor per part de l’oceà ha fet que el canvi climàtic no hagi estat tan fort com es preveia fa vint anys. Però el que no sabem és com es comportarà quan hagi arribat al màxim d’energia que pot absorbir i la comenci a alliberar a l’atmosfera. Pot ser que ho faci de manera molt ràpida i sobtada. Per tant, l’oceà és un actor clau a la regulació del clima a la terra. De fet, tant la Comissió Europea com l’IPCC cada cop se centren més en l’oceà per veure l’evolució del clima de la terra.
Per altra banda, tot i ser tan cabdal, és el gran desconegut. No tant pel que fa a mesures a escala superficial, sinó en les capes profundes que és on tenen lloc els fenòmens de llarg abast.

Hem de tenir en compte que l’oceà com a regulador del clima, depèn del volum i quantitat d’aigua que estigui movent, per tant, el seu comportament en unes àrees i unes zones de la terra concretes, pot variar. Si parlem del Mediterrani, és un mar prou gran, però semitancat amb unes característiques molt especials i amb un clima temperat en una zona que el fa especialment sensible als petits canvis que hi hagi en l’àmbit global. Això fa que el Mediterrani, estigui canviant molt més de pressa del que s’havia previst, perquè és molt sensible a aquests canvis del sistema clima. De manera que ens serveix per anticipar què passarà globalment, és l’avantsala  del canvi climàtic global.

  • I com afecten aquests canvis a nivell d’ecosistemes? El canvi climàtic afecta a aquest medi com ho fa en els ecosistemes terrestres?

Podem considerar, entre d’altres,  dues variables indicadores principals pel que fa a l’impacte del clima en ecosistèma oceànic. Per una banda, la temperatura en les seves diferents capes de la columna d’aigua i per l’altra, l’acidificació. A l’haver-hi més CO₂ a l’atmosfera, canvia l’equilibri químic de l’aigua i incrementa l’acidificació.

I això és particularment important en tots els organismes, però els canvis de temperatura a escala regional, sobretot afecten el nècton (peixos i organismes que es mouen i no són arrossegats per l’aigua) i organismes bentònics (els que estan lligats al fons marí com les gorgònies o els coralls). I aquest efecte és crucial, perquè amb aquests canvis en l’ecosistema del fons marí, també es veu afectada tota la columna d’aigua. Quan canvien les característiques de la columna d’aigua, el fitoplàncton i el plàncton es veuen afectats i aquests són l’aliment de les larves de peixos. Per tant, aquests canvis també afecten les pesqueries. És a dir, canvis en la bioquímica, la temperatura i la física de la columna d’aigua, tenen  un impacte en les poblacions de tota la xarxa tròfica.

A més, en el cas de molts peixos, el la diferenciació sexual depèn de la temperatura i si hi ha canvis en aquesta, la proporció de mascles i femelles canvia i, per tant, la fertilitat també i les projeccions de les poblacions cap al futur es veuen perjudicades.

I finalment, com passa a terra, canvis de temperatura impliquen que organismes que abans no es podien desenvolupar, com espècies invasores o patògens, ara sí que ho poguin fer i, en conseqüència, és un altre impacte sobre ecosistemes que ja de per si són molt fràgils perquè estan molt antropitzats, com és el cas del Mediterrani.

 

  • Ara es parla molt de les onades de calor, però hi ha un concepte que son les onades de calor marines que no son tant conegudes. Ens podries explicar una mica com funcionen i quins efectes tenen?

Una onada de calor és un fenomen temporal, que se surt de la normalitat. I la normalitat seria el comportament mitjà que té una àrea o zona en concret durant una època de l’any. Per tant, una onada de calor és un increment temporal de la temperatura per sobre del que s’esperaria. Les onades de calor atmosfèriques poden anar associades o no a una onada de calor marina, ja que l’oceà no respon directament causa-efecte amb el comportament de l’atmosfera. Doncs, podem tenir una onada de calor atmosfèrica sense anar associada a una onada de calor marina, però el que és cert és que una onada de calor marina, influirà a l’atmosfera, perquè aquesta té menys inèrcia tèrmica. Per tant, no són només els efectes que pugui tenir a escala d’oceà, com la mortalitat de peixos o d’organismes bentònics, sinó que una onada de calor marina pot solapar-se a una onada de calor a l’atmosfera i es pot arribar a produir una retroalimentació, generant una onada de calor que es mantingui més en el temps i sigui més intensa.

  • Ara que ha arribat l’estiu i tots ens apropem a les platges, i sembla que aquest medi ens queda més proper, què podem fer com a ciutadans per posar el nostre granet de sorra en la lluita contra el canvi climàtic en aquest context relacionat amb els oceans?

 En primer lloc, penso que hi ha una norma bàsica, per anar a qualsevol lloc, que és que hem de reduir les emissions per arribar allà on volem anar. Això vol dir no agafar el cotxe amb baixa ocupació i anar a la platja, sinó anar-hi amb el cotxe totalment ocupat o sinó doncs anar-hi amb transport públic, per tal d’intentar reduir la nostra petjada de carboni.

En segon lloc, no produir residus o bé els pocs que produïm que siguin fàcilment reciclables. Recordem que els residus que es deixen a la platja es poden recollir, però també molts acaben al mar.

En tercer lloc, no només ara a l’estiu sinó tot l’any, reduir i demanar la reducció de l’ús d’envasos de plàstic.

I com a última qüestió, ser molt curosos amb l’entorn. Si anem a les roques, per exemple, i hi veiem una certa component viva, doncs intentar ser molt curosos i no pertorbar res de tot allò, no trepitjar zones com per exemple les zones dunars o de vegetació associada… A més, cal recordar que la platja és un entorn natural i hem d’intentar no contaminar-lo acústicament amb música alta, per exemple,  creant un entorn artificial. Hem de pensar que la platja és el tros de natura que té la ciutat com seria un bosc, com seria Collserola, encara no la tractem igual. En definitiva, és un canvi d’actitud general, de respectar l’entorn i gaudir de la natura.

  •  Per acabar, als entrevistats dels Fars de Sol, sempre els preguntem el mateix: ens pots dir alguna de les teves estratègies per ser més sostenible?

Bé, això és una mica difícil perquè són opcions molt personals, però la idea és intentar tenir una actitud de preservació i respecte per la natura perquè en som part. I això es tradueix bàsicament en com mengen, com vivim i com ens movem.

Com mengem? Hem d’intentar preocupar-nos d’on venen els productes que mengem, si són de temporada; quin tipus de dieta seguim, si aquesta dieta és respectuosa amb el medi i quin impacte té pel que fa a emissions i contaminació. Aquí l’opció és personal, des de mirar de consumir productes de proximitat i ecològics, fins a fer canvis de dieta.

Com vivim? En quin lloc vivim? De vegades això no ho podem triar, però sí que podem triar la manera com ens vestim, per exemple. Mirar d’on ve la roba que comprem i els productes que consumim o quin tipus d’oci fem. No és fàcil, tanmateix no tenim perquè no intentar-ho.

I com ens movem? Doncs no vol dir que no puguem tenir vehicle privat, però cal utilitzar el transport públic el màxim possible i donar suport a les polítiques públiques que fomentin el transport públic. Jo per exemple a Barcelona, em trasllado en bicicleta o metro.

Barcelona, Juliol 2022

Si voleu conèixer altres entrevistes fetes per l’equip de la secretaria tècnica de la XEAB podeu consultar l’apartat Fars de Sol.

_____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.