Marta Vila: “Si t’hi fixes, com menys necessari és un producte més embalatge porta!”

Far de Sol. “Si t’hi fixes, com menys necessari és un producte més embalatge porta!”

Marta Vila és especialista en gestió de residus i tècnica de l’Ajuntament de Mataró. Ha coordinat projectes de gestió de residus municipals durant vint anys a l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona. En motiu de la celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus 2022 comparteix amb nosaltres la seva experiència en prevenció, disseny de recollida, tractament i planificació estratègica.

  • Hi ha joves manifestant-se pel clima. Però… els joves reciclen?

Hi ha de tot. La meva percepció és que encara són pocs els joves que separen o tenen altres hàbits de prevenció de residus. Però, en canvi, sí que hi ha certa tendència a un estil de vida més sostenible que els joves s’estan fent seu, com la reutilització de la roba en l’àmbit de la moda, una cosa tan icònica pels joves! Cada vegada són més els que  prefereixen vestir roba de segona mà, que els diferencia, en comptes de comprar roba nova, que els fa anar idèntics a la resta.

Tot i que cada vegada són més,  encara estem lluny d’altres països, com  Holanda, on pocs joves tenen al cap comprar roba nova a la botiga i on la xarxa de segona mà funciona molt bé. I trobo molt interessant que ens vagi arribant aquesta tendència i es vagi ampliant a altres àmbits de la vida.

  • Per posar-nos en context. Quines són les xifres de recollida selectiva? On som i on hauríem de ser?

L’objectiu que ens indica la normativa a escala europea (parlem molt de normativa, però l’objectiu real ens l’està marcant el planeta) és arribar al 60% del reciclatge l’any 2030 i al 65% el 2035. Parlem de reciclatge: del que entra en una planta i efectivament en surt per fer nous productes. Sempre hi ha pèrdues i, per tant,  per arribar a aquest objectiu, hauríem d’estar uns cinc o deu punts per sobre que  no hi ha cap màquina que, un cop barrejats els residus, els pugui separar amb la mateixa qualitat que ho fa una persona a casa seva. La recollida selectiva de qualitat és clau per un reciclatge efectiu.

A escala catalana, en el darrer any hem fet un bon salt i ens trobem al voltant del 45% de recollida selectiva però encara estem lluny del 50% al qual hauríem hagut d’arribar l’any 2020. Actualment, el repte es troba a les grans ciutats, en les zones que són més complexes urbanísticament i socioeconòmicament. Aquest camí el farem moltes ciutats juntes, aprenent les unes de les altres.

  • La gent no en sap més o no s’implica perquè no vol?

Encara hi ha un percentatge de la població a qui manca informació, és cert. Tot i que no serà que no portem anys fent comunicació i educació ambiental al respecte! El cert és que el 90% dels residus que generem està clar on han d’anar i com els hem de separar. Els petits dubtes, amb anècdotes com el del cordill del fuet o la pela del formatge que a vegades ens pregunten no justifiquen les dades de recollida selectiva que tenim a Barcelona o a tants altres llocs.

Està clar que tenir informació no significa necessàriament passar a l’acció. Hi ha una fase de conscienciació que, en general, crec que costa, ens posem moltes barreres, reals o no. Per això cal anar sumant accions de diferents  tipus, òbviament de sensibilització, però també activar la consciència econòmica, la participació… Per exemple, amb el porta a porta o els contenidors intel·ligents,  el residu deixa de ser anònim i, en constar el nostre nom i cognom, com que sabem que està bé separar, passem a l’acció. I un cop convertit en hàbit ja no ho imagines d’una altra manera. 

  • A Barcelona hi ha un canvi destacat: el contenidor groc ja no és d’envasos sinó de materials plàstics i metàl·lics. Com valores aquest pas?

Jo, personalment, el valoro molt bé. Fins ara, el contenidor groc era l’únic on no ens demanaven separar per material. El verd és pel vidre i el blau pel paper. Però el groc estava definit per la funció del residu (envasos) i no pel material del qual estava fet (plàstic i metalls principalment). Així, teníem un contingut multi-material amb algunes incoherències entre envàs o producte. Doncs si ja és un contenidor que igualment va a una planta de triatge…l… per què deixar-ho només per residus amb funsió envàs o embalatge? Perquè no ampliar si la planta ho pot separar i aprofitar?

  • I què hem de fer amb la roba que ja no ens posem? Hi ha desenes de contenidors específics a la ciutat: són una bona opció?

La roba és una fracció que generem  moltíssim degut al fenomen fast fashion (moda ràpida). I moltes vegades aquesta roba tan barata es produeix molt lluny i, òbviament, no incorpora el cost ambiental i social que comporta. Hi ha molt de camí a fer per potenciar un model de producció més local, en què la roba duri més i creixi la xarxa de segona mà. El primer repte és aquest: prevenir i reutilitzar el tèxtil.

I el segon repte és el reciclatge. Els contenidors de recollida del roba van molt bé però cal ampliar la xarxa per recuperar el tèxtil i cal explicar bé què s’hi pot llençar. Tots ja sabem que hi pot anar tot el que és potencialment reutilitzable, que llençarem ben net i plegat perquè vagi directament a la botiga. És una fracció molt important perquè permet sobreviure a molts projectes d’inserció social, que fan una tasca encomiable. Però també hi podem posar altres tèxtils, i això molta gent ho desconeix, des de mitjons foradats, sabates trencades o roba interior:  residus que no hem de llençar al contenidor gris, el de la resta.

  • Si continuem repassant les erres, estem aconseguint que reutilitzar sigui sexy?

Costa i encara tenim molt camí per recórrer. Probablement una de les feines més importants que tenim és treballar també en l’àmbit de màrqueting per vendre aquests nous estils de vida millor! Sobretot pensant en la gent més jove: per aconseguir que agafin aquests hàbits i perquè tinguin referents i exemples inspiradors.

  • Quines fórmules i sistemes s’han provat i quines han sigut més efectives per augmentar les xifres de reciclatge? Els incentius econòmics son una bona opció?

El contenidor obert ha arribat al seu sostre, està molt demostrat, s’han fet moltes coses i no som capaços de passar d’aquest 40% de reciclatge del qual parlàvem a l’inici. Cal canviar. I els models que funcionen son aquells que ens fan corresponsables. Aquells en què individualitzem i identifiquem l’usuari i fa que  els residus ja no siguin anònims.

Amb aquests sistemes estem incorporant un comptador (com el de l’aigua o el gas) que també ha de servir perquè el preu a pagar de taxa de residus sigui més justa ja que es podrà calcular segons els nostres hàbits. Aquesta pèrdua de l’anonimat ha demostrat clarament que serveix per  fer-nos corresponsables, aquells residus son nostres i, en conseqüència, es passa de la conscienciació a l’acció. Això és el que  faciliten el sistema porta a porta  i els contenidors tancats.

  • Quines experiències de prevenció de residus destacaries per la seva efectivitat? Per exemple, països on funcioni el sistema d’envasos retornables o, a Catalunya, iniciatives de promoció de carmanyoles retornables als supermercats.

Bé, és una pena que s’hagi perdut el sistema de foment de l’envàs reutilitzable i tota la infraestructura i logística que ho sostenia. Perquè ara queden molt poques empreses que s’hi dediquin i una ampolla de vidre ha de recórrer molta distància per ser reutilitzada. Però no només cal parlar de reutilització, també de sobreembalatge. Per exemple, aquí no tenim el costum d’utilitzar envasos grans i ens venen com un avanç  l’envàs individual. En canvi, vas a altres països i veus que estan molt més acostumats a comprar envasos grans i formats familiars, com per exemple el de iogurt.

 
Per tant, si, cal reutilitzar però si només parlem d’això ens quedem curts. Jo crec que necessitem menys política de residu i més política de producte. Cal apostar molt decididament per l’ecodisseny i  revisar perquè tenim al mercat productes presentats de manera que només s’enfoca en el màrqueting i la venda. Si t’hi fixes, com menys necessari és un producte més embalatge porta!

  • Per acabar, als entrevistats dels Fars de Sol, sempre els preguntem el mateix: ens pots dir alguna de les teves estratègies per ser més sostenible?

Diria que la meva principal estratègia és dedicar temps i espai mental a veure com es pot anar generant el canvi en tots els àmbits de la teva vida. Que no vull dir que ser sostenible costa temps. Em refereixo a dedicar temps a pensar en com ho faig i quines són les alternatives. I un cop les tens, no té per què costar-me més temps. Per exemple, jo vaig a comprar al mercat i ho faig amb les bosses reutilitzables i les meves carmanyoles per l’embotit, per la carn o el peix. He buscat els llocs que m’oferien aquestes opcions que jo volia per tal de generar menys residus.

En els diferents àmbits de la teva vida, sense estressar-te, cal buscar aquelles alternatives que t’encaixen. I un cop les tens integrades, ja està. De vegades no és fàcil perquè les alternatives que ens ofereix el mercat, són les que són. Però si no les trobem, això si que és important,  les hem de reclamar. Perquè si les reclamem  tots, potser algun dia sí que ens les oferiran i haurem generat un canvi.

Barcelona, Novembre de 2022

Si voleu conèixer altres entrevistes fetes per l’equip de la secretaria tècnica de la XEAB podeu consultar l’apartat Fars de Sol.

_____________________________________________________________________________________________________

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.