"Els infants han de recuperar el temps lliure i el joc al carrer"

Temps i salut infantil. La pediatra Hermínia Villena apunta maneres per establir una bona relació entre el temps lliure, el descans i la salut infantil.

La inexistent conciliació d’horaris laborals i escolars; la pèrdua d’espais segurs i amables per jugar a l’aire lliure; el segrest del temps que generen les pantalles i la manca d’estones de relació entre adults i infants deriven en societats que han transformat els usos del temps lliure i el descans durant la infància.

La pediatra Hermínia Villena promou que desendollem les joguines i defensa la recuperació de la creativitat del joc col·lectiu al carrer.

Tenen temps lliure els infants?
Abans dels 5 anys deixen de tenir-ne. Els deures i les activitats extraescolars, se’ls hi mengen el temps. Com els pares, els infants no tenen temps lliure, viuen una jornada intensiva. Temps lliure no és mirar una pantalla. A no ser que la mirem en companyia i interactuem amb altres, no és una activitat compartida, i això aïlla. Per no parlar del tipus de continguts perjudicials que es programen ara a la televisió. És temps lliure malaguanyat.

«Si us plau, trenquem amb la idea d’aprofitar les extraescolars per deixar «col·locats» als infants durant una estona».

A què el dediquen?
Els nens juguen poc al carrer. No llegeixen. Només la meitat juguen amb joguines no electròniques, a mi m’alarma. Les activitats esportives no les considerem un joc, en el cas d’infants de 3 o 4 anys. Algunes disciplines esportives estan enfocades a partir de la competitivitat des de ben petits. Si bé és cert que algunes escoles esportives fomenten valors com la solidaritat, de vegades són els pares i mares els qui hi introdueixen la competitivitat entre companys. Si volem que facin activitat física, portem-los al parc a jugar! Hi ha tot un ventall d’extraescolars més enllà de l’esport, l’anglès i el repàs: pensem en la diversitat d’activitats artístiques, música, pintura, ceràmica, … Adequades per relaxar la ment i el cos.
I si us plau, trenquem amb la idea d’aprofitar les extraescolars per deixar «col·locats» als infants durant una estona.

«Els jocs amb piles no desenvolupen la imaginació».

On són els jocs i la imaginació?
Estem en un canvi de paradigma del joc. Des de la pediatria, alguns estem preocupats i voldríem filtrar l’ús abusiu de les noves tecnologies en el temps lliure dels infants. Avui sembla que no saben entretenir-se si els jocs no porten piles o van endollats. La pila no desenvolupa la imaginació. Cal estimular-los. Amb joguines de fusta o amb capses, amb coses senzilles, s’alimenta la creativitat.

Que juguin més en espais tancats té a veure amb el disseny urbanístic poc amable de parcs i places, en la seguretat viària, etc.? O no són factors clau?
És veritat que falta joc col·lectiu al carrer, amb altres infants i amb la família. Els pares estan cansats o no saben com jugar-hi. Els infants que viuen en pobles tenen el privilegi de comptar amb més seguretat als espais públics. Hi ha més confiança per deixar-los córrer sense patir. L’urbanisme dels ajuntaments posa poc verd als parcs i places; no són agradables, amb tant asfalt.

D’una banda, hi ha el factor cultural. Segons la cultura de la família, està més avesada a portar als petits a jugar a la tarda a les places. I de l’altra banda, el factor temps. El poc que li queda als adults per tenir ganes de jugar, a casa o al carrer, quan pleguen de la feina. Trobem a famílies monomarentals o monoparentals amb poc temps lliure perquè tenen més d’una feina perquè tenen diverses feines; per exemple. I trobem nens i nenes de famílies amb un alt poder adquisitiu que són els que menys juguen al carrer.

Esplugues de Llobregat participa al projecte URBACT de Playful Paradigm, una xarxa europea que estimula els jocs tradicionals al carrer.

Hi ha normativa municipal que sanciona jugar a pilota en algunes places.
Hem arribat en aquest absurd perquè hi ha veïnat que es queixa per tot: li molesta la música, que els nens juguin a pilota a les places, els crits, etc. La societat s’està tornant molt intolerant. Només s’encamina cap a ciutats dormitori, que es deixi de «fer soroll» quan les persianes dels comerços tanquin. Estem perdent fer vida al carrer.

Descansen adequadament entre tanta pantalla, els infants?
Les pantalles disminueixen la qualitat del son. Els pares i mares no tenen la força de voluntat ni la seguretat d’establir límits en els horaris dels infants. S’ha de respectar unes hores per a l’escola, unes per al temps lliure, sol i en companyia, i unes per al descans. Avui sabem que la manca de descans està vinculada amb l’obesitat o amb la pèrdua de memòria. L’actitud sedentària no afavoreix un son reparador. Des de petits s’ha de crear hàbits per anar a dormir: explicar contes o llegir va bé per preparar i acompanyar al descans.

Com podem donar qualitat de vida al temps lliure dels infants? Quines mesures recomana?
Al llarg del dia podem aconseguir que els infants juguin, des de la creativitat, ni que sigui mitja hora. Hem de propiciar el joc al carrer, és feina de les famílies i dels ajuntaments. Alimentem la sociabilitat. Fer teatre amb les joguines, treure’ls-hi les piles, explicar històries, etc. També cal estar alerta en la divisió sexista del joc i l’espai segons el gènere, sobretot als patis, on se sobreocupa amb jocs com el futbol.
Deixem el mòbil a banda quan estem amb canalla present. Al metro, la imatge d’un pare o mare mirant el mòbil i el nen al costat mirant a l’infinit és molt trista. És fàcil interactuar amb l’infant al transport públic: juguem al “veo veo”.
Recuperem els àpats en família, amb la tele apagada. Ha de ser un espai comunitari de conversa i de repartiment equitatiu de tasques. Això sí, si no hi ha compatibilitat horària entre horaris laborals i escolars, poc canviarà la situació.