Jordi Ficapal: “Els bons llocs per ser visitats ho són perquè són bons per viure-hi”

Far de Sol. A La Fàbrica del Sol hem parlat amb en Jordi Ficapal, director de la Càtedra de Turisme Responsable i Innovació de la Universitat Ramon Llull, sobre les llums i ombres del turisme a Barcelona.

En Jordi Ficapal és antropòleg, professió que l’ha portat a observar la vida des de diferents punts de vista. La seva trajectòria professional va començar en projectes de cooperació al desenvolupament, però des de fa més de dues dècades la docència forma part de la seva vida.

Ha impartit classes tant d’antropologia i sociologia del turisme com de turisme sostenible. Actualment, després d’una llarga carrera dedicada a l’estudi del turisme i els seus impactes, és el director de la Càtedra de Turisme Responsable i Innovació de la Universitat Ramon Llull.

Com definiries l’actual model turístic de Barcelona?

Abans de la pandèmia, Barcelona tenia un model turístic d’èxit en termes comercials. Durant les dues primeres dècades d’activitat turística a la ciutat, el relat que es transmetia es basava en visibilitzar els impactes econòmics positius que generava el turisme. Però en els últims 5 anys, veïns i veïnes han trobat els mecanismes per fer arribar la seva veu i han posat sobre la taula els efectes negatius que comporta aquesta activitat econòmica a la ciutadania. Per això, el model turístic actual es troba en un punt d’inflexió: s’està deixant enrere un model únicament basat en la promoció per incorporar un model dedicat a la gestió del turisme a la ciutat, que es faci càrrec de tots els seus impactes.

Com s’ha arribat fins aquesta situació?

Durant els primers anys de promoció turística, la mètrica que s’utilitzava per mesurar l’èxit del turisme era la quantitat de viatgers que venien, per la qual cosa s’operava sota la lògica de “com més gent millor”.

No va ser fins fa pocs anys que es van començar a analitzar aspectes qualitatius del turisme, com la satisfacció dels visitants i es van afegir, de forma tímida, els residents en la equació.

L’ús de noves mètriques ha permès obtenir una visió més completa sobre l’activitat turística a la ciutat i s’ha començat a avaluar la relació entre l’impacte turístic en determinats barris i la inversió pública en aquests, variables que no sempre concorden.

La COVID-19 ha fet entrar en crisi el sector turístic a Barcelona. En canvi, veïns i veïnes han tingut la sensació de recuperar certs espais de la ciutat. El turisme i la vida local poden ser compatibles? 

El turisme té al seu ADN el gen de la seva pròpia destrucció. Hi ha visitants que es limiten a consumir llocs emblemàtics i hi ha persones que visiten la ciutat per sentir-se barcelonines durant uns dies, lloguen la nostra forma de vida per un temps determinat. Per la qual cosa, no només van a llocs emblemàtics sinó que s’apropen a barris, restaurants i comerços que freqüenten les persones locals. El resultat d’aquest fenomen dels turistes que busquen l’autenticitat de la vida local fora de les rutes establertes és que els llocs que suposadament eren característics d’un indret ho deixen de ser.

La gent que visita Barcelona hi passa molts pocs dies, és com si la ciutat es pogués consumir ràpidament.  La mitjana de pernoctació a la ciutat està en 2 dies i mig. 

Llavors, com protegeixes la vida local?

Cal generar nous mecanismes d’avaluació d’impactes del turisme més complexos que els actuals, en què s’involucrin administracions, empreses privades i ciutadania, per tal de minimitzar o anul·lar els efectes negatius del turisme.

Espais com el Consell de Turisme i Ciutat, en els quals operadors turístics, administracions i veïns i veïnes poden debatre, són imprescindibles.

D’altra banda, la sensació de recuperar la ciutat provocada per la COVID-19 va acompanyada de moltes persianes baixades. Reconvertir negocis turístics en comerços destinats a la gent local és molt complex perquè es planteja la pandèmia com una problemàtica temporal i les inversions generades en aquests espais necessiten subsistir a partir d’uns preus que la ciutadania de Barcelona no està disposada a pagar.

Ara mateix, hoteleria, comerços i restauració estan decidint a qui pertanyerà el centre de la ciutat en els pròxims anys: a turistes o a veïns i veïnes.

Les polítiques públiques han d’ajudar a reconvertir l’economia? 

Totalment. L’Ajuntament, a través del pla estratègic de turisme del 2018, fa una activitat específica per descongestionar el centre i posar en valor altres barris de la ciutat. La descongestió del centre era necessària, però continuen arribant gran quantitat de turistes que utilitzen serveis municipals com el transport públic. Ara està sobre la taula la derivació del turisme cap a l’Àrea Metropolitana.

Cal disminuir el turisme que arriba a la ciutat?

És una opció. La reducció de certs volums de visitants podria millorar l’experiència de veïns i turistes.

Com es pot limitar?

Es poden limitar allotjaments. D’altra banda, hi ha maneres intel·ligents, gràcies a la tecnologia, de dirigir els fluxos de turistes cap a zones o territoris dins de la ciutat o propers que no estan congestionats, per tal d’evitar el malestar de les persones residents i millorar l’experiència del turista.

Des de l’Institut de Turisme Responsable impulseu el Segell Biosphere. Què és?

És un certificat que permet avaluar la qualitat del turisme i els seus impactes econòmics, ambientals i socioculturals. Hi poden optar destinacions turístiques o empreses turístiques de molts tipus.

Per aconseguir-lo, cal sotmetre’s a una auditoria en la qual s’avaluen diversos indicadors. La certificació es revisa de forma anual per comprovar si es continuen complint els criteris necessaris per formar-hi part.

El Segell Biosphere es basa en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Com mesureu el compliment d’aquests objectius? 

Els ODS són el marc de referència amb  què es treballa, però no s’han creat encara les mètriques específiques que permetin avaluar l’impacte del turisme en cadascun dels ODS definits.

Barcelona compta amb aquest segell. Des de quan?  

Sí, des del 2015, crec recordar. La Diputació de Barcelona i Catalunya també el tenen.

Malgrat tot, la població se segueix queixant que el model turístic de la ciutat és una de les causes que fa augmentar el preu dels habitatges i expulsa als barcelonins i barcelonines, com pot ser?

Els problemes evolucionen. Segons els indicadors, Barcelona es mereix el certificat Biosphere. El segell s’obté pel conjunt de les mesures que s’apliquen, però es pot suspendre en alguna. No és una contradicció, el segell continua sent un instrument vàlid a l’hora de seguir treballant per resoldre els problemes pendents que té la ciutat amb el turisme.

El turisme sostenible és un oxímoron?

No, però el turisme acaba destruint l’atracció que promociona. La quantitat de gent atreta canvia les característiques objectives de l’element que causava l’atracció i comença la destrucció o transformació del lloc. Hi ha un proverbi polinesi que ho explica: “El turisme és com el foc, et pot ajudar a cuinar el menjar, però si se’t descontrola et pot cremar la casa”.

Tot i així, el turisme responsable consisteix en oferir llocs que permetin una bona qualitat de vida, perquè en la mesura que sigui un bon lloc per viure també serà un bon destí a visitar.

Barcelona, desembre 2020.

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.

Si voleu conèixer altres entrevistes fetes per l’equip de La Fàbrica del Sol podeu consultar l’apartat Fars de Sol.