La ciutat feminista, la ciutat per a totes

Càpsula de sostenibilitat. L’urbanisme feminista, lluny d’estar centrat únicament en les dones, vol pensar qui hi viu, com ho fa i quines necessitats hi ha en els territoris que habitem des d’una perspectiva multidisciplinar.

Les ciutats són, han estat i es preveu que siguin les majors agrupacions de població i activitats econòmiques, esdevenint l’expressió de les nostres societats, les seves potencialitats i els seus límits.

En aquest sentit, un topall amb el que es troben les nostres àrees urbanes és un caràcter definit per una inspiració fortament patriarcal i capitalista. Aquest fet actua en detriment no només de les dones, també ho fa contra la classe treballadora, les persones migrants, la gent gran o les persones amb diferents orientacions sexuals o maneres de socialitzar que no són les heteronormatives.

Els espais s’han dissenyat, al llarg dels anys, perpetuant els rols que socialment ens han estat inculcats, i precisament una de les crítiques feministes a l’urbanisme és que centra el seu disseny, majoritàriament, en el subjecte privilegiat del neoliberalisme: l’home blanc, adult i adinerat, que va de casa a la feina i de la feina a casa.

Durant els anys setanta, es va començar a teoritzar i a indagar sobre l’urbanisme feminista, que no començaria a aplicar-se fins els anys noranta. Lluny d’estar centrat únicament en les dones, es centra en pensar qui hi viu, com ho fa i quines necessita ts hi ha en els territoris que habitem.

Per tant, l’urbanisme amb perspectiva de gènere vol posar al centre de les polítiques urbanes les necessitats de les persones.

Un dels exemples d’urbanisme feminista més desenvolupats el trobarem a la ciutat de Viena, al districte de Mariahilfer, on fa dues dècades l’Ajuntament de la ciutat ha estat implantant un programa on les actuacions s’executen pensant en la diversitat de les persones que hi viuen. Així doncs, s’han fet millores en temes com la seguretat (millorant la il·luminació), la mobilitat (ampliant voreres, eliminant aparcaments en superfície per facilitar el passeig de la ciutadania), i en socialització, tant al carrer (amb bancs encarats per facilitar les converses) com en espais privats (cases amb portals i vestíbuls més amplis que afavoreixin trobades).

I és que els habitatges també s’haurien de dissenyar tenint en compte serveis que cuiden i aporten benestar a les que hi vivim, amb espais per poder guardar bicicletes o cotxets per a infants, buscant dissenys que no aïllin les persones en zones concretes com la cuina, on es puguin compaginar tasques de cura i la socialització.

Sigui com sigui un dels reptes dels temps que vivim serà construir, rehabilitar o reconstruir unes ciutats on sigui quina sigui la nostra condició s’hi potenciï una vida digne, autònoma i segura.

La Fàbrica del Sol us convida al cicle La Ciutat Cuidadora que inclou una sèrie de rutes en les quals es farà una reflexió col·lectiva a través del debat sobre com ha de ser una ciutat per tal que sigui una ciutat per a tothom. Els barris que visitarem ens permetran exemplificar l’aplicació de la perspectiva feminista en la configuració de la ciutat i la presa de decisions.