Mònica Guiteras: "El sistema energètic ens vulnera"

Far de Sol. La Fàbrica del Sol ha parlat amb Mònica Guiteras per conèixer quins són els nostres drets energètics i què cal fer perquè ningú pateixi pobresa energètica.

Na Mónica Guiteras és sociòloga i membre de l‘Aliança contra la Pobresa Energètica i d‘Enginyeria Sense Fronteres. És investigadora sobre models de gestió de l’aigua i l’energia, i participa de la defensa dels subministraments bàsics i els béns comuns des de la perspectiva ecofeminista.

Què és l’Aliança Contra la Pobresa Energètica?

És un moviment social que va sorgir l’any 2014  i està format majoritàriament per persones afectades per aquesta problemàtica, tot i que també hi ha persones a títol individual que porten temps com a activistes i diverses entitats provinents de lluites per un habitatge digne i d’altres col·lectius, com la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona i Enginyeria Sense Fronteres.

Des dels seus inicis, l’APE* ha aconseguit introduir en l’imaginari col·lectiu una perspectiva de drets enfocada a l’accés a l’aigua i a l’energia i situar a les persones afectades com a actors de canvi i no com a víctimes, basant-se en el suport mutu i en la incidència per tal de canviar polítiques.

*D’ara endavant ens referirem a l’Aliança Contra la Pobresa Energètica com a APE

Quanta gent pateix pobresa energètica?

L’últim informe de l’Associación de Ciencias Ambientales mostra que un 10% de la població a nivell espanyol, català i barceloní pateix pobresa energètica. Existeixen diversos indicadors per detectar-la, un d’ells és l’endarreriment en el pagament de les factures del gas i l’electricitat. A Espanya aquest indicador se situa al voltant del 7% i a Catalunya al 8%. Tot i així, és important analitzar les dades amb perspectiva perquè no es pot saber quanta gent ha pagat la llum i el gas sacrificant un àpat al dia.

També cal tenir en compte que existeixen factors de risc que provoquen que el percentatge de pobresa energètica sigui molt més alt en determinats col·lectius. La desigualtat de gènere n’és un, ja que les dones tenen un 49% més possibilitats de patir pobresa energètica.

La Llei catalana 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica quins efectes ha tingut?

La Llei és un abans i un després. És pionera tant a Espanya com a Europa perquè és la més garantista a l’hora d’aturar els talls de llum i gas. Amb la crisi del Coronavirus s’han aturat els talls arreu de l’Estat Espanyol durant els mesos de confinament, però caldria que aquesta mesura s’apliqués en totes les èpoques de l’any, tal com regula la llei a Catalunya.

I és suficient la Llei?

És una Llei d’emergència, ja ho diu el seu nom. Però compta amb una eina imprescindible que és el principi de precaució: davant del dubte no tallo. A més, la Llei obliga a garantir el subministrament de gas i electricitat a totes les persones en situació de vulnerabilitat a través de convenis entre administracions i empreses subministradores.

Aquesta legislació ha posat de relleu les poques eines que té l’administració pública per negociar els convenis amb les subministradores, situació que deriva en la dificultat o impossibilitat de firmar aquests convenis i per tant, l’acumulació d’un deute que des de l’APE considerem que haurien d’assumir les  empreses subministradores, perquè s’estan lucrant amb un servei bàsic per la vida.

La Llei 24/2015 caldria complimentar-la amb una tarifa social que promogués l’estalvi, sense penalitzar al consumidor domèstic. Existeix el pensament de “mentre puguis pagar, consumeix el que vulguis” i no hauria de ser així, estem en emergència climàtica i hi ha persones que haurien de poder augmentar el seu consum perquè estan consumint per sota del que necessiten, en canvi, hi ha d’altres que l’haurien de reduir. També s’haurien de fer polítiques d’accés a ajudes per a la rehabilitació d’habitatges enfocades a persones en situació de vulnerabilitat i regular el preu de l’energia.

Quins recursos ofereixen les administracions a les persones o famílies que pateixen pobresa energètica?

Actualment el repte és oferir un servei que permeti identificar qui són les persones que pateixen pobresa energètica per poder ser-hi allà quan ho necessitin. En el cas de Barcelona, en un primer moment, es van fer els Punts d’Atenció per la Pobresa Energètica. Des de l’APE vam reclamar que s’evités la estigmatització de les persones afectades i que es tractessin els drets energètics des d’una perspectiva més holística, és per això que considerem molt positiu el canvi de nom a Punts d’Assessorament Energètic.

En altres municipis també existeixen oficines d’atenció energètica o punts d’assessorament itinerants que es dediquen a explicar com optimitzar una factura, a tranquil·litzar a les persones explicant que no se’ls hi tallarà la llum, a realitzar auditories energètiques…

Tot i així, existeixen diverses situacions que les administracions no saben resoldre i des dels marges, des dels moviments socials, hem de buscar solucions. És el cas de garantir el subministrament en habitatges ocupats o d’aturar l’assetjament a persones endeutades. Casuístiques molt complexes que requereixen de valentia política per part de les administracions per poder resoldre-les.

Existeixen les persones vulnerables o les persones vulnerades? En termes de pobresa energètica

Una companya de l’APE afectada va fer una reflexió sobre la responsabilitat a l’hora de parlar de pobresa energètica. Recau en els consumidors o en el model energètic? Si centrem la problemàtica en els ingressos, en el fet de no poder pagar, i es prenen mesures per evitar-ho, com podria ser la renda garantida, es continuaran pagant rebuts injustos, però amb diners públics. Cal regular el mercat energètic perquè actualment tots i totes estem sent vulnerats pel sistema energètic, perquè parteix d’un model de facturació injust. Aquest plantejament permet fugir de la victimització i de la individualització d’una problemàtica provocada per un sistema totalment privatitzat.

Tot i així, és evident que existeixen eixos de desigualtat. Hi ha persones que tenen més eines i xarxes de suport més àmplies per fer front a la vulneració de l’accés a l’energia, en canvi, n’hi ha d’altres que no tenen ni el temps, ni els recursos ni l’energia per poder evitar la pobresa energètica.

L’accés a l’aigua i l’energia es consideren drets universals?

El dret a l’aigua és un Dret Humà que es va reconèixer des de Nacions Unides l’any 2010, però el dret a l’energia no. Tot i així, el dret a un habitatge digne inclou el dret al subministrament energètic ja que és una condició necessària per viure dignament.  En els últims anys cada cop més acadèmics, organitzacions i entitats com l’Institut Català de Drets Humans reclamen que el dret a l’energia es reculli com a Dret Humà de segona generació.

Actualment la Llei 24/2015 garanteix l’accés a l’energia evitant els talls i també té en compte el dret a la informació i a la transparència de les factures. Però, des de la ciutadania també exigim la democratització de les decisions referents a l’energia i una major transparència en tots els processos del sistema energètic.

Quin model energètic tenim actualment?

És un model que depèn dels combustibles fòssils, és un model centralitzat, és un model oligopòlic, controlat majoritàriament per cinc empreses. És un model que no posa la vida al centre, sinó el lucre. És un model patriarcal i colonialista, perquè es nodreix de l’espoli de recursos de països del sud, i actua com agreujant de les desigualtats ja existents.

Com hauria de ser?

Doncs renovable però descentralitzat, des d’una perspectiva ecologista, però també social, per evitar models elitistes com l’actual.  El subministrament d’aigua i d’energia s’ha de preservar com a bé comú, però el seu accés s’ha de garantir com a Dret Humà i ens ha de permetre viure vides més dignes aquí sense afectar a tercers països.

Hauria de ser un model que reconegui la tasca històrica que han fet les dones en la cura de la llar i en la defensa del territori. Per mi, a l’APE hi ha moltes Bertes Cáceres defensant el seus territoris, que no són rius, sinó les seves pròpies llars. També hauria de ser un model que convidés a la defensa col·lectiva dels drets energètics

Què és la sobirania energètica?

Quan fem xerrades, entre el públic sempre hi ha una persona que té la solució als problemes d’una altra, i que, amb bona voluntat, pensa que la gent que pateix pobresa energètica potser hauria d’utilitzar el butà. La sobirania energètica planteja que les persones que pateixen pobresa energètica  puguin decidir, no que les releguem a utilitzar butà. La sobirania energètica és poder prendre decisions sobre la generació, la distribució i els seus usos energètics, independentment dels ingressos.

Barcelona Energia és una operadora metropolitana per garantir el control públic. Què en penseu des de l’APE?

Els operadors municipals permeten un vincle més directe amb la ciutadania, però Barcelona Energia segueix tenint com a distribuïdora a Endesa i segueix sense poder oferir el bo social. És un actor aliat però en el marc del sistema elèctric de l’Estat Espanyol són actors amb poc marge de maniobra, a Som Energia li passa igual. Des de l’APE no podem aconsellar a la gent que se’n vagi a Som Energia o a Barcelona Energia si no poden pagar les seves factures perquè per accedir al bo social necessiten ser d’Endesa, llavors clar, la sobirania de la que parlàvem, no existeix. Per tant, Barcelona Energia és un actor interessant però està inserit en un sistema que cal canviar.

Les opinions expressades en aquesta entrevista són a títol personal i no necessàriament reflecteixen el posicionament institucional de l’Ajuntament de Barcelona.

Si voleu conèixer altres entrevistes fetes per l’equip de La Fàbrica del Sol podeu consultar l’apartat Fars de Sol.