A l’Iraq, després de la independència dels imperis otomà —al final de la Primera Guerra Mundial— i britànic —després de la Segona Guerra Mundial—, les tensions entre la religió contrària a les imatges naturalistes sagrades i la permissivitat icònica de l’anglicanisme —proper al catolicisme—, en uns anys en què la imatge fotogràfica s’estenia per la premsa gràfica, no van aturar Latif Al-Ani. No va ser el primer fotògraf iraquià —els sultans otomans que dominaven l’Iraq eren aficionats a la fotografia—, però segurament va ser el més important.

Les seves fotografies van retratar un país, la capital, Bagdad, i una societat que ja no és a causa de les guerres civils i les invasions, la caiguda de la monarquia —el 1958—, l’allunyament de l’òrbita soviètica —al final de la dècada de 1980— i la deriva integrista després de la Segona Guerra del Golf, la guerra civil subsegüent i el terrorisme actual. Es tractava d’imatges d’una ciutat, una cultura i una societat que potser només van existir en l’ull del fotògraf. Latif Al-Ani va treballar per al Ministeri d’Informació i l’agència de notícies iraquiana, i per a una publicació il·lustrada de la Iraqi Petroleum Company documentant la industrialització del país en  unes vistes de vegades aèries, desvinculades de la realitat —i la misèria que assetjava la ciutat—, al nivell del carrer, tot buscant una imatge que coincidís amb els somnis i les aspiracions d’una societat que accedia a la independència després de segles de dominació otomana i britànica.

Latif Al-Ani va retratar una societat que s’urbanitzava, sense obviar el caràcter tradicional de maneres de ser i de fer, que reculaven davant els ràpids canvis que es produïen. Va recórrer a la ironia mostrant els primers turistes estrangers acabalats, aliens al país, posant davant les ruïnes del passat, convertides en un decorat o en un trofeu de caça.

Amb l’arribada de Saddam Hussein al poder, després d’una sèrie de cops d’estat i assassinats, i la devastadora guerra entre l’Iraq i l’Iran el 1980, es va prohibir a Latif Al-Ani fer fotografies a l’espai públic. El seu nom i la seva obra van desaparèixer, així com els seus arxius —i els arxius públics que conservaven les publicacions il·lustrades amb imatges seves—, desapareguts durant el bombardeig de Bagdad el 2003. Alguns, tanmateix, es van salvar després de la donació de la fotògrafa marroquina Yto Barrada, admiradora de Latif Al-Ani, a l’Arab Image Foundation de Beirut. Mort el novembre del 2021, la figura de Latif Al-Ani emergeix des d’una exposició antològica a la Biennal de Venècia el 2015 per revelar una imatge de Bagdad i de l’Iraq sovint oblidada o desconeguda, que trenca la imatge del país i de la ciutat que impera avui.