El dinamisme de les imatges

Andrea Soto Calderón

En aquest curs ens proposem analitzar el dinamisme de les imatges des d’una triple aproximació: una primera elaboració de certes operacions de la imaginació que atenen a processos materials, en particular a la capacitat que introdueix la intuïció en la formació d’una percepció diferencial; un segon desenvolupament per pensar la productivitat que poden tenir en la situació contemporània les reflexions de Jean-François Lyotard entorn del simulacre i el fantasma, i finalment, proposem un desplaçament del fantasma a la fantasia, per pensar el lloc que poden ocupar les imatges en la creació d’altres desigs de ficció.

Sessió 1: Imaginació i intuïció (3 hores). Amb una intervenció de la investigadora en filosofia Lulu Tagua Martín al voltant d'una manera d'habitar insurreccional 

En aquesta sessió atendrem el dinamisme genètic de la imaginació i la seva capacitat de desintegració d’un esquema corporal, per sostenir que la imaginació no només forma part de l’anticipació que inclina el comportament dels diferents actors d’una comunitat, sinó que constitueix les condicions de possibilitat perquè s’efectuïn aquestes actuacions. Ens proposem argumentar que hi ha un vincle íntim entre imaginació i intuïció, la qual cosa contribueix a ampliar el potencial de les imatges per articular la consistència d’aquest procés d’invenció.

Streaming 17 de juny

Sessió 2: Simulacre i fantasma (3 hores). Amb una intervenció de l’artista Lúcia Prancha sobre la desacceleració de les imatges

En aquesta sessió proposem fer un breu desplegament dels desenvolupaments que fa Jean-François Lyotard de la noció de fantasma en el seu llibre Economía libidinal (1974), per entendre com opera l’esquema motor de la plasticitat des d’un fons metabòlic clarobscur necessari per comprendre la complexitat de les nostres imatges contemporànies. L’economia libidinal fa referència a una forma d’organitzar el desig i l’energia afectiva dels individus que va més enllà de les estructures tradicionals del poder i la producció econòmica. En aquest cas, la libido es refereix a una força que mobilitza desigs, passions i forces socials. En lloc de concebre l’energia libidinal simplement com un desig individual, Lyotard (influenciat per la psicoanàlisi de Freud) suggereix que les societats desenvolupen  «economies libidinals» que estructuren el flux i la circulació dels desigs dins de sistemes de poder més amplis. Si considerem que des de l’anàlisi de J. F. Lyotard els dispositius pulsionals ordenen els fluxos energètics immobilitzant, aleshores la qüestió és com produïm moviments diferenciadors, allà on mobilització o acceleració no s’han d’entendre necessàriament com la introducció de més rapidesa, sinó com el fet d’experimentar noves relacions i combinacions d’energia, per articular un altre sistema de fluctuacions. 

Streaming 18 de juny

Sessió 3: Del fantasma a la fantasia (3 hores)

Aquesta sessió pretén argumentar la relació estreta que mantenen la imatge, el canvi i la fantasia, com allò que necessita dotar-se de maneres d’embolcall per donar consistència a una percepció diferencial que permet un altre desplegament  a l’espai d’aparença. Per descomptat, aparença i realitat no se separen, tot i que sí que es diferencien, però cada mode d’existència necessita configurar les seves maneres d’aparèixer i des d’aquí instituir la seva realitat específica. En aquest marc, la intuïció contribuiria a formar una capacitat diferent de la tendència que indica la força de l’hàbit i hi introduiria un altre règim afectiu, per condensar així una imatge diferent de la que ha saturat un sentit determinat.

Streaming 19 de juny

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat la seva recerca a Valparaíso, Barcelona, ​​Lisboa i París. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica a la cultura contemporània, la recerca artística i l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política. Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions destaquen els seus llibres Le travail des images, juntament amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019); La performatividad de las imágenes (Metales Pesados, 2020); Imaginación material (Metales Pesados, 2022), Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico (La Virreina, 2023) i Indisciplinas de la mirada (Kikuyo, 2025).