El seminari/laboratori de la mostra El futur ja ha passat: antifuturisme cimarrón convoca la segona sessió oberta el divendres 6 de maig, a partir de les 20.00 h (CET). Aquest cop ens acompanyaran les prestigioses escriptores d’origen caribeny Mayra Santos-Febres, de Puerto Rico, i Ana-Maurine Lara, de República Dominicana.

Ambdues escriptores són convidades a contestar les preguntes que ens convoquen: ¿com s’imaginen que hauria sigut el món si Europa (com a trop i com a projecte) no hagués existit mai?, ¿com s’imaginen el món si Europa (com a trop o com a projecte) desaparegués? Ens interessa saber com deconstrueixen la narrativa moderna eurocentrada des de la seva obra de ficció aquestes escriptores afrocaribenyes i els hem proposat que des del seu camp d’especialitat ens acompanyin en aquesta ficció especulativa imaginant un món alternatiu des de la narrativa i la poesia.

Mayra Santos-Febres va néixer a Carolina (Puerto Rico) l’any 1966. Va estudiar Literatura a la Universitat de Puerto Rico i dos postgraus a la Universitat de Cornell (Estats Units). Ha estat professora convidada a diverses universitats de Llatinoamèrica i els Estats Units. És professora d’Escriptura Creativa de la Universitat de Puerto Rico (UPR) a Río Piedras i membre de l’Institut Internacional i Multicultural de la UPR. Ha obtingut, entre altres premis, el Letras de Oro i el Juan Rulfo, ambdós en el gènere del conte, i ha estat finalista del premi Primavera 2006 per Nuestra Señora de la Noche. També ha rebut les beques John Simon Guggenheim (2017) i Rockefeller Bellagio Center Residency (2018). Algunes de les seves obres s’han traduït al francès, anglès, alemany, croata, coreà, islandès i italià. És autora dels llibres de poesia Anamú y manigua (1990), El orden escapado (1991), Boat People (1994), Tercer Mundo (2001), Lecciones de renuncia (2014-2020) i Huracanada (2018), així com de les col·leccions de contes Pez de vidrio y otros cuentos, El cuerpo correcto, Un pasado posible i Mujeres violentas. A més, ha publicat les novel·les Sirena Selena vestida de pena (2001), Cualquier miércoles soy tuya (2002), Fe en disfraz (2006), Nuestra Señora de la Noche (2006) i La amante de Gardel (2015), així com els assajos Tratado de medicina natural para hombres melancólicos i Sobre piel y papel. L’any 2019 va guanyar el Premi Nacional de Literatura de la Académie de Pharmacie a París (França), per La amante de Gardel.

Ana-Maurine Lara, doctora en Antropologia, és poeta, novel·lista i acadèmica. El seu treball es concentra a estudiar el que significa la llibertat entre els pobles negres i indígenes. És autora d’Erzulie’s Skirt (RedBone Press, 2006), Cuando el sol volvió a cantarle al pueblo (KRK Ediciones, 2011), Watermarks and Tree Rings (Tanama Press, 2011), Kohnjehr Woman (RedBone Press, 2017), Cantos (tipografia, edició limitada 2015) i Sum of Parts (Tanama Press, 2019). El 2021 va rebre el premi inaugural Randall Kenan de la Lambda Literary Foundation com a escriptora de ficció negra LGBTQ. Les seves obres acadèmiques inclouen Queer Freedom: Black Sovereignty (SUNY Press, 2020) i Streetwalking: LGBTQ Lives and Protest in the Dominican Republic (Rutgers University Press, 2021). Ha publicat també en revistes literàries (Sable LitMag, Transitions Literary Journal), revistes acadèmiques (Small Axe [revista bilingüe], Sargasso [revista feminista]) i en nombroses antologies acadèmiques i creatives. Lara també és investigadora principal del projecte d’humanitats digitals titulat «Sanadores», que va rebre un premi de la Fundació Mellon el 2021 com a part del PWN Just Futures Institute for Climate and Racial Justice. «Sanadores» reuneix el coneixement viu de remeiers i guardians del coneixement ecològic tradicional al Carib de parla castellana i de nombroses comunitats tribals, afro i indígenes al Pacífic, el Carib i Mèxic. Lara és catedràtica associada al Departament d’Estudis de la Dona, el Gènere i la Sexualitat a la Universitat d’Oregon.