Hi ha un lloc de la memòria en què els passos anteriors ressonen en present, un espai potencial en què la presència s’esdevé com a lloc d’aparició, quelcom arriba a aquesta trama palpitant... Entre els passos que el temps suspèn, el cos es mou dut per allò que porta, una polifonia de veus en la veu... Allí on una crida es juga en nosaltres, escoltem emergències d’un temps que alhora ignorem. 

Y  la ocasión cantaba, entre todo, la sed ladra en la saliva...

a patadas la melodía va dejando caer tres notas  y un ciego en la voz...

 duele lejos de aquí, la otra cara del gesto ofrecido,

 entre todo, la sed tiembla en agujero...

 moviendo acentos a plena luz escucha...

 donde margulla el esqueleto...

 ¿A qué sabe ahora tu silencio?

 Con la boca abierta, la curiosidad del cuerpo salvaje  y

  su abrevadero de ausencias tras la lengua,

  no llega la pregunta a convertirse en nido, 

 lo que sopla cruza la intemperie,

 dejando ver la transparencia más antigua

  pastaban los ojos de aquella noche,

  en apenas un instante escupió el bosque.

  Aún la imagen cuenta semillas... pasos de una multitud

  en el fondo del rasguño

  de que hablan los muertos,

  lo que no sabes alcanza primeros pasos y

  en el suelo de otra voz,

  danza...

¿Es tiempo de qué?

Aquesta performance sorgeix a través de la inspiradora trobada i col·laboració amb l’obra d’Inmaculada Salinas, especialment en la seva proposta d’impregnacions sobre l’imaginari de santa Eulàlia, així com de l’estimulant mediació de Joaquín Vázquez i l’acompanyament des de la visió i el registre de Laura Vallés.

FITXA ARTÍSTICA:
Coreografia i interpretació: Mónica Valenciano
Fragment musical: «Adagio», Sonata núm. 1 en solmenor per aviolí sol, BWV 1001, Johann Sebastian Bach, interpretada per ChristianeEdinger
Disseny de llum: Cristina Libertad  
Acompanyament en la residència de creació: Raquel Sánchez, Cristina Carroquino, Chefer Cuneo, María Escobar 
Ajudant de direcció: Raquel Sánchez
Espai de residència en col·laboració: Espacio en Blanco (Madrid)