Amb Kiko Amat, escriptor, i Valentín Roma, comissari de l’exposició.
Dimarts, 29 de gener, 19 h.  Planta 0
Entrada gratuïta, aforament limitat
 

Kiko Amat conversarà amb Valentín Roma sobre el Regne Unit durant el període 1974-79 i una mica més enllà. La victòria de Margaret Thatcher el 1979. "Labour isn't working". Segur que Callaghan va ser el pitjor primer ministre en 200 anys? Whitechapel. Tower Hamlets. Glasgow. Vacances a Butlins. Brixton. La cua de l’atur. Everton, Liverpool. Squatters. Teds. L’Ulster. Nazis. Antinazis. Disturbis al carrer. "Living with unemployment" i "The Boiler". Oi!, punk, anarcopunk, disco, postpunk. "The kids from all around". RAC. ANL. Cable Street. Enoch Powell. 2-Tone. "I'm an upstart", "War on the terraces" i "In for a riot". Del Winter of Discontent 1978 a Grenfell Tower of 2107. I sobre les activitats de l’Exit Photography Group: Nicholas Battye, Chris Steele-Perkins i Paul Trevor.

Kiko Amat (1971) va néixer a Sant Boi de Llobregat, a la perifèria barcelonina. El seu pare era jugador de rugbi, i la seva mare, auxiliar del manicomi local. Va abandonar els estudis als disset anys per ser mod, cleptòman, disquer, quiosquer, caixer en un McDonald’s, operari de cadena de muntatge a Seat Martorell, vigilant de càmping, carter comercial i cambrer d’un gran hotel de Londres. Ha publicat les novel·les El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003), Cosas que hacen BUM (2007), Rompepistas (2009), Eres el mejor, Cienfuegos (2012) i Antes del huracán (2018), totes a Anagrama. També és autor de dos llibres de no ficció: Mil violines (Random House Mondadori, 2011) i Chap chap (Blackie Books, 2015). Escriu regularment per a «Babelia» d’El País, El Periódico i «Cultura/S» de La Vanguardia, i des del 2011 codirigeix el festival Primera Persona al CCCB. Actualment es troba en procés d’acabar la seva sisena novel·la.