“Fa uns anys, passejava amb Falla per Granada. Ell parlava de la degeneració que començava a afectar les nostres velles cançons i, just quan protestava, d’una finestra va sortir una cançó antiga, pura. Ens hi vam acostar i, a través de la gelosia verda, vam veure una habitació blanca, asèptica, sense cap quadre, com una màquina de viure de l’arquitecte Corbusier.”
—Federico García Lorca, ‘Arquitectura del cante jondo’ (circa 1932)