En temps de qüestionament de les definicions maximalistes o excloents, la pregunta ontològica sobre el museu —aquella que s’interroga: «què és un museu?»— no acaba de marxar totalment i perviu sota formes diferents. Per exemple, com a adscripció negativa —«el museu no és això»−; com a proposta bel·ligerant o com a pla de lectura —«el museu impugna o el museu reinterpreta»—; com a desig de connexió o com a aposta contra els estereotips —«el museu convoca o el museu complexifica». 

Es fa difícil, per tant, sortir del marc de l’autodefinició, ja que sembla que si els museus no recolzen sobre adscripcions fortes, sobre tipologies identificadores, sobre objectius i nomenclatures originals, el seu lloc dins els usos de la cultura és fràgil o prescindible, tot i que això impliqui certs soliloquis. 

Després dels diversos episodis històrics de la crítica institucional, però també després de les crisis sistèmiques, econòmiques i sanitàries recents, el museu ha elaborat una nova —i en certa manera ecumènica— agenda antagonista, els continguts de la qual apunten cap a les seves funcions socials, cap al lloc que el dispositiu «museu» ocupa en l’esfera pública. 

Aquest curs pretén revisar alguns conceptes que es fan servir quan els museus esgrimeixen els seus respectius relats. Així mateix, el seminari explorarà algunes metodologies que incideixen en la manera com el museu busca la seva «desidentificació» abans que la seva identitat.

Un abecedari blasfem per lletrejar el museu
Dimarts 16 de abril, de 19 a 21 h
Aquesta sessió parteix de la hipòtesi segons la qual els museus necessitarien un alfabet que, en lloc de ser exemplificant, fos disruptiu; que, en lloc d’endreçar, desendrecés. Per a això recorrerem a algunes fantasies que s’han immiscit històricament en el museu mentre aquest buscava altres objectius, alguns errors de càlcul que van ser quelcom més que un revers imprevist, potser un índex de possibilitats des de les quals abandonar la temptació confessional.

La Virreina Centre de la Imatge (2016-2024)
Dijous 18 d’abril, de 19 a 21 h
Prenent com a cas d’estudi el període del 2016 al 2024 a La Virreina Centre de la Imatge, analitzarem les exposicions, les investigacions, els programes públics i les publicacions que van suposar, o que suposen, ruptures epistemològiques en els horitzons de la institució. Aquí no ens interessa tant valorar de manera enaltidora certs continguts, com, al contrari, analitzar els punts cecs d’una mecànica institucional complexa, en la qual no sempre concorda el que es buscava amb el que finalment va succeir.

Valentín Roma és escriptor i comissari d’exposicions. Doctor en Història de l’Art i Filosofia per la University of Southampton (Winchester School of Art), dirigeix La Virreina Centre de la Imatge des del 2016. Ha presentat projectes curatorials a diversos museus i esdeveniments de l’àmbit nacional i internacional com ara la Biennale de Venècia, la Württembergischer Kunstverein de Stuttgart, Matucana 100 de Santiago de Xile, MUAC de Mèxic DF, Museu Picasso de Barcelona, Centro de las Artes de Sevilla, Museo Universidad de Navarra i Fundación Mapfre de Madrid, entre altres. Entre els artistes que ha comissariat es troben Alexander Kluge, Muntadas, Barbara Hammer, Nanni Balestrini, Marguerite Duras, Pedro G. Romero o Ketty La Rocca. Ha publicat la trilogia de novel·les El enfermero de Lenin (2017), Retrato del futbolista adolescente (2019) i El capitalista simbólico (2022), totes elles a l’editorial Periférica. També ha escrit els assajos Rostros (2011, Periférica) i Diecinueve apagones y un destello (2020, Arcadia). Actualment prepara la seva quarta novel·la, titulada Los trillizos.