Blackout
Where: Palau de la Virreina
La Rambla, 99
Barcelona
Barcelona

Exposicions anteriors

tres

Blackout
Tres

01.04.2017 – 18.06.2017


Comissari: Valentín Roma
Inauguració: divendres 31 de març, 19 h
Visites guiades gratuïtes: dimarts a les 18 h (a partir de l’11 d’abril)

Hereu de la gran tradició heterodoxa que va arrencar al començament del segle xx amb el dadaisme, Hugo Ball, Emmy Hennings i Sophie Taeuber, entre d’altres, i que es va expandir fins ben entrada la dècada del 1980 gràcies a Joseph Beuys, John Cage i James Lee Byars, Tres (Barcelona, 1956 – Premià de Dalt, 2016) constitueix un exemple poc habitual en el context espanyol de producció artística que rep influències tan variades com l’accionisme, l’art sonor, la fotografia, el vídeo i la pintura, prenent sempre el silenci com a eix i fonament per a la major part de la seva obra. Aquesta mostra constitueix la primera revisió antològica de la seva trajectòria.

La trajectòria de Tres (Barcelona, 1956 – Premià de Dalt, 2016) desborda qualsevol intent de tipificació. Alhora, rebutja l’adjectiu d’heterodoxa. Des de l’art sonor fins a la performance, des del ready-made fins a la fotografia o el collage, els seus projectes participen dels experimentalismes que han esquitxat el camp estètic espanyol des de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat. No obstant això, fa la impressió que la seva obra es desenvolupa a la rereguarda dels corrents hegemònics, també d’esquena a les impugnacions subalternes. Amb un peu a l’agit-prop i l’altre a la tautologia, és a dir, enarborant la bandera rupturista tot i que entossudit a reinterpretar, mitjançant cada proposta, quin és el fonament de l’art com a pràctica política i sociocultural, avui les obres de Tres poden ser vistes com exercicis per a una episteme de la discrepància, mentre que el silenci seria una estratègia de buidament absolut, no només retòric o productiu, sinó també físic i espacial.

Els projectes de Tres problematitzen els usos històrics i públics que han modelat el valor de les paraules, però sobretot obren nous territoris d’enunciació per al coneixement, línies gramaticals en què se’ns convoca a reimaginar la subjectivitat col·lectiva. En aquest sentit, Tres s’inscriu dins d’una genealogia artística intempestiva i sofisticada a parts iguals que engloba James Lee Byars i Susan Sontag, John Cage i Joseph Beuys o William S. Burroughs. D’altra banda, els seus «ancestres» literaris —Mallarmé, Artaud, Beckett o Salinger— parlen d’un autor que prolonga la línia subterrània que, partint del dadaisme i seguint el camí conceptual, va percudir vocabularis, nomenclatures i consciències plàstiques. Fèrriament unida a una radicalitat sense temps, l’obra de Tres amb prou feines amaga un altre tipus de compromís: un pacte amb la bellesa que arriba acompanyat del batec d’ales i el rugit de sabres, una certa reinvenció de les potencialitats de la poesia que esdevé primer silenci i més endavant tret.

tres
Últimas palabras de James Lee Byars, Barcelona, 2005.
tres
Actuació de UMBN Aleatoria, Metrònom Barcelona, 1985.
tres
Acción cortar el silencio, Venècia, 2006.
tres
tres
Hombre anuncio #2, Barcelona, 2005.
tres
El hambre, Berlín, 1983.
tres
72 bolas de silencio blanco encontradas en ARCO’07, Madrid, 2007.
tres
Blackout #20 Sónar 2007, Arts Santa Mònica, Barcelona, 2007.