Cançó de Pedro Costa és la primera exposició que adopta una perspectiva tan concreta sobre l’obra del cineasta: el rostre, la veu i la cançó com a senyals del més particular de cada persona, però també com a resposta a la pressió conjugada de la Història i la història personal. Cinc obres de les deu que es presenten han estat realitzades per Pedro Costa expressament per a aquesta exposició.

Pedro Costa (Lisboa, 1959) és un dels cineastes més apreciats pels nous públics de cinema i per la crítica internacional, sobretot des de la realització de No quarto da Vanda (2000). El seu darrer llargmetratge, Vitalina Varela (2019), va rebre el Lleopard d’Or al millor film al Festival de Locarno.

La seva posició recolza tant sobre els temes que planteja com en les maneres de produir les imatges, incloent-hi els aspectes tècnics i estètics, i posant èmfasi en la dimensió del treball (economia, estructura de la producció, temps de rodatge i edició, maneres de relació, etcètera).

Cançó de Pedro Costa és una exposició concebuda per a La Virreina Centre de la Imatge. S’hi aborda l’obra del cineasta des d’una perspectiva concreta que en caracteritza l’esdevenir i s’hi assaja el que podria ser un dels seus futurs immediats. L’exposició gira al voltant del rostre, la veu i la cançó com a senyals del més particular de cada persona, però també com a resposta a la pressió conjugada de la Història amb la història de cadascú, resposta al trauma i al que manca.

L'exposició s'articula a partir de deu obres, amb títols al·lusius a la idea de cant: Casa de lava - quadern (llibre d'artista, 1994) i Cançoner de Fogo (vídeo documental per visualitzar el contingut del quadern), Balar de Balibar (projecció, 2009), Cançó de Ventura (projecció, 2014), Les nostres veus no cantaran més (conjunt de tres obres independents projectades a diferents sales de l'exposició, 2022), Cant de pedra (cinc fotografies sobre paper, 2015), Morna d’ombres (instal·lació amb cinc projeccions sobre pantalles penjades del sostre i banda sonora, 1994-2022) i Cançons per evitar el suïcidi (instal·lació composta per les obres Sobre el suïcidi i A la petita ràdio, totes dues del 2022).

Les cinc obres independents aplegades a Cançons per evitar el suïcidi i Les nostres veus no cantaran més han estat produïdes expressament per a l'exposició Cançó de Pedro Costa. Morna d'ombres presenta variacions significatives respecte d’ocasions anteriors. Balar de Balibar, el fragment de la pel·lícula Ne change rien, es presenta així per primera vegada.

L’exposició va acompanyada de l’edició d’un assaig també titulat Cançó de Pedro Costa, escrit pel comissari de la mostra, Javier Codesal.