Durant els darrers trenta anys, Clemente Bernad (Pamplona/Iruñea, 1963) ha fotografiat les grans crisis socials i polítiques del sud d’Europa. Malgrat que la seva obra subscriu les bases del fotoperiodisme, les seves imatges ben poques vegades circulen pels mitjans que es nodreixen d’aquest gènere. Es poden veure en publicacions autofinançades i en exposicions en què el registre documental que el caracteritza s’inscriu en les pràctiques de l’art contemporani. Hemendik Hurbil / Prop d’aquí és l’últim dels projectes a què ha donat forma en un llibre que conté 470 imatges. Bernad hi reuneix una de les representacions més exhaustives del conflicte basc, amb fotografies fetes entre el 1987 i el 2018. L’exposició que es deriva d’aquest projecte posa en relleu el caràcter fortament empíric d’aquest tipus de fotografia, una pràctica que exigeix ser al lloc dels fets, en aquests instants en què la violència peca ―com diu el mateix fotògraf― d’una viscositat perversa.

La representació del conflicte vist per Bernad s’emmarca entre una foto del 1987 feta a Pamplona/Iruñea i una altra datada exactament el 4 de maig del 2018 a Kanbo / Cambo-les-Bains, moment que evoca la Declaració d’Arnaga, que va certificar la dissolució final d’ETA. Entre l’una i l’altra, el temps discorre de manera anòmala. La suma dels fets no proporciona cap indici que ajudi a intuir la proximitat o la llunyania de la solució per a aquest conflicte que va llastar el País Basc durant dècades. Hemendik Hurbil / Prop d’aquí se sustenta en un flux ―sense cap mena de dubte insuportable― que fon violències de signe oposat. Les imatges que brollen d’aquesta història descarten qualsevol posició de privilegi cognitiu sobre el que està passant. Bernad desmunta així la correspondència, sovint poc qüestionada, entre la narració fotoperiodística i l’evolució dels fets, un tret crític que el converteix en antifotoperiodista.