El 1985, Carles Martí i Xavier Monteys van publicar un article titulat «La línia dura», amb el qual presentaven el número de comiat de la revista 2C. Aquest text feia un recorregut pel treball d’un grup d’arquitectes —Hannes Meyer, Hans Wittwer, Mart Stam, Johannes Duiker o Evan Owen Williams, entre d’altres— que durant els anys trenta, en el si del moviment modern, van prioritzar els problemes constructius enfront de les justificacions estètiques. Martí i Monteys van encunyar fins i tot una nova categoria per referir-se a aquests autors i a les seves obres, als quals van denominar «l’ala radical del racionalisme».

Parafrasejant el títol d’aquell article, podríem aventurar que, entre 1949 i 1974, es va dur a terme a Barcelona un conjunt de propostes des del camp de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme que, vistes en perspectiva, constitueixen «línies dures» respecte a les tendències hegemòniques de cada període, una mena de tradició no sempre subratllada —potser pendent de recuperar-se en el futur— que ofereix tres trets essencials: l’intent d’obrir les disciplines a uns nous usos col·lectius i uns paradigmes que evolucionessin les retòriques formals de cada moment; la superació del projecte com a simple metodologia teòrica i la seva transformació en eina amb la qual comprendre i millorar l’esfera pública; l’enfrontament als conflictes ciutadans sense l’ús de fórmules corporatives, models preformatejats o solucions exemplaritzants.

Aquesta mostra reuneix 29 casos d’estudi ordenats cronològicament i reconstruïts mitjançant documents, textos i imatges que, en la seva majoria, s’ensenyen per primera vegada dins d’un context expositiu.

Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974) comença i acaba amb una mateixa preocupació pels llocs i les condicions en què viuen les classes subalternes locals, és a dir, comença amb el concurs sobre El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona (1949) i acaba amb la publicació, el 1974, del Contra Pla de la Ribera, elaborat pel Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB), el qual donava suport a les reivindicacions veïnals davant l’opció tecnicopolítica oficial de reestructuració de la zona litoral.

L’exposició es completa amb un itinerari per cinc dependències diferents —degudament senyalitzades— de l’editorial Gustavo Gili, fet que permet entendre la seva morfologia arquitectònica original. Per acabar, s’ha seleccionat una sèrie d’imatges que Francesc Català-Roca va realitzar sobre l’edifici en el moment de la seva construcció i obertura. Aquest reportatge, juntament amb les nombroses instantànies del mateix autor incloses en cada cas d’estudi, formen un conjunt de més d’un centenar de fotografies que s’inscriuen dins dels actes commemoratius pel centenari del naixement del fotògraf.