Pensant en bucle
Where: Palau de la Virreina
La Rambla, 99
Barcelona
Barcelona

Exposicions actuals

Boris Groys

Pensant en bucle
Boris Groys

05.11.2020 – 07.02.2021


Comissari: Manuel Fontán del Junco

Avui dia el vídeo és el mitjà dels mitjans: domina les notícies, les xarxes, l’art i la propaganda ideològica i religiosa. Als seus tres videocollages sobre la iconoclàstia, el ritu i la immortalitat, Boris Groys (Berlín Est, 1947) es revela com un autèntic mèdium dels rituals ambivalents de la paraula i la imatge que constitueixen la nostra cultura.

No hi ha cap dubte que avui dia el vídeo és el mitjà dels mitjans: sofisticat o domèstic, dels de la CNN i la MTV als amateurs de Youtube, Instagram o Tik-Tok, els vídeos es produeixen i es disseminen a bilions a les xarxes socials. Dominen les notícies, la publicitat, la propaganda política, ideològica i religiosa i també l’art. I les seves imatges en moviment s’introdueixen, cada cop més, en la plàcida calma del museu.

En els tres vídeos de Pensant en bucle, Boris Groys es revela —en la seva primera exposició a casa nostra— no tan sols com l’agut filòsof, crític d’art i teòric dels mitjans que ja és, sinó com un autèntic mèdium del mitjà dels mitjans, que posa en escena amb intel·ligència els ambivalents rituals de la paraula i la imatge que constitueixen la nostra cultura.

Aquesta exposició és una instal·lació audiovisual per a la qual el filòsof, curador i artista s’ha apropiat de fragments de pel·lícules i documentals, combinant cadascun dels tres collages fílmics resultants amb un assaig de viva veu. Els videocollages, produïts entre 2002 i 2007, els va publicar el Zentrum für Kultur und Medientechnologie de Karlsruhe el 2008.

Les imatges de Delits iconoclastes, Cossos immortals i La religió com a mèdium no comuniquen ni simplement il·lustren continguts teòrics; més aviat serveixen de còmplices per pensar en vídeo, fent jugar les idees amb les imatges en moviment en un bucle continu. Pensant en bucle és un exercici a mig camí entre l’art conceptual i la «filosofia audiovisual» (Peter Weibel) que cura imatges i veus pròpies i alienes i concerneix com pocs la ubiqua bombolla mediàtica en què transcorren les nostres vides.

Boris Groys (Berlín Oriental, 1947) va estudiar Filosofia i Matemàtiques a la que llavors s’anomenava Universitat de Leningrad, on va treballar com a assistent científic. Juntament amb Ilià Kabakov, Andréi Monastyrski, Dmitri Prígov i Erik Bulatov, entre d’altres, sota el règim soviètic Groys fou un membre destacat dels cercles d’intel·lectuals i artistes no-oficials de Leningrad i Moscou. El 1981 va haver d’emigrara la República Federal d’Alemanya, on va començar a publicar les seves obres i a treballar com a docent a la Universitat de Münster. El 1994 va ocupar la càtedra de Filosofia, Teoria de l’Art i dels Mitjans de Comunicació a la Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe. Avui és Global Distinguished Professor of Russian and Slavic Studies a la Universitat de Nova York. Filòsof, teòric dels mitjans i crític d’art, és autor de més d’una vintena de llibres magistrals —«Boris Groys genera més provocacions, més paradoxes per pàgina que cap altre crític», va afirmar James Elkins—, des de Gesamtkunstwerk Stalin (1988), que va motivar la seva descoberta internacional, fins a In the Flow (2016), entre d’altres. En castellà hi ha disponibles, entre d’altres, Sobre lo nuevo. Ensayo de una economía de la cultura (Pre-Textos, València, 2005) [Über das Neue. Versuch einer Kulturökonomie (1992)] i Bajo sospecha. Una fenomenología de los medios (Pre-Textos, València, 2008) [Unter Verdacht. Eine Phänomenologie der Medien (2000)], que van ser la primera targeta de presentació de l’obra de Boris Groys en el món intel·lectual castellanoparlant. El 2020, i en conjunció amb aquesta exposició, es publiquen les traduccions catalana i castellana d’alguns dels seus assajos sobre la lògica de la col·lecció i l’art digital.

Boris Groys també ha comissariat exposicions, com ara La Ilustración total. Arte conceptual de Moscú, 1969-1990, amb Manuel Fontán del Junco i Max Hollein el 2008 a la Fundación Juan March de Madrid i a la Schirn Kunsthalle de Frankfurt. Com a artista, i a més de Pensant en bucle, amb la qual es presenta a La Virreina Centre de la Imatge per primera vegada al nostre país —fins ara tan sols s’ha exposat a apexart (Nova York) i a la Cubitt Gallery (Londres) el 2008—, Groys ha produït i ha col·laborat en diverses peces sonores i performances.

Pensant en bucle
Fotogrames de «Cossos immortals» (2007), videocollage i text, 28 min 47 s
Pensant en bucle
Fotograma de la película «Aelita», de Yákov Prótazanov (1924)