Valentina Alvarado Matos (Maracaibo, 1986) i Carlos Vásquez Méndez (Santiago de Xile, 1975) inicien l’any 2017 una mena de «col·lectiu sense nom». Des d’aleshores, les artistes, totes dues cineastes, han treballat, tant de manera individual com conjuntament, per desenvolupar un cos d'obra versat en la imatge fílmica des de dos interessos compartits. D'una banda, l'autoreferencialitat cinematogràfica; és a dir, un cinema que ens parla del cinema mateix. De l’altra, una narrativa emocional i sensible que sorgeix a través de la vivència.

La seva fascinació per la tècnica il·lusòria del cinema els ha portat a fixar la seva atenció en qüestions com l'existència lumínica de la imatge en moviment, els seus efectes perceptius en la nostra retina, o fins i tot a comprendre’n l’artifici —el cel·luloide, el projector, la pantalla— sota una concepció escultòrica que estreny els vincles entre el cinema i les arts visuals. totalmente rostro tracta qualitats identitàries adherides a llocs i moments de pertinença emocional, i ho fa des d’una aproximació pausada i essencial, on allò que és micro —una pedra, un cos— obre capes de significat derivades de connexions simbòliques i tel·lúriques.

L’exposició esdevé així el revers i la continuïtat d’el otro aquí, mostra organitzada a Centre d'Art La Capella dins del programa Barcelona Producció 2024 entre els mesos de febrer i abril. Totes dues exposicions ens parlen d’una memòria personal marcada per la distància; mentre que el otro aquí es manifesta a través de la fragmentació fugaç de les imatges, totalmente rostro expandeix el seu metratge a través d’un desenvolupament visual suspès en el temps. Sense pretensió documental, sense pacte ficcional, o simplement deixant que siguin les imatges les que sostinguin un possible relat, totalmente rostro entrecreua filmacions que exploren connexions primigènies amb la terra i desdibuixen els límits d’allò que considerem paisatge.