Pareu-vos a observar la forma en què operen els fantasmes contemporanis. Els espectres d’avui s’han avançat a la mort per viure en temps real; estan tips d’esperar. Estem obligats a parlar-los i a servir-nos-en diàriament. Ahir, els fantasmes l’assemblaven als originals que un dia havien estat; avui, els avatars s’han deslliurat d’aquesta condició. ¿Com saber aleshores què és un espectre i què no en un espai públic fantasmagòric (phàntasma + àgora: assemblea de fantasmes)?