Amb motiu d'Escrit en l’aigua, pensament i paraula volen agafar-se de la mà i, doncs, deixar obertes les portes d’aquesta exposició per experimentar altres tipus d’exploració.

Per a això, Èlia Llach ha convidat dues persones que d’alguna manera sempre l’han acompanyat: d’una banda, Miguel Morey, amb qui Èlia es va estavellar contra el pensament, i de l’altra, Ester Pino, amb qui Èlia es va estavellar contra la paraula.

Mentrestant, l’apuntador de l’exposició continua preguntant: què vens a buscar? Què et falta?

MIGUEL MOREY, barceloní (1950), antic col·laborador d’El Viejo Topo i membre del Col·legi de Filosofia, ha estat catedràtic de Filosofia de la Universitat de Barcelona durant més de trenta anys. Ha publicat diversos textos sobre Michel Foucault, del qual va ser un dels introductors a Espanya; la recopilació de proses Pequeñas doctrinas de la soledad (2007), i més recentment, Vidas de Nietzsche (2018) i Monólogos de la bella durmiente: sobre María Zambrano (2021). És autor de la trilogia de prosa d’assaig Camino de Santiago (1987), Deseo de ser piel roja (XXII premi Anagrama d’Assaig, 1994) i Hotel Finisterre (2011). Aquesta trilogia està prefigurada a El orden de los acontecimientos: sobre el saber narrativo (1988), la reedició del qual prepara actualment.