L’obra de Lorenza Böttner, artista transgènere sense braços que pintava amb la boca i amb els peus, suposa una sotragada per a les formes tradicionals de pensar no només la pràctica artística sinó també les relacions entre el que és normal i el que és patològic. Més enllà del relat condescendent de l’artista heroica, l’obra de Böttner qüestiona i desestabilitza les relacions de poder entre masculinitat i feminitat, validesa i invalidesa, però també entre pintura i dansa, entre dibuix i performance, i reclama una altra epistemologia, una altra manera de mirar i de narrar que redistribueixi i democratitzi els cossos i els òrgans (mans, peus, boca, pell...) en la pràctica artística.

Història del peu: art i diversitat funcional segons Lorenza Böttner
A càrrec de Paul B. Preciado, filòsof i comissari de l’exposició Rèquiem per la norma.

Diversitat funcional i desobediència sexual
Amb Antonio Centeno i Elena Prous, activistes de la diversitat funcional, i Patricia Carmona, fundadora del col·lectiu de dansa-teatre Liant la Troca