Pensar al caire del discurs

Amb Marta Azparren i Andrea Soto Calderón

En la història del pensament occidental, la imatge moltes vegades s’ha entès com una forma degradada de coneixement, una duplicació o un simulacre que cal superar en direcció al concepte. Sens dubte, el que s’entengui per concepte no té una interpretació unívoca; els conceptes, si bé defineixen un camp determinat a partir d’un nombre de trets distintius, també són operadors de desplaçament, una obertura que acull un paisatge diferent, responen a problemes específics i estan situats històricament. Els conceptes són dinàmics, travessen i excedeixen les seves pròpies determinacions, no són formes buides. Malgrat això, aquesta jerarquia del pensament conceptual ha inhibit la sensibilitat de l’espai plàstic. Com sostenia Jean-François Lyotard, «des dels seus orígens, la nostra cultura ha obstruït en profunditat la sensibilitat de l’espai plàstic» (1971). 

En aquest seminari ens interessa pensar aquest caire on comença a cedir el discurs i es pot intervenir en la matèria mateixa del llenguatge i desdoblar-la a l’últim instant. Per fer-ho, desenvoluparem tres sessions en què, cada dia, es convida un artista a reaccionar plàsticament a les reflexions discursives que intenten aixecar altres categories crítiques per pensar les imatges. Les intervencions artístiques no tenen l’estatut d’obres, sinó d’experimentacions, jocs i procediments que empenyen les formes fins allà on es confonen les línies.

Marta Azparren, artista visual. Es mou entre el cinema experimental, les arts vives i el dibuix. És llicenciada en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid i màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va ser becària resident a la Real Academia de España a Roma el 2022 (cinema experimental). El seu treball proposa una metareflexió sobre l’activitat artística amb atenció especial a les connexions entre creadora, espectadora, obra i maquinària interna de la mediació, la producció i l’exhibició. La seva obra s’ha mostrat a Cineteca Matadero, el CA2M, el Festival Domingo (La Casa Encendida), l’Xcèntric del CCCB, La Capella, el Círculo de Bellas Artes, la Real Academia de España en Roma, l’Arts Santa Mònica, el Festival de Otoño, la Triennale di Milano, el Werkleitz - Centre for Media Art, el Centro Cultural de España a Mèxic, Art Beijing i els festivals LOOP, Festival de Cine de Madrid, New Media Film (Los Angeles), DFA’s Dance on Camera (Nova York), Videoformes Kassel Dokfest, Strangloscope, CineToro, Les Instants Vidéo i Zebra Poetry Film, entre d’altres. Ha publicat l’assaig Cine ciego. Detener el flujo de las imágenes, sobre el cinema monocrom i les imatges sense imatge a Libros de la Resistencia (2a edició, maig de 2023).

Andrea Soto Calderón és doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha desenvolupat les seves investigacions a Valparaíso, Barcelona, Lisboa i París. Les seves línies de recerca se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística i l’estudi de la imatge i els mitjans, així com en la relació entre l’estètica i la política. Ha escrit diversos articles acadèmics, capítols de llibres i textos per a catàlegs d’artistes. Entre les seves publicacions destaquen els seus llibres Le travail des images, juntament amb Jacques Rancière (Les presses du réel, 2019), La performatividad de las imágenes (Metales Pesados, 2020), Imaginación material (Metales Pesados, 2022), Imágenes que resisten. La genealogía como método crítico (La Virreina, 2023) i Indisciplinas de la mirada (Kikuyo, 2025).