Vídeo en versió doblada al castellà.

El litigi de les paraules: art i filosofia

Per a Rancière, la relació entre imatges i paraules no és una relació de dependència ni d’oposició ni de substitució. És més aviat una relació d’heteronomia, perquè les unes i les altres, les imatges i les paraules, evoquen i convoquen sempre un dispositiu en què s’intrica el que es pot veure i el que es pot dir. Plantejant les maneres com imatge i paraula es relacionen i produeixen sentit, el que proposem és qüestionar principalment el consens actual sobre la saturació d’imatges i el lloc dels discursos que acompanyen aquest «torrent» d’imatges. En definitiva, abordar el sentit de les imatges i de les paraules, així com la seva relació, és posar en relleu la política i la policia que articulen tot el que veiem i diem.

Proposar una reflexió sobre els «litigis» entre la paraula i la imatge és, d’entrada, trencar el consens establert sobre la pretesa relació natural entre totes dues. D’altra banda, també és afirmar que, en la relació entre paraula i imatge —en cada relació entre paraula i imatge—, es posa en joc alguna cosa més que una simple qüestió «visual», per no dir «estètica». Cada relació entre imatge i paraula estableix, en paraules de Rancière, un «repartiment d’allò sensible»: identificacions i desidentificacions entre maneres de dir, veure i sentir.