El barri disposa d’un teixit que supera la imponent imatge del Camp Nou 

A un extrem de la ciutat de Barcelona, fent frontera amb el barri de Sants i el municipi de l’Hospitalet de Llobregat, trobem el barri de la Maternitat i Sant Ramon. Aquest nucli de població està format per dues zones diferents: la part que s’articula al voltant del recinte històric de la Maternitat, i la zona que ho fa a partir de l’església de Sant Ramon Nonat.

Porta est de l’antiga finca GüellFes clic per ampliar la imatge

Porta est de l’antiga finca Güell, obra d’Antoni Gaudí, que avui és l’accés a la Facultat de Farmàcia per l’avinguda de Joan XXIII

Avui és un barri propi, constituït arran de la divisió administrativa de Barcelona en 73 barris del 2006.

 

Els límits territorials del barri estan entre la Diagonal, la gran via de Carles III, l’avinguda de Madrid, la riera Blanca i el carrer de Collblanc. Entre tots els carrers, l’edificació més destacada i que dona notorietat al barri fora de les fronteres de la ciutat és el Camp Nou, espai on juga el primer equip del Futbol Club Barcelona. També destaca el recinte històric de la Maternitat, de la Diputació de Barcelona, que inclou edificis que actualment acullen equipaments i serveis de diferents institucions i administracions públiques, i un gran parc urbà d’accés públic.

Recinte de la MaternitatFes clic per ampliar la imatge

Recinte de la Maternitat

Parròquia de Sant Ramon NonatFes clic per ampliar la imatge

Parròquia de Sant Ramon Nonat

Els carrers amples i les nombroses zones verdes que caracteritzen l’estètica de la Maternitat i Sant Ramon estan poblats per establiments de serveis i espais de lleure.

A principis del segle XX, la construcció de fàbriques i bòbiles va suposar l’arribada de persones migrants provinents de la ciutat o d’altres punts del país, i això va propiciar l’inici d’urbanització del territori. Anna Ramón, presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes Camp Nou, comenta que abans “tot el que hi havia eren camps” i que per anar al centre de la ciutat deien “Me’n vaig a Barcelona”. Una qüestió que contrasta amb la situació actual, ja que el barri es troba totalment integrat al mapa de la ciutat.

03-	Anna RamónFes clic per ampliar la imatge

“Al barri tothom és a casa seva, però en el moment en què necessites algú, el tens.”

Anna Ramón, al centre amb samarreta blanca, presidenta de l’AVV Camp Nou, amb altres membres de l’associació

Recinte de la MaternitatFes clic per ampliar la imatge

Jardins de la Maternitat

A més, la Maternitat i Sant Ramon disposa d’espais com ara el campus universitari de la Universitat de Barcelona (UB) i el Real Club de Polo, que apropen el barri a persones de fora de la ciutat, així com l’espai més nou del barri, la zona d’ús lliure del parc de la Bederrida, la més gran d’aquestes característiques de la ciutat, que es va posar en marxa al febrer de 2019.

Campus universitari a l’avinguda DiagonalFes clic per ampliar la imatge

Campus universitari a l’avinguda Diagonal

Parc de la Bederrida Fes clic per ampliar la imatge

Parc de la Bederrida

La vida més enllà del futbol

Precisament un dels aspectes que més reclamen les diferents entitats i associacions és una millor relació i gestió de les instal·lacions del Barça en relació amb el teixit del barri. El que és l’espai més visitat de tot Catalunya genera incomoditat i satisfacció a parts iguals, i per això reclamen que es propiciï un nou equilibri de forces per arribar a un consens. Eduard Català, de l’AVV Racó de les Corts, exposa que la majoria dels esdeveniments que tenen lloc al barri “giren al voltant de l’estructura del Barça”.

Suport mutu entre el veïnat

El teixit associatiu fa una valoració positiva de l’estat de les diferents iniciatives veïnals, però destaca que la població del barri està envellint i cada vegada és més complicat involucrar el jovent en les activitats del barri, perquè el concepte de comunitat es va desdibuixant. En espais com els centres cívics Joan Oliver “Pere Quart” i Josep Maria Trias i Peitx o la Biblioteca Miquel Llongueras es generen punts forts de trobada cultural i, alhora, s’enforteix el vincle intergeneracional.

El barri disposa, a més, d’una xarxa veïnal i associativa molt viva i dinàmica que treballa per reforçar la cohesió social i la convivència entre el veïnat. Amb aquest objectiu, les associacions de veïns i veïnes participen activament en la vida cultural mitjançant l’organització d’actes com els que es produeixen durant la festa major del districte.

Un altre dels pilars culturals del nucli és l’Escola Pau Romeva, que exerceix un paper d’espai vertebrador per als i les alumnes. Més enllà de celebrar totes les festivitats que tenen lloc durant el calendari escolar, el centre té com a objectiu teixir vincles entre els nens i nenes. En aquest sentit, Arantxa Framis, directora de l’escola, valora molt positivament el projecte d’apadrinament, en el qual l’alumnat de 4t a 6è de primària acompanya els infants de 3 a 5 anys per consolidar els lligams entre tots els nens i nenes de l’escola.

Un altre dels aspectes representatius del barri és l’elevada conscienciació que tenen els veïns i veïnes pel que fa a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda o alguna discapacitat. En aquest sentit, l’Associació Visual Catalunya B1+B2+B3, que agrupa persones amb baixa visió o ceguesa de tot Catalunya i que té la seva seu al barri, s’encarrega de donar solució a “qualsevol plantejament que faci una persona amb baixa visió o ceguesa”, explica Manel Martí, president del col·lectiu.

Els veïns i veïnes estan molt orgullosos del barri i el situen en una posició alta pel que fa a la qualitat de vida. Josep Maria Menéndez, president de l’AVV Sant Ramon, apunta que aquest sector del districte de les Corts és “una de les zones menys contaminades de Barcelona”.

Arantxa Framis Fes clic per ampliar la imatge

“Creiem que vertebrem perquè pràcticament tots els i les alumnes del centre són del barri.”

Arantxa Framis, tercera per l’esquerra, directora de l’Escola Pau Romeva, amb professorat del centre

Manel MartíFes clic per ampliar la imatge

“La Maternitat i Sant Ramon és un barri innovador i inclusiu.”

Manel Martí, president de l’associació B1+B2+B3

L’adaptació als nous temps

Els carrers amples i les nombroses zones verdes que caracteritzen l’estètica de la Maternitat i Sant Ramon estan poblats per establiments de serveis i espais de lleure. Queden enrere les èpoques en què les botigues de barri i el comerç de proximitat eren la tònica dominant de la zona. Tot i que el nombre de botigues tradicionals de barri ha baixat en favor dels establiments oberts 24 hores i que el comerç de proximitat ja no és la tònica dominant a la zona, Català recorda que “el barri continua sent barri” i afegeix que “la gent és més d’anar a comprar a la botiga que no pas al mercat”. Un mercat, el de Collblanc, que tot i estar situat ja al terme de l’Hospitalet, toca amb els carrers del barri.

Pel que fa a les assignatures pendents, des de les associacions de veïns i veïnes creuen que cal una escola bressol, una escola pública més i un altre institut que complementi l’oferta educativa al barri. També aposten per la construcció d’una residència de gent gran per no haver d’obligar els més grans a marxar del barri quan necessitin assistència, i la implementació d’un equipament esportiu i una piscina municipal.

Jardins de Jaume Vicens i VivesFes clic per ampliar la imatge

Jardins de Jaume Vicens i Vives