El barri té un llegat industrial fort que ha sabut actualitzar i potenciar

El barri de les Corts va ser fins a finals del segle XIX, concretament fins a l’any 1897, un municipi independent a tocar de Barcelona. A partir d’aquell moment, va formar part de la ciutat i es va anar convertint en una de les zones del plànol que més orgull genera entre el veïnat. Adela Agelet, secretària de l’Associació de Veïns i Veïnes de les Corts, reconeix, en aquest sentit, que el nucli històric —amb espais com la plaça de Comas o la de la Concòrdia— té un encant especial.

Per entendre el que és actualment aquest territori comprés entre les avingudes de Sarrià, de Josep Tarradellas, de Madrid i la gran via de Carles III, cal recórrer a un dels possibles orígens del nom que l’identifica. El topònim les Corts prové de la derivació de la forma llatina cohors, cohortis, que significa terrenys i cases rústiques; és a dir, masies. Tot i que hi ha altres teories sobre l’origen del nom, aquesta és la més acceptada atès el caràcter eminentment rural de les Corts en el passat.

La parròquia de Santa Maria del Remei és un dels edificis emblemàtics de la plaça de la Concòrdia Fes clic per ampliar la imatge

La parròquia de Santa Maria del Remei és un dels edificis emblemàtics de la plaça de la Concòrdia

Essència mantinguda en el temps

Amb el pas del temps, el barri de les Corts s'ha anat transformant en un nucli ple de vida, amb vincles forts amb el cor de Barcelona. Moltes zones del territori que fins a la dècada dels anys setanta del segle XX van ser camps han esdevingut, amb el pas dels anys, carrers i avingudes amb edificis de grans dimensions. El que actualment és un espai obert amb zones verdes i places envoltades de carrers de vianants sent el pes de la història en cadascun dels seus racons.

Com a testimoni del passat fabril de les Corts, destaquen els edificis industrials recuperats recentment: les Cristalleries Planell i la fàbrica de cintes Benet i Campabadal.

Les Cristalleries Planell, una instal·lació fabril de referència en el sector del vidre durant la primera meitat del segle XX, és des de gener del 2017 un equipament municipal. Un edifici rehabilitat que conserva elements patrimonials de la façana i introdueix elements constructius d’alta eficiència energètica que potencien la llum i la ventilació natural.

D’altra banda, a començaments del 2018 es va inaugurar la nova Biblioteca Montserrat Abelló, situada a l’antiga fàbrica de cintes de seda de Benet i Campabadal, en funcionament des del 1915 fins a la dècada del 1980 al 1990. La biblioteca, a més, comparteix edifici i recursos amb l’Ateneu de Fabricació de les Corts, un espai de creació i formació, vinculat a les noves tecnologies i, en especial, a la fabricació digital en 3D.

Cristalleries Planell Fes clic per ampliar la imatge

Cristalleries Planell

La Biblioteca Montserrat Abelló Fes clic per ampliar la imatge

La Biblioteca Montserrat Abelló

La Colònia Castells, a l’horitzó

Un dels elements que des de la industrialització va ser un punt de referència al barri per la seva potència simbòlica és la Colònia Castells. Josep Alió, veí de la Colònia, explica que l’estructura era com “un poble dins de la ciutat”, i reconeix que amb els últims canvis “la gent de la Colònia ha millorat moltíssim la qualitat de vida”. I és que en els darrers anys s’ha reordenat i reurbanitzat l’espai de la Colònia, i s'ha deixat lliure un espai públic per a una gran zona verda. El Districte de les Corts va iniciar el 2018 un procés participatiu per fixar les propostes ciutadanes i els criteris per a la redacció del projecte d’ordenació d’aquest nou espai, construït entre tots i totes.

Josep Alió, veí de la Colònia CastellsFes clic per ampliar la imatge

“Tot l’entorn del barri ha evolucionat, però l’ambient de la Colònia Castells s’ha mantingut”

Josep Alió, veí de la Colònia Castells

Ateneu de Fabricació les Corts Fes clic per ampliar la imatge

Ateneu de Fabricació les Corts

Un barri frenètic

Un altre punt de referència del barri és el Centre Cívic Can Deu, a la plaça de la Concòrdia. El que havia estat una casa propietat de la família cortsenca Can Deu, fabricants de vins i anisats, és actualment un centre cívic on és duen a terme una gran varietat d'activitats —des de tallers d’informàtica fins a exhibicions de hip-hop— dinamitzades per diversos col·lectius del barri que ajuden a crear lligams.

Jardí del Centre Cívic Can Deu Fes clic per ampliar la imatge

La plaça de la Concòrdia i la façana del Centre Cívic Can Deu

La plaça de la Concòrdia i la façana del Centre Cívic Can Deu Fes clic per ampliar la imatge

Jardí del Centre Cívic Can Deu

L’antic nucli del poble de les Corts tenia el punt de trobada a la plaça de la Concòrdia. Tot i que aquesta plaça manté viu l’esperit cultural i social del barri, des de fa uns quants anys, el centre neuràlgic institucional s’ha desplaçat a la plaça de Comas, on hi ha la seu municipal del Districte.

Molt a prop, al carrer de Dolors Masferrer i Bosch, el barri hi té un altre centre cívic. El centre, dedicat a Tomasa Cuevas, lluitadora antifranquista i empresonada a l'antiga Presó de Dones de les Corts, acull d'entre altres l’entitat Mou-te Les Corts, que organitza activitats culturals i de lleure per a les dones de la zona. L’activitat del conjunt de veïns i veïnes és tan frenètica, que la presidenta de l’entitat, Carme Maggi, afirma que “els espais del centre es queden petits”.

Agelet explica que encara que s’ofereixin un gran nombre d’activitats al barri, el fenomen “no es tradueix en grans moviments associatius”. Algunes de les entitats, però, tenen una història prolífica al darrere i han estat el punt de trobada de diverses generacions. És el cas, entre altres, de l’Orfeó de les Corts i de la Societat Coral l'Espiga de les Corts.

Tot i que el teixit social de les Corts es troba en bon estat, els seus membres reconeixen que cal construir ponts amb la població més jove i crear més línies de consens.

En aquest sentit, la Plataforma Juvenil de les Corts treballa per trencar aquesta bretxa entre generacions del districte. Mònica Vidal, membre del secretariat d'aquesta plataforma, comenta que a les Corts hi ha moltes entitats culturals i educatives de joves, però que encara “hi falta un espai de referència" que doni una resposta més adaptada a les expectatives del jovent al territori.

 

Mònica Vidal, al centre, amb dos companys del secretariat de la Plataforma Juvenil de les CortsFes clic per ampliar la imatge

“Intentem donar veu als joves associats i als no associats”

Mònica Vidal, al centre, amb dos companys del secretariat de la Plataforma Juvenil de les Corts

L’avinguda Diagonal a l’altura del centre comercial l’Illa Diagonal Fes clic per ampliar la imatge

L’avinguda Diagonal a l’altura del centre comercial l’Illa Diagonal

Les Corts té, com comenta Carme Maggi, un “caliu entranyable” que s’ha mantingut en el temps. No obstant això, per contribuir al benestar del veïnat, diverses veus reivindiquen un augment de places als centres públics d’educació primària i exigeixen solucions a la problemàtica de l’habitatge a la qual està sotmesa tota la ciutat.