Així era sortir de l'armari durant els primers anys de la democràcia

08/10/2019 - 20:51

L'Arxiu Municipal i el Centre LGTBI reuneixen dues generacions d'activistes per analitzar l'evolució del moviment LGTBI en les darreres quatre dècades

Durant els darrers anys de la transició i els inicis de la democràcia van tenir lloc les primeres reivindicacions visibles de la diversitat sexual: la manifestació de la Rambla (1977), l’eclosió de la contracultura gai i l’obertura dels primers locals d’ambient de la ciutat, entre altres fenòmens. Aquests primers espais de llibertat ràpidament van ser eclipsats pel primer cas de Sida diagnosticat a Barcelona, l’any 1981.

Amb aquest context com a rerefons, i coincidint amb la celebració dels 40 anys dels ajuntaments democràtics, l’Arxiu Municipal de Barcelona i el Centre LGTBI organitzen la taula rodona Sortir de l’armari en democràcia a Barcelona (1977-1983). El proper 17 d’octubre, a les 19 h, la periodista Tania Adam moderarà una conversa en què Empar Pineda, Silvia Reyes, Eliseu Picó i Toni Puig reviuran, des de la seva experiència activista i personal, els orígens del moviment LGTBI a la ciutat: la seva introducció a les institucions, coincidint amb l’arribada de la democràcia; el sorgiment de les primeres protestes al carrer; l’evolució dels espais d’ambient de Barcelona; els canvis experimentats per les persones LGTBI en l’àmbit familiar, educatiu, laboral, etc.

Els testimonis d’aquesta primera taula de participants seran contraposats i complementats amb les veus de joves activistes que aportaran la seva visió de com viuen actualment les persones LGTBI.

Dues generacions d’activistes es donen cita al Centre LGTBI per analitzar i debatre sobre com han afectat a les persones LGTBI els canvis socials, polítics i culturals de les darreres quatre dècades.

 

Pineda, Picó i Puig: tres visions de l’activisme de la transició

Empar Pineda és activista feminista. Va participar activament a moviments antifranquistes i estudiantils, i és un clar referent de la lluita feminista-lesbiana. L’any 1976 va crear la Coordinadora Feminista de Barcelona, organitzadora de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Un any després, seria testimoni de la primera manifestació LGTBI a la ciutat de Madrid, on el 1980 fundà el Colectivo de Feministas, entre altres grups. També ha participat i coordinat diverses publicacions. L’any 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Actualment forma part del Colectivo Hetaira, en defensa dels drets de les treballadores sexuals, i del col·lectiu LGTB de persones grans Fundación 26 de Diciembre.

Silvia Reyes va néixer a Las Palmas de Gran Canaria l’any 1949. Amb poc més de 20 anys, després de completar el servei militar, va traslladar-se a Barcelona. Detinguda en nombroses ocasions, va estar tancada a la presó Model i en un centre “de rehabilitació social” de Badajoz entre els anys 1974 i 1975. Després de complir condemna, va ser obligada a marxar. S’instal·là a París, on va dedicar-se al món de l’espectacle, professió que la va portar a viure a diferents punts de França, Suïssa i Bèlgica al llarg d’una dècada. Tot i això, mai no va perdre la seva relació amb Barcelona. De fet, va formar part de la històrica manifestació de l’any 1977.

Per la seva banda, Eliseu Picó va viure amb el teòric gai Mario Mieli a Londres i a la comuna gai radical de Bethnal Rouge, també a la capital britànica, durant els primers anys setanta. Va assistir a l’Assemblea Constituent del FAGC el 1975, va participar en la redacció del Manifest i va ser un dels quatre signants de la petició de la seva legalització. L’any 1977 va formar part de la històrica manifestació de la Rambla en defensa dels drets LGTBI. El cop d’Estat del 23 F el va sorprendre a la seu del FAGC del carrer Aribau despatxant correspondència internacional.

Toni Puig va ser un dels creadors de la revista Ajoblanco als anys setanta. L’arribada de la democràcia el va portar a l’Ajuntament de Barcelona, on va tenir diferents responsabilitats relacionades amb el disseny i la imatge de la ciutat, les polítiques de joventut i la gestió cultural i comunitària. Actualment és professor de màrqueting a ESADE i viatja per tot el món impartint conferències sobre la marca de les ciutats.