Crònica sobre la segona sessió del cicle 'Mirades crítiques'

03/07/2019 - 12:49

En el marc de la celebració del Dia Internacional de l’orgull LGTBI, vam reflexionar sobre les eines i estratègies per a treballar des d’una mirada interseccional el racisme i la LGTBIfòbia en context de diversitat sexual i de gènere.

El passat dijous 27 de juny, el Centre LGTBI de Barcelona va acollir la segona sessió del cicle ‘Mirades crítiques’, promogut per part del grup de formació de la Xarxa BCN Antirumors.

El taller, al qual hi van participar 35 persones aproximadament, va estar impartit per Cari McCay Jones, treballadora social i mediadora familiar, que va iniciar el taller llençant una reflexió: “abans de parlar o treballar en l’àmbit de la diversitat sexual i de gènere, cal revisar el nostre lloc de privilegi en relació a la blanquitut i la racialització per portar-ho a l’àmbit estructural i visualitzar les estructures de poder que operen dins la comunitat LGTBI”.

Els privilegis de la blanquitut, va exposar, s’evidencien quan es pregunta a la gent blanca en quin moment van assumir la seva “condició” com a persones blanques. Poca gent ha hagut de plantejar-se que ser blanca sigui una posició de privilegi.

Cari McCay va posar de manifest la idea de la consciència però també de la inconsciència de ser una persona privilegiada i la seva relació amb el poder en relació a múltiples característiques (gènere, raça, classe, etc.) i a l’explotació i l’opressió.

També vam entrar a l’anàlisi des de la perspectiva interseccional, però des d’una mirada crítica, ja que sovint quan es parla d’interseccionalitat s’obvia el racisme, i sobretot en l’àmbit de representació d’una suposada diversitat dins el món LGTBI.

A continuació, va fer referència a militants i activistes no blancs LGTBI que han estat protagonistes de processos de transformació i que no formen part de l’historia oficial del moviment.

En aquest marc, ens va explicar el concepte d’homonacionalisme, de la investigadora Jasbir K. Puar (teòrica queer i professora del Departament de dones i estudis de gènere de la Universitat Rutgers a Nova Jersey als Estats Units), com a element fonamental de blanquejament de la història del moviment LGTBI.

Després va introduir el concepte pink washing, fent l’anàlisi de tot el marxandatge – fins i tot a les bosses de patates -en relació a la setmana de l’orgull LGTBI buidant-lo de contingut polític i “blanquejant” el moviment, els cossos i subjectes.

Cari McCay planteja que existeix racisme en el marc de la comunitat LGTBI, posant en qüestió l’existència real d’una comunitat, a la representativitat i a les aplicacions de contactes, entre d’altres. En aquest marc, ens va explicar la iniciativa #MoreColorMorePride com a repulsa a situacions racistes en el marc de l’orgull 2017 a la ciutat de Filadèlfia i com, el fet d’afegir els colors negre i marró va ocasionar un allau de crítiques que no es corresponen amb l’acceptació de les altres banderes de cada col·lectiu dins el moviment.

Per últim, ens va recomanar seguir a Iki Yos Piña Narváez (@erchxspinha de la Revista Negrxs) i Putochinomaricón com a dos artistes no blancs que fan activisme des del seu propi llenguatge i d’una forma crítica.

En breu podeu consultar els materials d’aquesta sessió en aquest enllaç i al canal d’ivoox del cicle.